El Govern de les Illes Balears reclama a Europa la presència del català al programa Erasmus+ El secretari autonòmic Miquel Àngel Sureda ha intervingut al Parlament Europeu

El president de la Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística (NPLD, per les sigles en anglès) i secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, ha reclamat aquest dijous a Estrasburg incloure el català al programa Erasmus+.

Aquest programa permet l’accés a uns deu mil estudiants anuals d’arreu d’Europa a les universitats públiques i privades dels territoris en els quals el català és la llengua cooficial, aplegades a la Xarxa Vives d’Universitats. Molts d’aquests alumnes arriben sense conèixer la llengua catalana i es troben amb problemes per seguir la docència, fer tràmits administratius o socialitzar.

La Unió Europea posa a disposició dels alumnes d’Erasmus una plataforma d’ensenyament de llengües gratuïta per preparar l’estada els mesos previs i reforçar-ne l’aprenentatge mentre estudien a l’estranger. La plataforma, anomenada Online Language Support (OLS), ofereix cursos per a vint-i-quatre llengües oficials de la Unió Europea i d’altres que no ho són, com l’islandès, el macedoni, el noruec, el serbi i el turc. En canvi, no ofereix cap mena d’ensenyament per aprendre català.

Sureda ha reclamat a la sessió de l’Intergrup de Minories Nacionals i Llengües del Parlament Europeu que es modifiqui la licitació de la plataforma per al període 2022-2027 i inclogui el català, l’èuscar i el gallec. A la sessió també hi ha intervingut el secretari executiu de la Xarxa Vives, Ignasi Casadesús, que també ha parlat com a delegat dels governs de la Declaració de Palma, i representants dels governs gallec i basc.

S’ha de recordar que entre el 2010 i el 2014 el català, l’èuscar i el gallec sí que van formar part del sistema d’aprenentatge lingüístic de l’anterior, l’Erasmus Intensive Language Courses, però després van desaparèixer.

Els governs de les Illes Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana, en el marc de la Declaració de Palma, ja van reclamar la inclusió del català a l’OLS l’octubre de 2021. El passat mes de setembre els rectors de les universitats de les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, el País Basc, Navarra i Galícia van enviar una carta al Ministeri d’Universitats per demanar l’entrada del català, l’èuscar i el gallec a la plataforma OLS. El novembre l’Estat espanyol va demanar formalment que s’incorporassin aquests idiomes a la plataforma, però encara no s’ha produït cap moviment en aquest sentit.

Els representants institucionals han demanat no haver d’esperar fins a la següent licitació, a partir de 2027, perquè durant tots aquests anys que queden desenes de milers d’estudiants perdran l’oportunitat d’aprendre el català per tal de seguir correctament els estudis i socialitzar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.