Gustau Juan / Ciutadella – Diumenge aquest som ja dia 28, dia d’eleccions locals i autonòmiques. Dissortadament, com fa quatre anys, hem de repetir article, el mateix poema de Miquel Martí Pol i qualque comentari més.
“Democràcia (assaig general):
Els figurants que seuen a la dreta
de l’escenari, que s’intercanviïn
regularment amb els de l’altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l’esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot els que els passi pel cap, des d’insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,</em
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l’espectacle.
Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment.
-Vós…què? Vós aplaudir i encara gràcies.
Miquel Martí Pol”
Podríem recordar, també, el comentari del recentment traspassat pensador, Xavier Rubert de Ventós: “l’home és un animal que s’assembla molt a si mateix”.
Bé, però, com que encara que s’assemblin molt, ni tots els ciutadans ni tots els polítics som exactament ben, ben iguals, per poques possibilitats que hi hagi que una ametlla caigui de punta, per allò que pugui esser, jo aniré a votar.
