Lloren Allès/Ciutadella – Adolfo Vilafranca Florit és el candidat inesperat. El Partit Popular l’ha escollit per optar a la presidència del Consell de Menorca després que l’oposició de les juntes locals obliguessin a Coia Sugrañes, presidenta del partit i candidata natural, a renunciar a ser la cap de cartell. Vilafranca (1978), ciutadellenc i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, té davant seu el repte, primer, de convèncer al seu electorat de què mereix ser el cap de llista, i després el d’explicar a la població un projecte amb el que aspira a liderar la màxima administració menorquina.
– Ja ha assimilat que, efectivament, és el candidat del PP al Consell de Menorca?
– Sí, ho he assimilat, però no ha estat immediat. Aquest càrrec no era una cosa per la que m’hagués postulat ni preparat. Ha estat una decisió sobrevinguda, i aquests fets s’han de digerir. Una vegada ho he fet, crec que tenc experiència, em conec prou bé el Consell de Menorca i sé quins són els seus problemes, i puc aportar solucions juntament amb el meu equip.
-Va tenir temps per madurar suficientment la decisió abans d’acceptar el càrrec?
-No vaig tenir massa temps, és evident, però va haver-hi una cosa que em va fer decidir definitivament, i és que el tren passa, i no saps quantes vegades passarà, i per tant has de pujar-hi quan se’t presenta davant. Si t’agrada i veus que hi ha l’oportunitat, l’has d’aprofitar.
-Els electors del PP poden pensar que vostè és un segon plat?
– Crec que no. Un requisit indispensable que vaig posar per acceptar el càrrec fou que els municipis hi vinguessin d’acord, que jo no fos un simple pegat. Aquesta condició es va complir, els municipis van acceptar i van veure adequat el meu perfil i, per tant, no som un segon plat, sinó un plat que agrada a tothom. Sí que és cert que la presidenta del partit, de manera natural, sempre ha estat la candidata al Consell. Per tant, no és normal que no sigui així, ni tampoc que el candidat sigui de Ciutadella… Però insisteixo, no crec que sigui un segon plat.
– Tothom donava per fet que Coia Sugrañes seria la candidata al Consell. Quan va començar la crisi, van sortir noms damunt la taula, però el seu no hi era. Com convenç vostè al seu electorat de que vostè mereix ser el candidat?
– Qui ha de convèncer és el partit. No som una formació política que basi tota la seva estratègia en un candidat i una persona concreta. Som un engranatge, funcionam com un equip. Un pot estar davant i donar la cara, però sense un equip ningú no fa res. Tenc arguments per convèncer a la gent que ens voti, el PP els té. Tenim una política clara per Menorca, sabem quins són els problemes i què no ha funcionat. Jo sé com funciona el Consell i sé quina solució he d’aplicar. Tenim prou coneixement per canviar les coses que no van bé i mantenir allò que funciona. El coneixement és una base important per un candidat. No m’he d’aprendre cap tema del Consell. No sé si tots els candidats poden dir el mateix.
– Quin paper ha de jugar Coia Sugrañes una vegada no serà candidata ni al Consell ni al Parlament?
– Com a presidenta del PP de Menorca el seu paper és de recolzament i reforç. Segurament anirà a la llista del Parlament, i haurà de fer feina per a què a nivell balear també puguem governar, i posar damunt la taula la seva experiència i la feina feta. Jo tenc la meva manera de fer les coses, que segur que no coincideix al cent per cent amb la de na Coia, però moltes coses podran continuar igual. Na Coia sumarà, i estarà allà on hagi d’estar a cada moment.
– Aquella crisi està passada?
– Està passada, sí. Ara la feina és convèncer a la gent de que el nostre projecte és el millor. Comunicar, que no sé si és de les nostres millors virtuts. El PP peca de no saber-se vendre. Hem vist com altres partits arriben millor a la ciutadania.
– Quin balanç de la feina feta per l’actual de govern del Consell?
– Posaré exemples. Tenim un PTI que no està aprovat després de vuit anys. Un servei de transport públic per carretera que està en precari, sense contracte. Una carretera que no està acabada, per a la que hem perdut els doblers i el tros que han fet s’ha executat copiant el projecte del PP llevant una rotonda i el camí de terra que era aprofitable per donar continuïtat al Camí den Kane, la ITV donant cita al cap de tres mesos… El balanç és bastant negatiu, i no ho dic jo, ho diuen les dades objectives. Ens criticaven perquè vam tardar tres anys i mig a treure la Norma Territorial Transitòria, i ells han governat vuit any i mig i encara no han tret un PTI. Executen només un 20 per cent de les inversions pressupostades. El projecte de Menorca Talaiòtica que vam iniciar noltros no està conclòs, no han fet res a S’Enclusa… No tot ha de ser negatiu. Per exemple, la gestió en Benestar Social ha estat acceptable i positiva, tot i que també és cert que han tingut més recursos que mai. Quan jo estava al Consell, vam aprovar una Llei de Finançament dels Consells, i si ara tenim més doblers és gràcies a allò que vam negociar en aquell moment. Noltros quan vam entrar el 2011 el primer que ens va dir el tresorer era que no hi havia doblers per pagar les nòmines, i ells neden en l’abundància i tenen molts recursos, i tot és més fàcil.
