J. Bosco Faner Bagur/Ciutadella – Líders religiosos de diverses confessions cristianes (anglicans, catòlics, evangèlics i ortodoxos) i de la confessió islàmica van signar el dimecres 15 de febrer a Madrid la “Declaració Interreligiosa sobre la dignitat de la vida humana”.
Tots ells es van repartir per a entregar el text a diversos organismes: el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de la Presidència, encarregat de les relacions amb les confessions, i el Congrés dels Diputats. En la declaració afirmen que la vida és un “do de Déu per al conjunt de la creació i de la humanitat” i que la “dignitat humana“ no depèn, de les circumstàncies vitals ni del consens social, sinó que és una qualitat intrínseca de tot ésser humà, els drets del qual han de ser respectats sempre”. “Tota vida humana, per tant, en la seva inviolable dignitat, ha de ser protegida des del principi fins a la fi”, afegeixen. I recorden que la protecció de la vida de tot ésser humà i els seus drets, especialment dels més febles, és un “signe del progrés i la prosperitat, d’una societat”.
El dret a la vida és negat en moltes circumstàncies. Pens amb els assassinats de dones per les seves parelles i de fillets i filletes pels seus progenitors. Pens amb les persones que moren per falta de menjar, d’aigua potable, de vacunes, o a causa de diferents contaminacions (químiques, radioactives…).. Pens amb qui se li nega la protecció de la vida tant en el seu inici com en el seu final…
Com deia Nelson Mandela, activista sud-africà pels drets civils: “Privar a les persones dels seus drets humans és privar-los de la seva pròpia humanitat”. Per a tots ens és bàsic saber que no estem sols. I més ho és quan, per diverses circumstàncies físiques, mentals, econòmiques…, la feblesa ens surt a flor de pell.
Un dret no és alguna cosa que algú ens regala; és més bé el que ningú té dret aprendre’ns. Els drets humans ens pertanyen a tots o no són drets humans.
Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau, 1986, supervivent dels camps de concentració nazi, deia: “Vaig jurar que no quedaria mai en silenci quan els ésser humans suportessin patiment i humiliació. El silenci dóna ales al torturador, mai al torturat”!.
Em sent pertorbat, angoixat, si no faig res per aconseguir que siguin atesos amb dignitat tantes persones que pateixen perquè ningú els fa cas; perquè no troben algú que els regali temps escoltant el que necessiten comunicar; perquè han petit un insult, un menyspreu; perquè han estat objecte de violència i algú els suprimeix la possibilitat de reflexionar sobre les conseqüències que comporta l’acceptació d’un fill no desitjat, l’opció a que sigui adoptat o l’avortament; perquè no tenen res o quasi res per a compartir i viure dignament; perquè no gaudeixen d’un clima familiar per acollir i pair valors…
