Eduard Riudavets / Ciutadella – Una novel·la negra pot mantenir-te absolutament intrigat i, alhora, mantenir-te amb un somriure als llavis? Es veu que sí. Quinqui connection, de Sebastià Bennassar, n’és la prova.
Efectivament, l’autor hi aboca tones d’ironia, però sense rebaixar ni un gram la crítica que és, en el meu humil parer, el tret fonamental del gènere.
Abans d’anar més enllà, fixem-nos en l’argument: Diuen els rumors que a Son Banya, el poblat on es ven la droga a l’illa de Mallorca, la gitana que dirigeix el clan té un quadre que val una morterada. Una colla d’arreplegats es pensen que si el roben solucionaran els seus problemes econòmics. Però ficar-se en un supermercat de la droga té conseqüències…
Abans de seguir, us vull comentar que la novel·la m’ha semblat absolutament trencadora. Pel llenguatge, pel plantejament, pel desenllaç. És obvi que dins el món negre qualque cosa s’està movent. Quinqui connection n’és una bona mostra.
Fixem-nos ara en l’escenari. Mallorca, Palma més concretament. Als anys noranta. Una ciutat governada per la dreta i farcida de corrupció. No cal ser illenc per reconèixer-la; tanmateix he fet una xalada en trobar-m’hi situacions que, de qualque manera, retraten episodis força similars a alguns que foren portada (o foren amagats, depèn del mitjà) dels diaris. Hi ha denúncia, hi ha crítica? Esclar! És una novel·la negra!
A la contracoberta del llibre se’ns diu que és la novel·la més gamberra de Sebastià Bennassar. D’acord, però això no li lleva ni un mil·límetre de profunditat, ans al contrari el seu to sorneguer la fa encara més incisiva. M’ha recordat alguns autors anglesos que esbudellen la hipocresia de la seva societat amb un recurs semblant.
Així a Quinqui connection hi veim desfilar els grans temes que ens ofeguen: la corrupció política que ja he esmentat, però també la massificació turística, el periodisme amb el cul llogat, la decadència d’un model social sacralitzat, la brutor policial… Un còctel tan fascinant com, malauradament, ben ajustat a la realitat.
Per altra part, forçosament he de fer referència als personatges. N’hi ha per llogar-hi cadiretes. Una desfilada del bo i millor de cada casa. Tal volta el més colpidor de tot és que, del primer al darrer, no ens resulten estranys. Els hem conegut. Fins i tot els que poden semblar més freakies no són aliens al nostre món.
Dos plans temporals que s’expliquen mútuament, llenguatge col·loquial quan cal, indrets reals, i, enmig de tot, la delirant redacció d’un diari local.
A una entrevista Bennassar va fer la següent afirmació: “La negra és la novel·la social dels nostres temps”. Llavors, sí. De fet, com a bon lector, fins i tot he notat que a literatura d’altres gèneres s’hi incorporen elements negres. I, sense cap mena de dubte, Quinqui connection pot ser qualificada també de novel·la social.
“I, en es final, es benefici que deixen és misèria i companyia i segurament a empreses que ni tan sols estan empadronades aquí”.
No puc allargar gaire més aquesta ressenya. Només em resta recomanar-vos de tot cor la lectura de Quinqui connection. Xalareu molt i, alhora, també -entre somriure i ganyota- no podreu evitar reflexionar.
Al cap i a la fi, hem arribat a un punt que qualcú s’adonarà “… que ha alliberat els gossos de la guerra. I que ara no sap com fer-los tornar a jeure”.
