Mi objetivo es agitar y molestar
a la gente. No estoy vendiendo pan,
estoy vendiendo levadura.
MIGUEL DE UNAMUNO
Joan Pons i Pons / Barcelona – N’hi va haver prou amb dos escriptors -un nacional i l’altre internacional- per definir Espanya. El de ca nostra va ser Ramón María del Valle Inclán (1866, Vilanova de Arousa – 1936, Santiago de Compostel·la) que l’any 1920 va dir a Luces de bohemia, obra que va ser publicada per entregues al setmanari España -editada la versió definitiva amb la incorporació de tres escenes més l’any 1924 i no estrenada al país de l’esperpent fins a l’any 1970!- que Espanya “es una deformación grotesca de la civilización europea” i que, com a conseqüència, “en España el trabajo y la inteligencia siempre se han visto menospreciados. Aquí todo lo manda el dinero”, per acaba afegint que “en España el mérito no se premia. Se premia el robar y el ser sinvergüenza.“ El segon intel·lectual que ho va clavar com podem comprovar encara avui en dia -els clàssics no envelleixen i la clau és que s’han sabut aliar amb el temps- havia nascut a l’Índia, escrivia en anglès, s’anomenava Eric Arthur Blair i va adoptar el pseudònim literari de George Orwell (1903, Motihari – 1950, Londres). A més d’intel·lectual amb una gran profunditat literària va ser un combatent per les llibertats -guerrer i poeta, l’espasa i la ploma- amb una vinculació amb Menorca a través de les seves famoses gallines que apareixen a Rebel·lió a la granja. Si no n’hi hagués prou, George Orwell va encunyar una frase que ens acompanya i que el temps ha solidificat i que en podem comprovar la vigència cada dia: “Ja de jove m’havia fixat que cap periòdic conta mai amb fidelitat com succeeixen les coses, però a Espanya vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que se pressuposa en un mentida corrent. En realitat vaig veure que la història s’estava escrivint no des del punt de vista d’allò que havia succeït, sinó des del punt de vista d’allò que havia d’haver succeït segons les distintes línies del partit. Aquestes coses em semblen aterradores, perquè em fan creure que la idea de veritat objectiva està desapareixent del món”. Sí, la Guerra Civil espanyola va ser un laboratori on el feixisme -Hitler, Mussolini i Franco- va experimentar les diverses formes de repressió que, morts els principals executors i ideòlegs (el primer, suïcidat; el segon, linxat; el tercer, mort al llit!) van veure projectades al futur i encara perduren (és fals, una fake news, una notícia falsa que el feixisme de tres caps fos derrotat). Aquí ens hauríem d’aturar perquè la resta és literatura que ens fa triar la forma que ens acabarà embullant i desorientant com peixos mancats d’oxigen que entortolliga amb desesperació el fil del palangre: en espiral descendent o en espiral ascendent. Res més. Qui ha sabut resumir millor l’actual situació ha estat el jurista espanyol, apartat de la judicatura pel règim al qual ha denunciat, Elpidio José Silva (1959, Granada): “Es absurdo tanto razonar sobre lo más sencillo del mundo: No se puede vivir en una democracia con los herederos de una dictadura, máxime cuando controlan las principales esferas del poder judicial y económico.” Així que, a continuar venent pa en tost de llevat i a remolcar-nos com porcs feliços entre els fems.
LLEVAT. Massa fermentada que es mescla amb una altra per fer-la fermentar. Ferment que determina la transformació dels líquids sucrats en líquids alcohòlics. També, i en sentit figurat, allò que serveix de llavor o causa d’altres coses més importants.
