Eduard Riudavets / Ciutadella – Tornem avui a S’Enroc, aquest poble a tocar de la badia d’Alcúdia que ja vàrem conèixer tot llegint Hotel Indira. Ens hi porta Melcior Comes amb la seva darrera novel·la, El dia de la balena.
A la platja apareix una balena morta i aquell mateix dia tot canvia en la vida d’en Martí. Té catorze anys i aquell estiu comença a pensar-se a si mateix després de la separació dels seus pares. Amb el seu amic Bibi, recorreran el poble de punta a punta. En Martí, però, es posa s treballar, d’amagat dels seus pares, en un supermercat.
Ens trobem, llavors, davant una novel·la juvenil? Sí, però no ben bé. Va més enllà. Si bé la temàtica, després de Sobre la terra impura i Tots els mecanismes, inicialment em va sobtar, prest em vaig adonar que només variava la perspectiva. El dia de la balena està narrada des de l’esguard d’un adolescent, però tornam a topar amb la Mallorca turistitzada fins a l’ofegor. Aquest és l’escenari.
Tanmateix, potser el més fascinant de la novel·la és com Comes aconsegueix, amb escreix, fer-nos compartir els sentiments i vivències del jove protagonista. No és la història d’en Martí contada per un adult, és en Martí qui ens l’explica, tot i que estigui escrita en tercera persona.
Així la relació amb els seus pares, l’amistat amb en Bibi, l’admiració fascinada pels joves més grans que ell, les tèrboles visites a la casa de Fulvio Vorgo (una mena de Dario Argento establert a Mallorca)… són vistes amb els ulls d’aquest adolescent de catorze anys.
“Sense paraules, amb la necessitat de colpejar algú i imposar la seva presència al món a còpia de manotades, fixar-se en la vida d’una manera violenta, indubtable i per sobre de qualsevol estratagema.”
Així, des del dia en què es descobreix el cetaci mort, la vida s’accelera. El sexe i els diners comencen a fer sentir la seva atracció; lentament, però sense aturall, s’abandonen els jocs d’infant. L’aparent placidesa va llenegant cap a la inquietud. Unes malifetes ingènues, més aviat inofensives, però interpretables com a predelinqüència, substitueixen el joc del monopoly, el sexe fixa noves fites, les festes amb alcohol són el terreny on créixer…
Tot plegat provoca el desconcert, el desori. En Martí navega per un mar desconegut ple d’esculls. Com, per altra banda, hi hem navegat tots en l’adolescència. Perquè, malgrat l’episodi inicial que dona títol al llibre, El dia de la balena és una novel·la bàsicament realista que copsa amb brillantor un moment de la vida.
“No entenia res del que havia passat. No sabia que havia fet, que havia passat. Potser tot el que havia fet no ho havia fet. Només sabia que tot era culpa seva…”
És obvi que es pot llegir El dia de la balena com una novel·la iniciàtica, però no és menys cert que també pot ser llegida, i tal volta vaig errat, com una dissecció de la doble moral que impregna la nostra societat. Un noi de catorze anys pot veure’s obligat a pagar les conseqüències dels seus actes, no passa el mateix amb els que tenen una façana rere la qual amagar-se. L’avarícia i la traïció no són precisament els pecats d’en Martí.
“Si tothom menteix (…) per què he de dir jo la veritat?”
He de cloure ja la ressenya, però no vull fer-ho sense comentar-vos que l’estructura de la novel·la és lineal, cada capítol ens va avançar en la narració. Si més no, i serè parc en l’explicació, no passa així en el darrer. De qualque manera, fixau-vos-hi bé, allí hi trobem la catarsi i l’explicació.
En definitiva, una molt bona novel·la.
