Antoni Liz Femenías/Ciutadella – En només tres anys va fer les llicenciatures en Física i Matemàtiques a la Universitat de la Sorbona.
Marie va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en els més de 600 anys d’existència, la primera dona que va obtenir un premi Nobel (1903) i el primer científic que va aconseguir per segona vegada aquest guardó (1911).
Les seues investigacions es van desenvolupar a París.
Marie i Pierre van fer estudis sobre la radiactivitat emesa per alguns minerals (radiació que havia descobert Henri Becquerel).
Primer es va descobrir que la radiació era fonamentalment de tres tipus, anomenatsá, â i ã. Els raigs á es van emprar després com a projectils per posar de manifest l’existència del nucli atòmic per Rutherford, on es concentrava la càrrega positiva i la major part de la massa de l’àtom. Aquest descobriment va revolucionar la química, ja que va mostrar que la propietat que identificava un element químic no era la massa atòmica, sinó el nombre de protons al seu nucli, mentre que la reactivitat química venia determinada pels electrons de l’escorça externa de l’àtom.
Els estudis de la radiactivitat van permetre grans avenços en els coneixements teòrics sobre l’àtoms, i aplicacions com la construcció de la primera bomba atòmica i ,en medicina, en el tractament del càncer.
Marie I Pierre van anunciar el 1898 el descobriment de dos nous elements, el radi i el poloni.
El 1903 es va concedir a tots dos, juntament amb Becquerel, el premi Nobel de Física pel descobriment de la radioactivitat, terme que havia estat encunyat per Marie. Els seus descobriments van obrir un nou i fascinant camp de recerca, dedicat a l’estudi del nucli atòmic.
El 1906, Pierre va morir atropellat per un cotxe de cavalls.
Marie es va fer càrrec de la càtedra de Pierre a la Sorbona i també de la direcció del laboratori.
Va continuar les seues investigacions I el 1911 Marie va rebre un segon premi Nobel, en solitari i de Química, pel descobriment del poloni i el radi i els seus treballs amb tots dos elements.
La seua salut ja començava a notar els efectes de la radiació, va rebre un fort trencament i va estar allunyada del laboratori durant un any.
Un cop recuperada, Marie, la seva filla Irene i les persones a qui elles havien ensenyat van recórrer els fronts de guerra i van realitzar més d’un milió de radiografies dels soldats ferits de bala.
La seva filla Irene, que va començar a treballar sota la direcció de la seva mare, descobrint la radioactivitat artificial juntament amb el seu marit Frédéric Joliot-Curie, per la qual cosa tots dos van rebre el premi Nobel de Química el 1935, un any després de la mort de Marie de Leucemia provocada per la radiactivitat.
DADES CRONOLÒGIQUES
1867 Marie neix el 7 de novembre a Varsòvia (Polònia).
1891 Marie comença els seus estudis de Física a la Sorbona.
1893 Marie es gradua en Física.
1894 Marie es gradua en Matemàtiques. Coneix Pierre.
1895 Pierre presenta la seva tesi doctoral sobre magnetisme. Al juliol, Marie i Pierre contrauen matrimoni. La parella tindrà dues filles: Irene, nascuda el 1897, i Eve, nascuda el 1904.
1898 Marie i Pierre descobreixen el poloni i el ràdio.
1900 Pierre obté una plaça de professor de Física a la Sorbona i Marie fa classes a l’École Normale de Sevres.
1903 Marie presenta la seva tesi doctoral sobre radioactivitat. El matrimoni rep el premi Nobel de Física amb Henri Becquerel pel descobriment de la radiactivitat.
1904 Pierre obté la càtedra de Física a la Sorbona. Marie és nomenada cap de laboratori.
1906 El 19 d’abril Pierre Curie mor a París, aixafat per un cotxe de cavalls. Al novembre, Marie ocupa la càtedra de Física de la Sorbona.
1910 Marie publica el Tractat sobre la radioactivitat.
1911 Marie rep el premi Nobel de Química.
1921 Aconsegueix un gram de ràdio.
1934 El 4 de juliol Marie mor d’anèmia.
1935 Irene i el seu marit Frédélic Joliot-Curie reben el premi Nobel de Química pel descobriment de la radioactivitat artificial.
