En dansa és tan important el ritme de les cames i els peus, com la col·locació i moviment dels braços i les mans.
En el ball arrítmic en el que ens arremolinen l’estat del temps i els fenòmens meteorològics, en qualitat d’espectadors de l’únic i ballarí protagonista -el frare higroscòpic-, sols tenen importància satisfactòria de la nostra enyorança predictiva, els moviments desconcerstants, però a la vegada concertats, del seu únic braç de cartró, i de la seva preventiva capulla que es posa i es lleva.
Després d’un preludi wagnerià de vent de nord huracanat, de violència embogidora, el ballet climàtic modula aleshores musicalitats descriptives d’una serenitat desitjada. Des de qualsevol angle obert a l’exterior, podem veure admirats, l’admirable amplada i profunditat invisible de l’oceà del cel menorquí en calma després de la tempesta.
Ara, un cop la mar en el seu esvalot passat, hagi bramat gemecs humits de sal, escampats per damunt els camps de l’illa mitjançant els tubs sonors dels bufadors de les nostres costes de llevant iles ones que han romput a la costa, troben amuntejats a gairebé totes les cales del nostre litoral muntanyes i munts d’algues, de posidònia oceànica, que el pagès recull manualment i amb els carrors bens plens les porta i va col·locant dins els bouers per a fer excel·lents adobs iodats per als seus horts.
Certament, la mar, és a vegades lladre incorregible de vides i riqueses, que no té amics, però també sap donar les seves coses, la seva riquessa amb prodigalitat de bens, i no sols als pescadors, amb bones captures, sinó també al pagès amb les algues que faran d’adob i amb la sal que amb la banyadura dona vida al camp i un gust especial als seus productes.
