Itziar Lecea / Ciutadella – A la darrera edició de Nua vam fer un petit recull de dones menorquines del món de la música que són referents actuals, cada una des del seu àmbit. Però abans de músiques, i des de la segona portada de Nua, hem donat protagonisme també a les que escolten el so dels pinzells fregant la tela. Són les artistes, pintores, fotògrafes, dissenyadores, dibuixants que poblen l’ecosistema de l’art a l’illa. Algunes, des de fa anys, essent figures de referència per les més joves. D’altres, que s’ha endinsat dins l’univers visual gràcies a l’afany i curiositat per un camp molt especial. A la llista de Zulema Bagur, Ariadna Saurina, Paca Florit i, en aquest número, Kika Triay, hi podem afegir alguns noms més que cal tenir a l’agenda de visites d’exposicions.
Laetitia Lara
Nascuda a París, Lara ha passat gran part de la seva vida fascinada per la pedra blanca de marès de Menorca, on resideix des de fa molts anys. No és casualitat que la seva vessant artística se centri en la transformació de la matèria, adquirint l’escultura el protagonisme total de la seva obra. Així, una obra tan emblemàtica -fins al punt de donar-hi nom a la Plaça d’Aartrutx per part del jovent, que la coneix com ‘la plaça de ses gordes’-, com la seva, ha sabut endinsar-se dintre del dia a dia popular sense esforç. Com a referents, Lara destaca a dues persones: el gravador Marchadour i a Toni Pichón, mestre trencador de pedreres. I pel que fa a la seva obra, la defineix com “matèria treballada, forma primigènia, participació en la natura, presència al món. Talls, rascades, traços, colors que són ritmes, vibracions que ens connecten a la vida de la matèria.” No debades ha passat més de 20 anys entre matèria, marès, a les pedreres de Líthica, on ha desenvolupat un projecte de conservació i cultural de gran rellevància per Menorca.
Carmen Vivó
La pintura ha estat present a la seva vida des que era ben jove. I no només per la seva ànsia de mostrar el món a través de la seva mirada, que es defineix com alegre, acolorida i naïf. Sinó per les col·laboracions que va fer amb el seu fill, Pepe Torrent Vivó, net del pintor Torrent. Així, l’obra de Carme Vivó, carregada de folklore menorquí i paisatge ciutadellenc, d’on és nada, ha arribat a combinar-se amb les figures allargades i més aviat grises del seu fill. Tanmateix, el gruix dels quadres de Vivó, que pinta a casa seva al costat dels seus estimats peluts, són l’expressió més sincera i acurada de la seva personalitat: despreocupada, carismàtica, juganera i sempre amable. En el detall de les seves figures, petites i acumulades, és on es troba l’amor de Vivó pel seu poble i la seva gent, representada en llenços mitjans que guarden, com si fossin un laberint, els secrets de l’artista.
Núria Román
La més multidisciplinar de les tres artistes amb A d’aquest petit recull, Román va arribar a Menorca l’any 1997. I la màgia de l’illa la va captivar de tal manera que s’hi va quedar de forma permanent. Escultura, pintura, dibuix, instal·lació i fotografia conformen l’univers plàstic de Román, que ha deixat petjades tan reconeixibles com l’escultura de La bona sort, a Alaior -formada per centenars de ferradures de cavall-, o L’agulla de Montgofre, que integra dintre del paisatge de la platja un vell tronc amb un discurs ben filat. De fet, Román reconeix que l’art, per ella, és una eina per transformar i comunicar, amb la “capacitat per obrir camins, unir diferències i despertar l’enteniment.” Pel que fa al seu procés creatiu, Román posa èmfasi en els impulsos emocionals que la duen a crear allà que “no puc evitar fer”.
