El debat no és nou. Però, una vegada més, es posa sobre la taula sense una resposta clara. Volem -necessitam- fer un canvi de model energètic que es deslligui de les fonts de combustió fòssils i encamini Menorca cap a una sobirania energètica verda. Però, com passa amb quan hem de fer una festa, ningú la vol a casa seva. Primer es va batallar pels parcs solars, que ocupen grans superfícies de terreny rústic. El parc eòlic de Milà, petit com és, fa el que pot als turonets de la part nord del port de Maó. Ara, s’obre una nova casa on fer la festa: una làmina d’aigua -dues- que el Consell de Ministres va aprovar amb el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim fa pocs dies. Sembla que la idea és bona: la ubicació, segons experts, és la idònia pel que fa a aprofitament del vent i utilització de tecnologies madures. Posar molins a una fondària de més de 800 metres seria un problema.
Tanmateix, en aquest punt és quan se’ns tornen a encendre les alarmes. Impacte visual, territorial, mediambiental, s’han tingut en compte a l’hora de definir les dues úniques zones de Balears al nord-est de la nostra illa? S’ha tingut present el fet que és una làmina d’aigua amb declaració de Reserva de Biosfera Marina? És un projecte pensat pel benefici dels menorquins o, havent estat aprovat a Madrid, es mira d’una manera més global i solidària, com sol passar a un estat d’autonomies?
Les preguntes són clares. Les respostes, no tant. El que sí que avisen -i continuaran avisant des de cada vegada més fronts- és de l’imperatiu canvi de model energètic que hem de fer de manera global per pal·liar els efectes del canvi climàtic. La pregunta és: quins sacrificis estem disposats a fer per donar un futur millor al nostre món des de Menorca?