– Què seria el primer que canviaria vostè si fos president del Consell de Menorca?
– Hi ha coses que necessiten una empenta. No pot ser que no tinguem una línia d’autobús de Ciutadella a l’aeroport, o que tinguem el transport públic en precari. A més, si volem limitar l’entrada de cotxes, no basta un acord de Ple. Quina alternativa donam als turistes si no tenim un servei de transport en condicions? Si volem limitar, s’han de donar alternatives. També és important el tema de carreteres. S’ha de donar un impuls al turisme cultural. El PTI també seria una de les altres coses, si l’acaben aprovant. No coneixem el text final, però sí hi ha prohibicions concretes, sobretot al camp, que perjudiquen o impedeixen la viabilitat de les explotacions agràries. El PTI s’hauria de revisar i intentar que fos un PTI no només de l’esquerra, sinó de tothom.
– Ni el PTI ni la seva Norma Territorial Transitòria han estat consensuats…
– És cert. Tampoc no ho ha estat la Llei de Reserva de Biosfera. La nostra darrera oferta fou que ens absteníem al Parlament si ens acceptaven l’esmena per al finançament. Hi ha moltes coses de la Llei en què no esteim d’acord, però com que volem que Menorca tengui recursos per tirar endavant projectes a favor del medi ambient i la reserva de biosfera que no queden garantits amb aquesta llei, acceptàvem tancar els ulls per a que sortís un bon finançament. No ens van fer ni cas.
– Quina diferència hi havia en què el PP votés en contra o el PP s’abstingués en una votació d’una Llei que ja tenia suports suficients per sortir endavant? El consens no es produeix quan tothom vota a favor?
– Es pot consensuar si les dues parts cedeixen. El consens no passa per a què una part acoti cap sense més. Noltros demanàvem la contrapartida d’un finançament adequat per a què el Consell tingués recursos. Si cedia només el PP no era un consens. Si volien una majoria més àmplia, tenien la nostra proposta damunt la taula. La van ignorar.
– Parlem de la Llei de Reserva de Biosfera. Algú ha dit que hi hagut sobreactuació en el moment de la seva aprovació. Creu vostè que s’ha sobredimensionat l’efecte real que aquesta Llei pot tenir sobre Menorca?
– La Llei s’aprova ara perquè hi queden pocs mesos per a les eleccions. Quan es va aprovar, hi havia una estratègia de màrqueting polític dissenyada per treure rèdit d’aquesta llei. És igual el contingut de la norma i si genera o no algun benefici a la ciutadania. Allò que els importa és treure un rèdit polític, i no podem estar-hi d’acord. Noltros ens venem malament, perquè no cercam el rèdit des del punt de vista del màrqueting polític, sinó el benefici dels menorquins. És més difícil explicar mesures que realment seran bones pels menorquins que no mostrar un cartellet dient que ja tenim llei per postular-se com els defensors del medi ambient. El PP ha fet moltes coses en defensa del medi ambient: la Llei d’Espais Naturals, les Directrius d’Ordenació Territorial, vam clausurar els abocadors i vam crear Milà… Som segurament els que hem fet més coses pel medi ambient de Menorca i no ho hem sabut vendre, i la gent no ho recorda.
– Independentment de fotos, cartells i del màrqueting del que vostè parla, és beneficiosa aquesta Llei per a Menorca?
– El que hi ha ara no és bo per Menorca. Aporta molt poc. Hi ha un gran quantitat de palla que fa referència al traspàs de competències, una part que no és necessària que sigui a la Llei. Per transferir competències, no necessitam aquesta Llei. S’inclouen també uns aspectes regulatoris que ja són dins l’àmbit del Consell. Per exemple, hi ha aspectes d’aquesta Llei que ja figuren al PTI i que ara es posen a aquesta llei, el que suposa traslladar la sobirania, la capacitat de decisió de Menorca, al Parlament balear. Esteim traslladant al Parlament balear allò que podrien decidir els partits de Menorca, i que ara hauran de decidir els partits de Balears en relació a una matèria que afecta exclusivament a Menorca. Açò és una passa enrere. Es parla de la limitació dels cotxes, una cosa que estem impulsant noltros a Eivissa, però ho estem fent amb seny i amb anàlisis rigoroses. Aquí es vol fer a la correguda, sense pensar ni reflexionar.
– Han estat vostès molt crítics amb el finançament d’aquesta Llei.
– Així és, perquè aquesta Llei és un engany. Per una banda, el finançament que arriba serà per a inversions territorialitzades a Menorca, que són inversions generals com per exemple una escola d’hosteleria. Noltros demanàvem que es fes una transferència al Consell de Menorca, i que fos el Consell qui decidís què fer amb aquests recursos. A la partida d’inversions territorialitzades hi cap qualsevol cosa, sense passar pel Consell, i fent passar qualsevol inversió ja en marxa com a inversió de la Llei. Açò és una altra pèrdua de sobirania. És el Consell qui ha de decidir, no el Govern balear.
