Itziar Lecea / Ciutadella – Fundada l’any 1948 per la Unió d’Antics Alumnes Don Bosco del col·legi Salesians de Ciutadella, aquesta confraria és de les més antigues de la ciutat. Per celebrar aquesta fita tan venerable, aquest divendres està prevista una eucaristia al Santuari de Maria Auxiliadora on es beneirà el nou banderí de la confraria, a les 19:30h.
José María Taltavull, el Germà Major de la confraria, i José Luis Faner, actual president de la Unió d’Antics Alumnes Don Bosco, s’ajunten un fosquet d’aquesta setmana per rememorar noms, dates i fites que han marcat els 75 anys de la confraria. Com és evident, ells no hi varen ser als inicis. Però si persones molt properes a ells, com el pare de Faner, que era el president de l’entitat en el moment en què es va fundar la confraria. D’ell, entre altres, han seguit una tradició que es manté viva gràcies a la participació d’una comunitat de persones que, com si fos una tradició familiar, passen el relleu de generació en generació.
Pel que fa al 75 aniversari, però, tant Taltavull com Faner coincideixen en el fet que ara mateix és un acte discret. “Hem volgut que sigui una celebració discreta, no farem grans esdeveniments. El que tenim previst, per ara, és fer una benedicció del nou banderí que hem confeccionat per commemorar el 75 aniversari. Serà aquest divendres dia 31 al Santuari de Maria Auxiliadora. I en serà la Madrina la senyora Magdalena Gonyalons, vídua de José Serra. Quan li vam demanar que ella fes aquest paper es va emocionar molt, perquè Serra va ser confrare durant molts anys, també va ser Germà Major i persona molt vinculada a la Unió d’Antics Alumnes Don Bosco.”
A banda del banderí, la confraria de la Bona Mort estrena enguany també medalla. “Érem l’única confraria de Menorca que no tenia medalla, pel que ja tocava. D’aquesta manera se’ns podrà identificar millor. Tanmateix, començam l’any del 75 aniversari el 21 de març i durant enguany no farem grans actes, però sí que preparem alguna cosa més especial per tancar la commemoració l’any que ve”, comenta Taltavull.
Com han canviat les coses dintre de la confraria en 75 anys?
“Doncs, per començar, enguany tindrem a la primera dona que serà portadora de pas. Els temps canvien i, tot i que tenim entre un 30 i un 40% de dones confrares -tot i que se les veu perquè van tapades-, enguany en tenim una que s’ha ofert a dur el pas, la primera”, remarca José Luis Faner.
Però durant 75 anys, hi ha hagut temps a veure moltes coses. “Una de les anècdotes més sonades és el canvi de posició de les ales de l’àngel que surt al pas. Al cartell d’enguany es pot veure com, inicialment, tenia les ales desplegades. Tanmateix, en una girada del carrer de ca n’Squella al carrer de Sant Rafel, l’àngel no va passar sencer i va quedar sense ales. Afortunadament, no va ser un gran incident i el pas no va caure. Però van haver de refer-li les ales com les coneixem actualment, plegades.” El pas, de fet, va ser construït pels artesans d’Olot, en els tallers Vayeda Bassols i Casaló. Representa l’oració de l’hort, amb Crist pregant, i l’àngel presentan-li la creu i el calze. La imatge va arribar a Menorca la vigília de la festa de Reis de l’any 48, quedant exposada l’endemà en el local del centre de l’Unió d’Antics Alumnes. Des de llavors, es guarda al Santuari de Maria Auxiliadora.
“També ha canviat la lluminària del pas, que va amb bateria. Llavors, en duia una de molt feixuga, d’uns 20 o 30 quilos. Afegits a un pas que arriba als 300 quilos, poder-lo alleugerir una mica és d’agrair”, comenta Taltavull, qui afegeix que és el pas més feixuc que surt a Ciutadella. Un pas que és portat per 8 confrares repartits en dos grups. Tanmateix, la confraria de la Bona Mort s’enorgulleix de ser una de les que més persones estira a Ciutadella. “Des dels inicis ja hi va haver molta gent que es va voler apuntar. I la primera vegada que va sortir, el Diumenge de Rams de 1948, eren ja 72 persones. Des de llavors, més persones s’han anat sumant, arribant al centenar”, apunta Faner.
“Avui en dia arreplegar a gent és difícil, però podem estar contents que durant els actes de Setmana Santa arribam a congregar a un centenar de persones. Vam tenir l’excepció dels dos anys de pandèmia, on vam baixar a la seixantena. Del que estem més contents és que també tenim persones joves que s’hi sumen”, diu Taltavull, qui no amaga que li agradaria poder fer trobades amb els confrares més enllà dels moments de Setmana Santa i la preparació prèvia.
“Si no fos tan costós fer un vestit per sortir de confrare, segurament tindríem algunes persones més que s’hi sumarien, però estem contents de veure que hi ha persones joves que seguiran la tradició de la Confraria de la Bona Mort durant molts anys més”, acaba Faner.
