El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha inaugurat aquest dimarts el «III Congrés d’Edificis de Consum d’Energia Quasi Nul, noves tendències en l’edificació», que s’ha celebrat a la UIB i ha destacat que «una de les prioritats en matèria energètica que té aquest Govern és la reducció del consum energètic».
«Hem de seguir impulsant les renovables a les nostres Illes per tal de poder complir amb els objectius marcats tant per la Llei de canvi climàtic i transició energètica com per Europa. Som conscients que necessitam el suport i l’ajut de tots els estaments de la societat, és per això que des del Govern posam a l’abast de ciutadans, empreses i institucions una sèrie de recursos per impulsar i profunditzar les reformes necessàries en matèria energètica que ens ajudin a aconseguir els reptes marcats», ha dit el vicepresident, al temps que ha agraït la bona predisposició d’ABTECIR, ASINEM, INFOCAL, els col·legis professionals i la resta d’organitzacions presents al Congrés que treballen per tal d’avançar en aquest punt.
En aquest sentit, Yllanes ha explicat que la Llei estableix que per al 2030 hi ha d’haver un 35 % de penetració de renovables a les Illes, un percentatge que al 2050 hauria de ser del 100 %. A més, el vicepresident ha recordat que per a la primera fita del 2030 cal aconseguir un 26 % d’eficiència energètica i un 40 % per al 2050. Yllanes també ha destacat que les Illes haurien de reduir un 40 % les emissions per al 2030 i un 90 % el 2050.
«Balears disposa de diversos fons per tal de avançar en aquesta direcció. Disposam dels Fons Next Gen assignats provinents de repartiment territorial de les convocatòries, i de 233 milions d’euros exclusius per a Balears emmarcats en el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB)», ha dit.
El Congrés també ha comptat amb la participació del director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, i el director general de Política Industrial del Govern, Antoni Morro. Malagrava ha asseverat durant la seva intervenció que «l’eficiència energètica, la reducció del nostre consum energètic i la construcció sostenible són imprescindibles per assolir els objectius. Per això, la lluita eficaç contra el canvi climàtic passa necessàriament no només per desterrar aquests combustibles fòssils —que és molt important—, sinó per fer un replantejament generalitzat dels nostres consums energètics i reduir el nostre consum d’energia».
Per la seva part, Antoni Morro ha destacat que «d’acord amb les dades del cadastre, a nivell nacional, tan sols el 12.4% dels edificis existents foren dissenyats seguint els estàndards d’eficiència, qualitat, sostenibilitat i salubritat marcats per normes bàsiques com el Codi Tècnic de l’Edificació (2006) ni el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques (2007). Un percentatge que es redueix al 8.2% si analitzam les dades de Palma. Aquestes dades ens donen una idea del volum d’edificacions que requereixen i requeriran adaptar-se a les, cada vegada més exigents, condicions climàtiques. Un canvi climàtic que comporta reptes però també oportunitats de desenvolupament com són la rehabilitació d’habitatges per fer-les més sostenibles, més eficients i més confortable».
Més de 60 milions en convocatòries destinades a millorar l’eficiència energètica
El Govern té actualment diverses línies de subvenció per més de 60 milions d’euros destinades a millorar l’eficiència energètica, tant del sector residencial com de les empreses i administracions. Aquests fons provenen tant dels Fons NextGen com del PITEIB.
Per al sector residencial hi ha una línia oberta fins al 31 de desembre del 2023 per a la instal·lació de renovables tèrmiques. Aquesta línia compta amb un pressupost de 2,3 milions de fons NextGen i pretén incorporar sistemes tèrmics renovables en els habitatges amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència energètica en climatització i sistemes d’aigua calenta.
Per a empreses i administració hi ha una altra línia oberta fins al 31 de desembre del 2023 amb un pressupost de 2,9 milions d’euros, també provinents dels Fons NextGen. Amb aquesta subvenció es vol impulsar la instal·lació de tecnologies renovables per a la producció de fred i/o calor en edificis i les aplicacions de baixa, mitjana i alta temperatura en processos productius o altres aplicacions tèrmiques.
D’altra banda, hi ha una convocatòria de 0,5 milions d’euros per a actuacions del programa de rehabilitació energètica en edificis existents en municipis de repte demogràfic, anomenada PREE 5000 (municipis de repte demogràfic). Amb aquesta subvenció es cerca la reducció del consum d’energia primària no renovable d’un 30 % i millorar la qualificació energètica en almenys una lletra.
Les línies del PITEIB
Així mateix, i en el marc del Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), el Govern té oberta una línia de 10 milions d’euros per al foment d’actuacions combinades d’energies renovables i eficiència energètica en edificis i llars vulnerables. Aquests ajuts estan oberts fins al dia 30 de juny de 2023 i van destinats a la realització d’instal·lacions d’autoconsum elèctric, amb o sense emmagatzematge, i actuacions en eficiència energètica en edificis vulnerables.
També dins el PITEIB, hi ha una línia de subvencions per una quantia de 10 milions d’euros per al foment d’actuacions combinades d’energies renovables, eficiència energètica i mobilitat elèctrica promogudes per empreses del sector privat considerades com a grans consumidores d’energia i que té per objectiu impulsar la descarbonització d’aquells sectors considerats grans consumidors d’energia.
En el cas de les administracions, també dins del PITEIB, hi ha una convocatòria pública de subvencions per al foment d’actuacions combinades d’energies renovables, eficiència energètica i mobilitat elèctrica promogudes per administracions públiques per 10 milions d’euros més.
Finalment, el Govern ha obert una convocatòria per 25 milions d’euros per a actuacions d’eficiència energètica i generació elèctrica per a entitats locals i empreses de subministrament i tractament de l’aigua.
