Jaume Sastre/Ciutadella – La Seu de Mallorca, iniciada l’any 1306, per disposició testamentària de Jaume II, va ser construïda gràcies a tres grups socials formats en el sí de la Seu, que anualment feien petites i modestes aportacions dineràries per dur endavant una obra que ara ens sorprèn i ens meravella. Unes obres que finalitzaren l’any 1601. És a dir, la construcció de la Seu de Ciutat de Mallorca va durar uns 300 anys.
Deixant de banda l’aportació feta per la monarquia de la Casa de Mallorca, que construí la capella de la Trinitat i la capella reial a compte de les seves despeses, per servir de lloc on celebrar la coronació dels reis de la seva nissaga, i de sepeli dels reis i descendents directes que morissin a les terres del regne, les tres entitats financeres de les obres foren : La Confraria de Nostra Dona Santa Maria, l’aportació dels bisbes i Capítol de la Seu, i tots els pobles de les illes de Mallorca i Menorca.
Com podrem observar, els monarques de la Corna d’Aragó sols varen fer una sola aportació durant els 250 anys que regnaren les Illes. Foren 50 lliures pagades durant el regnat de Pere IV, quantitat va servir per fer esculpir uns escuts heràldics. per ser col·locats en unes obres que la monarquia aragonesa no havia finançat.
Totes les poblacions de Menorca (durant el segle XIV) estaven integrades en la Confraria de Nostra Dona mitjançant l’actuació d’un baciner major, el qual anualment recaptava les almoines que els confrares i no confrares dipositaven a les misses que se celebraven en les diferents parròquies menorquines, on també hi havia un baciner.
Hem de dir que a una mateixa església hi podia haver diferents bacins. Un per la construcció de la Seu, un altre per l’exposició de relíquies, un altre per atendre una obra pia o sufragar una imatge etc. La presència d’un baciner, passant el bací (en alguns llocs d’argent) feia tentinejar les monedes que eren dipositades en ell pel goix i plaer de qui les donava.
En altres parròquies menorquines sabem que durant algun temps el lloc de baciner va quedar desert i sense que un prevere o eclesiàstic celebrés els Oficis Divins, de manera que la gestió del baciner era inexistent.
Les principals parròquies recaptadores d’almoines eren: Ciutadella, Maó i Alaior. Anualment totes les ofertes eren recollides pel baciner de Ciutadella i tramitades a Mallorca mitjançant una persona de confiança.
Fent un repàs als deu anys que hem assenyalat, podem dir que durant l’any 1441 el baciner fou el especier Antoni Mateu, el qual envià 10 lliures aprofitant l’anada a Mallorca del prevere Ambrós Mascarola. Entre els anys 1443 i 1447 el baciner fou el prevere Jacme Gonyalons de Ciutadella, el qual, durant el primer any embarcà 139 peces de formatge en la barca d’en Feliu de Menorca, més altres 10 lliures obtingudes de les almoines dels bacins. Una vegada a Mallorca els formatges foren venuts a 7’5 diners la pesa, que proporcionà un ingrés de 4 lb. 8 s. 6 d. Els formatges mallorquins, segurament de major pes i mida costaven en el mercat mallorquí 9 diners.
L’any 1444 En Gonyalons a través del mercader genovès Johan Quatani envià al tresorer mallorquí 14 lliures, en les quals incloïa la venda d’unes quarteres de blat i unes peces de formatge, notificant-li les dificultats que havia tingut amb els Jurats menorquins els quals li prohibiren treure el blat recaptat, al·legant fretura de cereals a l’illa.
L’any 1445 en Gonyalons envià a Mallorca altres 65 fogasses amb el llaüt d’en Jaume Roig, els quals es veneren a 6 diners la unitat. Així el ingrés va ser de 1 lliura 12 sous 6 diners.
L’any 1447 En Gonyalons va aprofitar l’anada del carnisser Antoni Saura a Mallorca el qual entregà la recaptació de l’any passat, que foren 8 lliures.
Entre 1449 i 1450 el prevere baciner fou mossèn Paysses, el qual aprofitant la vinguda a Mallorca del prevere N’Olivar, va fer entrega de la recaptació del bací de Maó (110 sous), d’Alaior (10 sou) i la de Ciutadella. L’any següent, el baciner donà altres 7 lliures al fabriquer de la Seu a través de P. Llopis de Ciutadella.
Podrem observar que si abans el tresorer de Mallorca es traslladava a Menorca, viatge que proporcionava unes despeses a la Fàbrica, ara el baciner de Ciutadella recollia tota l’almoina i la tramitava a Mallorca mitjançant una persona de confiança.
També hem notat que les recaptacions dineràries sofriren una minva important en el decurs dels anys centrals de la centúria. A finals del segle XIV i principi del segle XV, les aportacions menorquines oscil·laven entre les 25 – 30 lliures, quantitats que superaven qualsevol pobla forana mallorquina. Ara, en conjunt, Menorca aportava entre 6 – 7 lliures. Cercar una explicació del descens de les recaptacions creien que es devia a que entre 1415 – 1450 Ciutadella i altres poblacions de Menorca estaven sufragant les seves esglésies i l’esgésia gòtica de Ciutadella, de manera que les poblacions menorquines preferien invertir els seus diners en una església pròpia que en una altra llunyana.
Hem apuntat que el clergat també participava d’una manera molt activa en la construcció de les obres de la Seu mallorquina. Els Papes, per afavorir la construcció d’esglésies havien obligat a tots els eclesiàstics a contribuir mitjançant l’annata. Aquest impost eclesiàstic consistia en l’aportació d’una anualitat a les obres, de la quantitat rebuda per un benefici o dignitat eclesiàstica obtinguda en el decurs de la seva gestió . D’aquesta manera, un prevere devia d’aportar 40 lliures, mentre que un canonge era oblidat a pagar-ne 90. El bisbe n’havia de satisfer 300 lliures, pagadores durant tota la seva prelatura.
Durant aquests 10 anys els preveres Julià Sala i Andreu del Port pagaren part de l’annata per la rectoria d’Alaior.
Per fer més comprensible el significat i importància d’aquestes recaptacions direm que diàriament un traginer cobrava 3 sous, un fadrí 4 sous, un mestre 5 sous, i el mestre Major de l’Obra 6 sous. (Un sou eren 12 diners, i una lliura valia 20 sous)
Tan sols recordar dues coses; una en quan a la Seu de Mallorca i l’altre de caire internacional. Durant aquest decenni treballà a l’Obra un dels principals arquitectes de l’art gòtic català del segle XV. El felanitxer Guillem Sagrera, el qual també fou l’autor del Col·legi de Mercaderia a Ciutat de Mallorca, una obra civil gòtica de fama internacional, que avui coneixem per La Llotja de Palma. Una altre obra de renom internacional és La Sala dei Baroni del castell Nuovo de Nàpols, dues obres que figuren en tots els tractats d’arquitectura.
Durant aquest decenni cal recordar que en l’any 1453 els turcs conquistaren la gran ciutat de Constantinoble, la segona ciutat més important de la Cristiandat. El soldà Soliman II el Magnífic es va annexionar les darreres terres de l’Imperi bizantí i des d’aquest moment el seu poder se va estendre per tota la Mediterrània. El poder turc seria el responsable de la destrucció de la vila de Maó (1535) i del saqueig i destrucció de la capital medieval de Menorca, la vila de Ciutadella (1558). En aquest darrer any moria Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó i conqueridor del regne de Nàpols.
