ACN/Barcelona – L’exconsellera Clara Ponsatí ha quedat en llibertat després de declarar davant del jutge a la Ciutat de la Justícia. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha citat Ponsatí el proper 24 d’abril a les 11 del matí per comunicar-li el seu processament per un delicte de desobediència. Llarena ha deixat sense efecte l’ordre de detenció així com la rebel·lia acordades en el seu dia. També ha establert que cal que l’exconsellera designi domicili i telèfon on pugui ser localitzada i que comparegui davant de l’òrgan judicial quan sigui cridada, advertint que si ho incompleix es pot modificar la seva situació personal i pot ser detinguda.
Els Mossos han detingut l’exconsellera en ple carrer després de comparèixer davant dels mitjans al seu retorn a Catalunya i l’han portat directament a la Ciutat de la Justícia. Llarena ha notificat la seva decisió a les parts i al jutjat de guàrdia de Barcelona.
Ponsatí ha sortit en llibertat per la porta lateral de detinguts de la Ciutat de la Justícia quan quedaven uns deu minuts per a les onze de la nit. Desenes de persones l’esperaven, així com dirigents de JxCat encapçalats per Jordi Turull i Laura Borràs. Els concentrats han cridat consignes com ‘Govern dimissió’ i ‘Sense Clara no hi ha revolució’. Ponsatí no ha fet declaracions. Un núvol de mitjans gràfics i simpatitzants l’ha seguit fins a la rampa del pàrquing de la Ciutat de la Justícia. El cotxe ha marxat entre aplaudiments.
Immunitat, però no per a processos previs
A l’escrit Llarena recorda que el 21 de març del 2018 es va dictar processament contra Ponsatí per possible rebel·lió o sedició, així com de malversació de cabals públics. El 9 de juliol del mateix any l’instructor la va declarar en rebel·lia. Posteriorment va decaure el delicte de rebel·lió i de malversació, i arran de la reforma del Codi Penal, es reformulava l’acusació a desobediència. El 12 de gener del 2023 es va ratificar la declaració de rebel·lia i es va ordenar la detenció en l’àmbit estatal per tal de prendre-li declaració.
Llarena dedica bona part dels fonaments jurídics a analitzar el fet clau de la detenció de Ponsatí, que és la immunitat com a eurodiputada. I en aquest sentit opina que aquesta garantia “protegeix davant l’obertura de processos concebuts per alterar i pertorbar el funcionament normal de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d’una causa penal en la qual el diputat o senador electe ha estat ja processat”.
En aquest sentit, considera que “l’exigència d’autorització legislativa perquè el poder judicial culmini un procés penal iniciat quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l’exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentària aliena a l’equilibri de poders dissenyat pel poder constituent”.
Més enllà d’això, Llarena considera que atès que la pena prevista per al delicte de desobediència del nou Codi Penal és de multa i inhabilitació sense pena de presó associada, i que l’ordenament jurídic espanyol no permet prosseguir el procediment sense abans rebre declaració de la processada, “procedeix acordar la citació personal de la processada perquè, amb presència de les acusacions i de la resta de parts personades, comparegui davant d’aquest tribunal” per prendre-li declaració.
Un cop acordat aquest extrem, “es deixa sense efecte la declaració de rebel·lia, així com la recerca i captura ordenada contra ella”, alhora que es deixa també sense efecte l’ordre de detenció. El jutge demana a Ponsatí que designi domicili i telèfon i l’adverteix de l’obligació de comparèixer tantes vegades com sigui cridada. Si no ho fa, se li modificarà la situació personal i serà conduïda davant del tribunal per la força pública.
Per tot plegat el jutge acorda la llibertat provisional de Ponsatí i la cita a declarar el 24 d’abril a les 11 del matí.