– Si el PP governa, derogaran aquesta Llei?
– Jo seria partidari de reformar-la, però s’ha d’estudiar bé.
– Parlem ara dels abocaments a Milà. La Fiscalia ha decretat que no hi ha delicte ambiental. Vostès han estat molt durs amb aquest tema. S’ha acabat la polèmica per aquest suposat cas?
– No s’ha acabat ni fer-hi a prop. Hi ha una normativa que diu que determinats residus no es poden enterrar, que s’han d’incinerar, i açò no s’ha complert. La Fiscalia no ho ha vist com un delicte, però no es compleix la normativa de tractament de residus. Una altra derivada és que ens hem encaperrutat en incinerar segons quines restes, quan sabem que hi ha gestions diferenciades, més econòmiques i que no tenen impacte ambiental. El més important és la part econòmica. Volem saber si l’empresa ha facturat per una feina que no ha fet. Per açò hem demanat que un auditor de comptes miri si quadra tot, i vegi on acaba. Tal vegada no serà un delicte, però tenim un contracte firmat amb l’empresa i amb unes condicions de funcionament que s’han de complir.
– En cas que fos així, el que hi hauria seria un incompliment de contracte?
– Hi ha unes obligacions al contracte, i s’ha de veure si s’han complert.
– En aquest cas s’ha apuntat a responsabilitats polítiques, fins i tot en algun moment algú ha demanat dimissions. Ara que s’ha arxivat el suposat delicte ambiental, considera vostè que segueixen havent-hi responsabilitats polítiques?
– Sí, clar. Quan ets un conseller executiu tens responsabilitats i obligacions. En aquest cas, hi ha un contracte, un funcionari que n’és responsable, un director insular i un conseller. Dins les competències de gestió hi ha vetllar per a què es compleixi allò que està pactat al contracte, que és dels més cars del Consell. Si es determina que no s’ha fiscalitzat o fet el seguiment que toca, hi ha unes responsabilitats. Si açò es coneixia i no s’ha fet seran unes responsabilitats; si es desconeixia aquesta situació, les responsabilitats seran unes altres. En qualsevol cas hi haurà responsabilitats si es determina que l’empresa ha incomplert.
– Segurament un dels temes dels que es parlarà durant la campanya és la massificació turística. Vostè considera que Menorca està massificada a l’estiu?
– És convenient que es faci una anàlisi objectiva i numèrica. Que es posin nombres i criteris damunt la taula. Hem d’intentar fer les coses de manera raonada. Sí que és cert que a l’estiu pot donar la sensació que hi ha molta gent. S’ha de quantificar, saber quines infraestructures tenim, quins serveis oferim… Jo no tenc suficients dades per dir si l’illa està massificada o no. Sí que hem de fer cosa per a què pugui viure bé qui es guanya la vida amb el turisme, que el resident estigui tranquil i que el visitant tengui una bona experiència. Tot açò ha de lligar, però ho hem de fer a partir de dades i anàlisis objectives. No hem d’intentar treure rèdits polítics d’açò, i voler aplicar solucions ràpides sense valorar-ne les conseqüències. Si s’ha de prendre una decisió, s’ha de fer de manera raonada i valorant les conseqüències de les mesures.
– Posem per cas que aquesta anàlisi diu que sí, que la illa està massificada. Llavors, s’hauria de prendre alguna decisió per limitar o regular l’arribada de turistes?
– Responc amb una altra pregunta: Estem saturats durant el mes de febrer? No, és ver? Quants mesos estem saturats? Anem a fer feina en distribuir els turistes al llarg del temps. Açò vol dir feina i gestió. És molt fàcil limitar, però allò que s’ha de fer és trobar alternatives. No volem més persones a l’atur, volem que es visqui bé i que la gent del turisme es guanyi la vida. Si només limitam i no gestionam, aquesta gent tindrà un perjudici. Si venen menys turistes i no fas res, hi haurà menys ingressos i per tant la gent tindrà menys feina. Anem a distribuir els turistes d’una altra manera, cosa que vol dir promoció i tenir infraestructures per l’hivern. Anem a trobar un turista que pugui compensar la pèrdua de poder adquisitiu… No apostam per una solució que no mesuri les conseqüències.
– Parla vostè de desestacionalitzar, i precisament les dades d’aquestes darreres temporades sembla que mostren que s’està començant a aconseguir…
– No basta, però. El tema cultural és molt important, s’ha de tenir un pla que inclogui la cultura, la gastronomia… Has de poder oferir cosa fora de temporada alta. És cert que Menorca ha fet passes, però se n’han de fer més. Per exemple, no fa massa vaig pujar al Castell de Santa Àgueda, i està que cau. Els torrents de Menorca també estan desaprofitats, pràcticament no són ni transitables. Hi ha moltes coses que podrien augmentar l’atractiu per a què la gent vingués fora de temporada. S’ha fet alguna cosa, però no basta. S’ha de fer més feina. Per exemple, el port de Maó té un gran potencial.
– Ja té la llista feta per a les eleccions de maig?
– La tenc parcialment feta.
– Hi haurà molta renovació?
– Hi haurà la renovació que faci falta.
