‘Què en serà del Mediterrani amb les properes etapes geològiques? Què trobaran després d’aquest mar els centenars de migrants que s’aventurin a creuar-lo? Quines representacions reemplaçaran l’antiga idea d’un mar bucòlic?’—Oriol Fontdevila
‘Després del Mediterrani’ és una exposició a cura del curador, escriptor i investigador d’art Oriol Fontdevila que agrupa set artistes, l’obra dels quals tracta reptes ecològics i socials que afecten aquest entorn: Erola Arcalís, Adjoa Armah, Laia Estruch, el col·lectiu Huniti Goldox, Omar Mismar, Sara Ouhaddou i Abi Shehu.
L’exposició acull un conjunt d’artistes, la majoria dels quals prové, treballa o té relació amb territoris que voregen el mar Mediterrani, incloent artistes espanyols, albanesos, francesos-marroquins i libanesos. Presenten obres existents i noves, aquestes darreres creades a través d’un programa de residències que té lloc a Menorca durant l’hivern en col·laboració amb artesans locals com ara ceramistes i teixidors. Paral·lelament a l’exposició, es desenvoluparà un programa públic en col·laboració amb institucions educatives, organitzacions i comunitats de l’illa, així com el públic en general.
‘Després del Mediterrani’ conjura un seguit d’imaginaris futurs per tractar idees al voltant de les crisis ecològiques i humanitàries que soscaven aquest mar. L’exposició qüestiona, d’una banda, l’imaginari unitari que històricament s’ha articulat –i que perdura– del Mediterrani en tant que mar suau i assolellat, d’una geografia idíl·lica que hauria propiciat modes de vida igualment plàcids, de cultures que haurien tingut la capacitat per conviure, mercadejar i desplaçar-s’hi amb harmonia – d’acord amb la tradició del pensament crític que comença amb l’obra de l’historiador Fernand Braudel.
‘A través de la seva pràctica, els artistes de l’exposició confronten aquest llegat amb els reptes que es deriven de l’actual emergència climàtica, el postcolonialisme i la desfeta de la Primavera Àrab, de les onades migratòries i les polítiques que impedeixen la mobilitat entre les ribes d’aquest mar’, comenta Oriol Fontdevila.
Alhora, ‘Després del Mediterrani’ introdueix nous pensaments i narratives que testimonien la capacitat humana per afrontar els reptes de la regió.
Sobre el curador
Oriol Fontdevila (1978 Manresa, Espanya) és curador, escriptor i investigador artístic. Va curar la representació de Catalunya a la 59a Biennal de Venècia l’any 2022, organitzada sota l’ègida de l’Institut Ramon Llull. Ha curat exposicions al Casal Solleric, Palma; Centre d’Art Fabra i Coats, Barcelona; Fundació Joan Miró, Barcelona; Fundació Antoni Tàpies, Barcelona; i Museu d’Art Contemporani de Vojvodina, Novi Sad. Fondevila va ser membre de l’equip comissari del projecte europeu ‘Performing the Museum’; i part de l’equip directiu de la Sala d’Art Jove. Ha estat professor convidat en diversos màsters i programes d’estudis i ha impartit classes al Grau de Disseny de l’EINA i al Grau de Belles Arts de la UOC. A més a més, ha publicat un llibre d’assaig titulat ‘El arte de la mediación’ (Consonni, 2018).
Sobre els artistes
Erola Arcalís (Maó, 1986) és una artista menorquina que viu i treballa a Londres. La seva obra combina imatges de paisatges abstractes i bodegons escultòrics per crear ficcions al voltant de les memòries individuals i col·lectives, explicades més enllà d’una narrativa temporal lineal. La seva pràctica es basa en la mitologia i la poesia com a mitjà per navegar entre la fotografia escènica i la trobada atzarosa, la recerca històrica i l’experiència personal.
Arcalís ha exposat obres amb la Fundació Barbara Weil, Mallorca; Copperfield, Londres; V&A, Londres; Unseen, Amsterdam; Centro Cultural Galileo, Madrid; i Peckham 24, Londres. El seu treball també va ser finalista al Premi Barbara Weil (2022); el premi descobriment de Photo España, Madrid, (2019); i forma part de l’organització europea de fotografia Futures.
Adjoa Armah (Accra, Ghana, 1988) és una artista, escriptora i educadora, interessada en la relació entre la narrativa, les ciències descriptives, l’arxiu, la pedagogia, l’ontologia negra i la consciència espacial. Armah és la fundadora del ‘saman’, un arxiu de negatius fotogràfics a Ghana, a través del qual experimenta amb investigacions, publicacions i models de construcció d’institucions basats en temporalitats àkans i tecnologies de mediació social i històrica de l’Àfrica occidental.
