Els estius són secs, clars, calmats i excessivament calorosos, però gairebé mai es donen més de quatre o cinc graus de diferència entre la calor de l’aire al migdia i per la nit, mentres que a l’hivern aquesta variació és encara menys considerable.
Les tardors són humides, càlides i desiguals. En un moment el temps es presenta perfectament seré i de sobte es torna nivolat i tempestuós. Aquestes estacions no difereixen molt d’un any a l’altre.
Al llarg de l’hivern, cap de les turmentes del tipus que siguin, ni són freqüents ni de llarga durada (encara que a vegades sí que són molt violentes) i quan acaben, el clima torna a la seva serenitat habitual.
La primavera sempre és variable però manté una major similitud amb l’hivern que no pas amb l’estiu.
Els canvis entre la calor i el fred no són ni molt sobtats ni tan pronunciats en aquest clima com en tants altres llocs.