Bosco Faner / Ciutadella – He llegit que algú que vivia a un poble petit, un senzill obrer, sempre sentia una atracció especial per la bellesa i la grandesa de la naturalesa i de les persones que el rodejaven. Un dia mentre caminava pel camp, es va trobar amb una papallona enganxada, caçada a una telaranya. La papallona lluitava per alliberar-se, però no podia. Aquest senzill ciutadà amant de la naturalesa, va observar atentament l’escena durant un moment, després es va decidir ajudar a la papallona.
Amb molta cura, va alliberar la papallona de l’aranya i la va mirar complagut durant un temps en que ella descansava en pau a la seva mà. La quietud de la papallona era tot un signe d’agraïment a qui l’havia alliberada. Just un moment després, la papallona va prendre el vol feliç, en direcció al sol.
Veient-la volar, aquest ciutadà amant de la naturalesa, es fa sentir feliç senzillament per haver ajudat a que la papallona es sentís lliure i pogués fruir d’un espai que li regalava la possibilitat d’un vol lliure i feliç.
Mentre seguia el seu camí, aquesta bona persona es va adonar de que en els petits gests viscuts hi descansava la grandesa humana. I mentre caminava, cada batec del seu cor li deia: “La teva vida és en realitat una vida plena d’esperança i significat. Viu amb atenció cada moment”.
A partir d’aquesta senzilla experiència viscuda amb atenció, aquest ciutadà va començar a escampar entre la gent del poble el que li va resultar del tot evident però que, per ser-ho, es necessita no córrer, es necessita aturar-se amb atenció: Tot té significat per qui camina atent i en pau.
La felicitat d’una vida no està en pretendre tenir poder, riquesa, èxit… No està en fer coses i coses i omplir d’activitat cada moment. La felicitat d’una vida estar en viure relacions que et satisfan. Relacions amb persones, relacions amb la naturalesa, relacions amb un mateix.
A mi personalment em satisfà escoltar amb atenció a qui em comunica alguna cosa. Em satisfà el somriure de qui passa al meu costat. Em satisfà la companyia d’una persona amiga que, sols amb la seva presència, sols regalant-me un poc del seu temps, m’omple de joia. Em satisfà veure com algú acompanya agradablement a una persona que necessita ajuda tan sols per poder passejar o per anar d’una part a una altra. Em satisfà viure la innocència d’un infant que enmig d’un acte seriós es passeja divertit al seu entorn. Em satisfà veure la inquietud i el dinamisme d’un jove ple d’interès i d’ideals. Em satisfà una paraula assenyada sortida del cor d’una persona gran. Em satisfà el diàleg familiar fet amb agradosia. Em satisfà una mirada als ulls serena i agradable d’algú que el sent a prop. Em satisfà alçar els ulls i adonar-me de la importància de l’infinitut, de la bellesa d’un dia clar, de la riquesa de la pluja, de la potència del sol, del cantar dels ocells, de la varietat i llibertat dels arbres, del silenci de les muntanyes, de la pregària en els nostres santuaris de Maria Auxliliadora, de la Mare de Déu del Toro, de la Verge de Gràcia…
Visquem els detalls, els signes, les experiències de cada dia amb atenció agradable.
