Josep Portella / Ciutadella – La primera vegada que em vaig presentar en una candidatura municipal va ser el 1979. Alguns dels lectors d’aquest escrit encara no eren nats. No fa falta que digui la il·lusió que m’omplia i el convenciment que érem allà per tancar la llarga etapa del franquisme i obrir un temps nou. La cosa no va ser exactament com ens pensàvem, però vam obrir un sistema democràtic que ens permet manifestar la nostra opinió cada quatre anys i, alguns, cada dia. Aquell 1979 anava a les llistes del Partit Comunista, en el que havia mig entrat quan en Franco encara viu; era el partit per antonomàsia de la lluita antifranquista. Van faltar pocs vots per entrar com a tercer regidor del PCIB, i possiblement això va ajudar a ser avui encara aquí, ja que aquell consistori va ser un autèntic drama, un monstre que va devorar a molts regidors. El 1981-1982 vam anar sortint alguns del Partit Comunista, amb desacord amb la política que desenvolupava, però vam quedar sempre a l’esquerra. A l’esquerra vaig ser amb AE-PSM, amb l’Entesa de l’Esquerra, amb Esquerra Unida i ara, amb Esquerra de Menorca, dintre d’Unides Podem. Els noms canvien, però l’espai en el qual em sent més còmode segueix essent el mateix. Algunes persones necessitem un grup amb el que compartir idees i crear un imaginari social. Per a mi, que no som independentista ni de banderes, és l’àmbit en el qual m’agrada moure’m. Açò no vol dir que estem un cent per cent d’acord amb decisions concretes, que en l’àmbit local són tan importants, però aquestes no poden fer perdre de vista allò que és essencial. Aquest és un espai ampli, que abasta des de la social-democràcia fins les idees més transformadores i algunes d’arrel anarquista que creuen en la participació a l’àmbit més local; des d’aquest espai es pot treballar en defensa de Menorca, en defensa dels drets dels treballadors, dels recursos naturals, de la igualtat, etcètera i treballar en cercles més amplis per donar solució a aquest col·lapse social i ecològic del capitalisme. La principal dificultat és teixir aliances entre aquestes diferents famílies que omplen l’esquerra transformadora, ja que quan seguem capaços de donar cohesió a aquest món la seva presència es multiplicarà. A pesar que vaig deixar Ciutadella el 1986, hi vaig estar empadronat encara molts d’anys, entre altres coses perquè ma mare em deia: José, no t’esborraràs de Ciutadella, es ver? No hi estic censat, ara, però no he deixat de venir mai un parell de dies cada setmana i sentir el seu batec. Si pogués votar ho faria per Ciutadella Endavant perquè crec que avui és l’opció que representa l’espai ideològic que comparteix.
