Raymonde Calvo / Felanitx – A la magnífica *Antologia de textos de les Illes Balears. Volum IX, Segle XX. Tercera part” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), obra del professor Joan Miralles i Monserrat, presentada aquests dies a Mallorca, figuren diferents tipus de textos elaborats a Mallorca en el segle XX. Entre aquests textos n’hi ha de literatura popular i, entre d’altres figura, entre les tradicions mallorquines recollides per Mn. Antoni Maria Alcover, una rondalla popular sobre el patriarca bíblic Noè i l’arca, una tradició que li havia contat son pare i un amo pagès.
“De com Noé feya l’Arca”
“Noè, d’orde del Bon Jesús, feya l’Arca per salvarse del Diluvi, qu’havia de tapar d’aigo tot lo mon.
Però, com la feya tan grossa perque la hi havía mester, comensava per un cap, hala qui hala, y quant era a s’altre, es qu’havía fet primer, ja era tot corcat, tot pols.
Y l’homo, carregat de paciencia, llevava lo corcat, y ho feya de bell nou; però com tenía axò llest, se trobava que lo altre tot era un corch, y se feya precís mudarho.
Arribà que no hi veya de cap bolla, d’apurat y d’acabat qu’estava.
-¡No hi ha remey! deya ell. S’en vendrá’l Diluvi, no la tendré llesta, y tots farem es bategot! No s’en escaparán ni ses rates.
El Bon Jesús un día passa per allá, y com veu Noè tan atrafegat y ab l’arca tan enrera, diu:
-¡Però, homo! ¿y ab aquestes estam?¿Que nos sortirás moya* ferm? ¿Y que esperes a tenirla acabada?
-¿No m’en parleu ! diu Noè. ¡No sé com n’he de sortir! Comens a un cap, y com som a s’altre, es primer ja es tot corcat.
-Escolta, diu el Bon Jesús. ¿Y que no te mires ab so tayar sa llenya?
-Tay sa qu’he mester, y bona nit.
-A veure si no la tayes de lluna?
-¿Que vol dir de lluna?
-Vol dir, que sa llenya qui pert sa fuya, l’has de tayar / com es sa lluna veya; y sa qui no la pert, com es sa lluna nova.
-Jo no m’en empatxava de llunes ni llunons, diu Noè.
-Idó per axò sa llenya se corca, diu el Bon Jesús. Mentres no la tays axí com t’he dit, se corcará sempre, y no l’acabarás may a l’Arca, ¡tant malaveigs tu!
Noè tayá sa llenya axí com havía dit el Bon Jesús, y no tornà veure cap corch. Acabá l’Arca de lo millor, y tots es qui s’hi pogueren aficar, foren escápols del Diluvi.
Per axò ¿no voleu que sa lenya se corch?
Si es de sa qui pert sa fuya, tayaula de lluna veya; si es de sa que no la pert, tayaula de lluna nova”.
Quina meravella! M’encanten aquests relats.
Gràcies a la feina constant i meticulosa d’un científic de la llengua com el professor Miralles, la importància de la transmissió oral plasmada als seus nombrosos llibres, constitueix la memòria històrica d’un país, que ens permet descobrir les vivències d’un temps esvaït fet de tradicions i ric d’anècdotes plenes de saviesa, de frescor i d’imaginació.
Quin delit! Llegir-les i assaborir-les molt a poc a poc, com el pas dels dies de la vida d’antany, oblidant uns instants el ritme accelerat en el que s’han convertit les nostres vides.
______________
*A aquesta Antologia només li falten la publicació dels volums deu i onze, referits a les Pitiüses i a Menorca.
*moya, fem. de moi o moio), moia, lenta, que es mou o treballa a poc a poc.
