Albert Cadanet/Brussel·les – Si la dependència energètica per part de la Unió Europea de l’exterior era un fet, la guerra d’Ucraïna ho ha fet encara més evident. Des de l’inici del conflicte, la inflació als vint-i-set ha assolit xifres rècord, impulsada sobretot per l’alça dels preus dels combustibles fòssils. I per posar fi a aquest greuge, el club comunitari ha impulsat mesures de tota mena. Incrementar les reserves de gas, reformar el mercat elèctric o buscar nous socis per desconnectar de Rússia han estat algunes de les iniciatives impulsades dins un ampli paquet que, alhora, ha derivat en intensos debats entre estats. Eurodiputats i experts celebren la contundència de les actuacions i en destaquen el “caràcter unitari”, però consideren que queda feina per fer.
Bona part de l’estratègia de la Unió Europea per posar fi a la dependència energètica de Rússia està emmarcada dins el pla REPowerEU, una iniciativa presentada el maig passat i que preveu una inversió de 210.000 MEUR fins al 2027. L’objectiu del projecte és doble, ja que també té com a objectiu respondre a la crisi climàtica i accelerar en el desplegament d’energies renovables.
Sota aquest pla, les mesures adoptades per part de la UE des de l’esclat de la guerra han estat múltiples. Amb el conflicte, els estats membres han buscat nous socis comercials, incrementant la demanda de Gas Natural Liquat (GNL) procedent dels Estats Units, Canadà i Noruega. També s’han intensificat les converses amb països com Egipte, Israel, s’ha reprès el diàleg amb Algèria, s’han arribat a acords de coordinació amb compradors com la Xina, el Japó i Corea i s’ha explorat la possibilitat d’assolir noves enteses amb Nigèria, Senegal o Angola.
Un altre dels pilars dins el REPowerEU ha estat la norma que ha obligat els vint-i-set a mantenir uns nivells de reserves de gas per sobre el 90%. Aquest darrer hivern, el club comunitari va aconseguir amb escreix l’objectiu, tot i que els experts alerten que el gran repte serà l’hivern vinent.
En paral·lel, la Comissió Europea va plantejar un pla per reduir la demanda de gas, tant a les llars com a la indústria, almenys del 5%. També es van impulsar mesures per simplificar els permisos per instal·lar potència renovable, projectes per accelerar la posada en marxa d’infraestructures destinades a l’hidrogen verd -batejat com a pla IPCEI Hy2Tech- i nous impostos que graven els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques.
Sense dubte, una de les qüestions més mediàtiques va girar al voltant dels topalls. Amb l’excepció ibèrica en marxa, fixar un preu màxim al preu del gas al conjunt de la Unió Europea va ser tot un repte. De fet, aquesta ha estat una de les poques mesures que s’ha hagut d’adoptar per majoria qualificada, ja que països com Àustria o els Països Baixos es van mostrar àmpliament reticents.
I a la llarga llista, també cal afegir-hi l’embargament a les exportacions del petroli rus, les sancions a Moscou, mesures fiscals a nivell nacional -com ara la bonificació sobre els carburants a l’Estat- i la taxonomia verda, el sistema -no exempt de polèmica- per classificar quines inversions es poden considerar sostenibles.
Una reacció “intensa”
Malgrat les tensions en les negociacions de l’últim any, la visió dels eurodiputats és clara. “La reacció ens ha sorprès i ha estat bastant positiva i intensa atenent a les limitacions institucionals de la Unió”. Són paraules de l’eurodiputada de Junts i membre de la comissió d’Indústria, Investigació i Energia, Clara Ponsatí, qui també creu que la guerra ha permès a la UE actuar de forma decidida “com un agent autònoms dins la política internacional”.
En la mateixa línia s’expressa l’eurodiputada del PP, Pilar de Castillo, qui considera que, “partint de la base que la integració energètica era baixa, s’ha avançat molt”. “La situació de la guerra d’Ucraïna ha estat dolorosa, però ha posat de manifest la necessitat de desenvolupar una política energètica més integrada”. També opina el mateix l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, que qualifica la resposta de “ràpida, contundent i unànime”. “I això no acostuma a passar”, afegeix.
Tot i la resposta per part dels vint-i-set, el consens entre els parlamentaris és que la Unió Europea, malgrat els esforços que ha fet en termes de sostenibilitat durant els últims anys, arribava mal preparada. “Veníem d’un model energètic basat en combustibles fòssils i molt dependent d’altres països; no estàvem preparats i s’ha vist”, subratlla Solé.
L’eurodiputat del PSC, Javi López, s’expressa en termes similars, tot destacant que la guerra d’Ucraïna ha sigut la lliçó definitiva que ha posat de manifest que “la dependència de les energies fòssils és tòxica en termes geopolítics” i que “cal apostar per les energies verdes, tant per la sostenibilitat com per raons d’autonomia”.
Àmbits on cal millorar
Tot i els avenços que s’han aconseguit al llarg de l’últim any, encara hi ha diverses qüestions sobre la taula que preocupen als experts. “Sens dubte s’hauria d’incidir més en el preu”, apunta Javi López, qui veu en la reforma del mercat energètic una oportunitat per minimitzar l’impacte per als consumidors.
Ponsatí assenyala cap a altres direccions i parla dels mecanismes de distribució i de l’estructura de la indústria, molt dependent encara de les companyies energètiques que més acaparen el mercat. “En la mesura que la producció no depengui tant de les grans energètiques, els mecanismes de preu marginal també haurien de funcionar”, afirma.
En aquest sentit, el consultor del ‘think tank’ Bruegel, Ben McWilliams creu que la reforma del mercat elèctric s’hauria de dur a termes tenint en compte un horitzó a llarg termini, d’almenys quinze anys. “Cal integrar les renovables en el sistema de preus tenint en compte com es consumirà en el futur; aquesta és una gran oportunitat per incentivar el seu ús i l’emmagatzematge”, indica.
Per altra banda, McWilliams també creu que els governs estatals podrien haver assumit un rol “més proactiu” per ajudar a la gent a reduir el consum energètic. “Hem vist algunes campanyes, però poques explicant la importància de l’estalvi domèstic i com petites mesures tenen un impacte en el dia a dia de les famílies”, lamenta.
Finalment, alguns eurodiputats subratllen la importància de no cronificar les dependències, ja que el problema d’arrel seguiria sense solució. “Per això és tan important la inversió en renovables; si no depens de Rússia però acabes depenent de la Xina o Kazakhstan, tot acaba sent el mateix”, manifesta Ponsatí.
Una Unió Europea reforçada
Malgrat els entrebancs, el balanç global de tot plegat és unànime. La divisió que buscava el Kremlin no ha arribat i la UE està sortint de la guerra “més reforçada”. “Els amics de Putin estan molt silenciosos, i això és un efecte de segon ordre, però que és molt rellevant”, destaca Ponsatí.
Solé també reconeix les “hi ha hagut dificultats”, però celebra la resposta del club comunitari. “Anem pel desè paquet de sancions, hem impulsat l’ajuda financera, s’han acollit refugiats i el suport militar ha estat ampli”. “La resposta ha estat cohesionada, i aquest segurament ha estat un dels errors de càlcul Putin; ell veia una UE dividida i s’ha trobat el contrari”, sentencia.
