Itziar Lecea / Ciutadella – En les 46 edicions celebrades fins ara, el Premi Born de Teatre ha estat marcat pels autors en masculí. Tanmateix, fins a 3 dones han rebut la Musa durant els 52 anys d’història del premi, un dels més prestigiosos a nivell nacional. En el mes en què se celebra la 47ena edició, i sempre amb la incògnita de quina és la representació d’autores que es presenten a cada convocatòria -car és anònima i mai s’han fet estadístiques d’aquest caire- fem un repàs als noms femenins que han quedat lligats a la història d’aquest premi teatral.
MARIA DOLORS CORTEY
L’estrena del Premi Born de Teatre va marcar un camí que, tanmateix, no va seguir durant les següents convocatòries. I és que la primera persona a alçar la Musa va ser la barcelonina Maria Dolors Cortey. L’obra “Dora i la nit”, va suposar el reconeixement a aquesta traductora i folklorista catalana.
Nascuda l’any 1929 a Barcelona, Cortey va estudiar Filosofia, i Lletres, Belles Arts, Biblioteconomia i Traducció. Durant la seva carrera, va ser col·laboradora habitual de mitjans de comunicació, en revistes culturals i científiques com Pandrassou, Escalabuix, Mai no Morirem, Marie-Claire, Lluc i El Mirall.
A banda del I Premi Born, que va guanyar amb l’obra “Dora i la nit”, Cortey va recollir guardons com Ciutat de Figueres (1976), el Ciutat d’Olot de Contes infantils (1979), el Víctor Català de poesia (1977) i va ser Medalla d’Or als Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà per “Avui, ahir i abans-d’ahir” i Medalla d’Honor als Jocs Florals de Tuïr per “Tres i molt”.
L’entrega del Premi Born a Maria Dolores Cortey, a banda de ser el primer, es va donar en unes circumstàncies molt diferents de les actuals. Al tractar-se de la primera edició, que es va celebrar a l’antic hotel Eleycon, Cortey va rebre el guardó en una visita que el president del Cercle Artístic d’aquell any, Sergio Pons Fedelich, va fer a Palma el mes d’octubre.
LLUÏSA CUNILLÉ
Van haver de passar gairebé 30 anys per tornar a veure com una dona recollia un Premi Born. I es va donar el cas, amb el temps, que Cunillé és dels pocs autors que han fet un doblet de premi. El 1999 va recollir la Musa per l’obra “L’aniversari”. I va tornar a pujar a l’escenari del Teatre des Born l’any 2010, gràcies a l’obra “El temps”.
La trajectòria de Cunillé ha estat reconeguda en múltiples ocasions, essent la primera dona a rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica que atorga el Ministeri de Cultura d’Espanya, l’any 2010. Coneguda per la seva timidesa i reticència a fer declaracions, el caràcter de l’autora es va poder copsar a l’entrega del Premi Born de 1999, que va atorgar el president Pau Gener per l’obra “L’aniversari”. El jurat de la XXIV edició va descriure “L’aniversari” com una obra que representa la consolidació d’un llenguatge teatral innovador, que sense història, sense marc i sense finalitat, arriba a crear una atmosfera versemblant, densa i emotiva. Descrits amb molta economia de mitjans, tot i recrear interiors complexos, els personatges apunten de manera contundent al desconcert davant del món contemporani”.
La segona musa la va recollir Cunillé fora de l’escenari del Born, coincidint amb els anys que la instal·lació va romandre tancada per reformes. “El temps”, va suposar el segon reconeixement per a l’autora de Badalona, que va rebre de les mans de la llavors segona presidenta dona del Cercle Artístic, Josep Maria Rebassa. El jurat la va descriure com una obra que “manté la tensió a partir de pocs elements i amb un ús mesurat dels silencis i les paraules; de les coses que es diuen i les que callen. És una obra d’escriptura subtil i delicada, i alhora molt consistent, estructurada sobre repeticions eficaces i jocs de correspondències ben servits.”
Lluïsa Cunillé (Badalona,1961) va fundar el 1995 amb Paco Zarzoso i Lola López la Companyia Hungaresa de Teatre, i el 2008, amb Xavier Albertí i Lola Davó, la companyia La Reina de la Nit. Ha estrenat més de 40 obres i ha rebut multitud de premis, entre els quals destaquen el Calderón de la Barca (1991) per “Rodeo”, el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996) per “Accident”. També ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques (2004) per “Barcelona, mapa d’ombres”, que també va aconseguir el Premi Butaca i el Premi Max. Ha estat premi nacional de teatre de la Generalitat el 2007.
RUTH GUTIÉRREZ
Ruth Gutiérrez (Santander, Cantàbria, 1987), és la, fins ara, darrera dona en guanyar un Premi Born de Teatre. I ho va fer l’any 1918, en la XLIII edició, per l’obra “Los amantes sobrehumanos”. Va recollir el guardó de la mà de Rafel Pallicer, president de l’entitat en aquell moment.
De “Los amantes sobrehumanos”, el jurat va considerar que era “una obra arriscada, valenta, un Romeu i Julieta disfuncional que ens ha de servir per a reflexionar sobre la violència i l’horror. Però, malgrat la duresa de les situacions, mai abandona la fragilitat i la tendresa a través del seu llenguatge poètic. Tot i l’arquitectura fràgil de l’obra, el jurat considera que els valors de la funció van més enllà de l’estructura.” Tres anys després d’aconseguir el guardó, el públic menorquí va poder corroborar l’opinió del jurat amb la representació que, amb gran èxit, va fer Cercle Teatre de l’obra de l’autora càntabra.
Ruth Guitérrez és llicenciada en filologia hispànica per la universitat d’Oviedo. Ha realitzat màsters en gènere i en l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera. Ha treballat com a correctora ortogràfica, com a professora auxiliar tant en instituts de secundària com a l’Ajuntament de Gijón i de professora de civilització hispanoamericana a l’École Audiencia a França. Ha publicat articles sobre teatre, com “El espacio sonoro en la producción teatral de Jesús Campos García” dins d’Anagnórisis: Revista de Investigación Teatral; “Historias de horror y barbàrie: la dramatización de la Sociedad violenta en el teatro español contemporáneo” al llibre Catástrofe y violencia, “Dramaturgias de la violencia: autores contemporáneos en el teatro español del siglo XXI”, “La escisión ideológica de doña Emilia o la batalla entre la carne y el espíritu. Una aproximación a los personajes femeninos en las últimas novelas de Emilia Pardo Bazán” publicada a La tribuna. Cadernos de Estudos da Casa-Museo Emilia Pardo Bazán de la Real Academia Galega i “El teatro breve español como revulsivo en la lucha contra la violència de genero”. Dins de Las expresiones de la violencia en la literatura. Pel que fa a la seva obra teatral, Los amantes sobrehumanos va ser la seva primera obra com a dramaturga.
