Gustau Juan / Ciutadella – Ja hem passat el diumenge de l’Àngel; Pasqua i els bujots queden més enfora; i, tanmateix, crec que la crítica dels bujots dona encara per qualque comentari.
Em fixaré en el bujot de Calós, que molts van veure; representava un turista en calçons curts i un cartell-missatge a l’esquena: “Que polida era Menorca i mira com l’esteim deixant”.
El missatge era clar, el turisme no són tot flors i violes: té un preu; i aquest preu és la transformació d’illa en una altra cosa -una altra illa- diferent de la que hem conegut: Que polida “era” Menorca.
Mentre, comença la temporada turística -rebombori a part de les eleccions- amb tot una enfilada de velles preocupacions, de preguntes sense resposta (o que ningú gosa a contestar, davant la mel del negoci que arriba, dels jornals que assegurarem sis o set mesos, encara que siguin magres): quanta gent pot suportat Menorca, que en garanteixi la continuïtat del sector turístic, sense destrossar massa el territori damunt el que es sustenta? com solucionarem la falta d’habitatges, tant per a la gent d’aquí com per als qui venen a fer feina de temporada? la qüestió dels aparcaments, que prou vegades ha guaitat des d’aquest “Finestró”; o, ara, la falta de personal per atendre tota la gentada que alguns -o molts, tant se val- voldrien que ens visités.
La resposta pot esser simple: depèn del model econòmic que vulguem, del tipus de societat que considerem més desitjable per a la nostra illa; i difícil, a la vegada, perquè hauria d’haver-hi un acord general mínim i no tothom pensa igual ni té els mateixos interessos; i aquí hi ha censades unes cent mil persones.
Malta, per exemple, té una mica manco de la meitat d’extensió que Menorca i més de mig milió d’habitants; just la meitat del seu territori està sense construir o urbanitzar. És, tal vegada aquest el model ? Tanmateix, Malta té estatus d’estat sobirà, que no és el nostre cas: té, evidentment, més autonomia per decidir.