Armah ha fet exposicions individuals a Auto Italia, Londres, i a fluent, Santander. Ha estat publicada en títols/publicacions com Afterall, e-flux, Frieze, A Magazine Curated by, Apartamento, Vogue i TSA Art Magazine. Ha ensenyat a institucions com Tate, Londres; Goldsmiths, Oxford; Central Saint Martins, Londres; Universitat de Westminster, Londres; Royal College of Art, Londres; i HEAD, Universitat d’Art i Disseny de Ginebra.
Laia Estruch (Barcelona, 1981), la seva pràctica artística s’inscriu en el marc de la performance i l’escultura, des d’on treballa el llenguatge del cos i la veu. Els seus projectes analitzen les possibilitats emotives de la veu a cappella i el cos sense teatralitzar, obrint un espai de reflexió en relació al caràcter performatiu del llenguatge, l’enregistrament sonor i el seu arxiu oral.
Estruch ha presentat performances i obra al Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA; la Fundació Joan Miró, Barcelona; Fundació Joan Brossa, Barcelona; La Virreina Centre de la imatge, Barcelona; Thyssen-Bornemisza Art Contemporary – TBA21, Córdoba; Fundación Sandretto, Madrid; galeria Ehrhardt-Flórez, Madrid; Fundación Cerezales Antonino y Cinia, León; Azkuna Zentroa; Bilbao.
Huniti Goldox és un col·lectiu d’artistes format per Areej Huniti (Jordània, 1989) i Eliza Goldox (RDA, 1985), el treball de les quals està modelat per exàmens contextuals de realitats geopolítiques, històries orals marginades i mitologies. En la seva investigació, els interessa com els sistemes polítics, les transicions i la violència afecten les masses d’aigua i els paisatges.
El seu treball s’ha exposat i projectat a Darat Al Funun, Amman; The MMAG Foundation & The Jordan National Gallery, Amman; Institut Goethe, Amman; SomoS Art House, Berlín; School Of Waters / Biennal Mediterranea, San Marino; Festival de cinema de Sheffield, Sheffield; D21 Kunstraum, Leipzig; TBA Academy / Ocean Uni, Venècia; Tirana Art Lab, Tirana; i Manifesta 14, Kosovo.
Omar Mismar (nascut el 1986 a Bekaa Valley, Líban; viu a Beirut, Líban) és un artista interdisciplinari la investigació del qual explora l’entrellat de l’art i la política i l’estètica del desastre. Mitjançant intervencions materials, deliberacions formals i estratègies de traducció, Mismar explora el conflicte i les seves representacions quotidianes.
Mismar ha participat en exposicions al San José Museum of Art, San José CA; Tabakalera, Sant Sebastià; MoMA, Nova York NY; Home Works 8, Beirut; VideoBrasil, São Paulo; Museu d’Oakland, Oakland CA; Museu Leslie Lohman, Nova York NY; Fototriennal d’Hamburg; i Beirut Art Center. Mismar ha ensenyat al California College of the Arts, San Francisco CA; la Universitat de San Francisco, San Francisco CA; Académie Libanaise des Beaux Arts, Beirut; i la Universitat Americana de Beirut. També és l’editor d’art de la revista literària i d’art de Beirut, Rusted Radishes.
Sara Ouhaddou (Draguignan, França, 1986) és una artista francesa nascuda en una família tradicional marroquina. Aquesta dualitat cultural influencia la seva pràctica creant un diàleg continu. Ouhaddou troba un equilibri entre les formes d’art tradicionals del Marroc i les convencions de l’art contemporani, amb l’objectiu de replantejar realitats culturals oblidades.
Ouhaddou ha participat a l’exposició ‘Trilogia marroquina’, Museu Reina Sofia, Madrid (2021); ‘Global Resistance’, Centre Pompidou, París (2020); Manifesta 13, Marsella (2020); ‘Our World is Burning’, Palais de Tokyo, París (2020); Festival d’Arts Islàmiques, Sharjah (2017 – 2018); ‘Craft becomes Modern’, Fundació Bauhaus Dessau, Alemanya (2017); i Biennal de Marràqueix, Marroc, (2016). Està representada per la galeria Polaris, París.
Abi Shehu (Lezha, Albània, 1993) és una artista visual multidisciplinària, la investigació artística de la qual es pot descriure com una arqueologia de la inconsciència. A través d’una combinació d’art visual i mediàtic, que passa des de la instal·lació a l’art sonor, crea paisatges que encarnen les dimensions irrepresentables i incognoscibles de persones, societats, llocs i esdeveniments històrics.
L’obra de Shehu s’ha exposat a Manifesta 14, Pristina; Galeria Zeta, Tirana; ‘In Waves,’ amb ‘Women in Covid’, diverses localitzacions; Espai d’Art Bazament, Tirana; Galeria e Bregdetit, Vlora; EMOP, Berlín; Kino Rinia, Pristina; CLB, Berlín; i ArtHouse & Marubi Museum, Shkodra.
Hauser & Wirth Menorca romandrà tancat del 29 de maig al 16 de juny per instal·lació.
