M’han demanat un glosat
veuré si us puc complaure
tenc es cervell embussat
i molta por de caure,
s’acudit estava enfonyat
i no em surt ni una paraula.
Fa tres anys vam tancar amb clau
dins d´una caixa vella
tot el necessari per es sarau
i vam adormir Ciutadella.
Però ja és hora, despertau!
Els cavallers són dalt sa sella.
Esper de bon matí
trobar tots els companys
i que tot sigui com abans;
Sa festa tornem sentir
quan ens vegem per es molí
i que sigui per molts anys!
Amb es primer toc de tambor
i es so des fabiol ben present
oblidarem es passat dolent;
I en sentir es tremolor
tornarem arreplegar sa gent
i Sant Joan no serà aturador.
Sé que aquests anys d’espera
no han fet perdre sa il·lusió
i amb molta emoció
esperarem sa somera
i el permís del caixer Senyor
per anar a cercar sa bandera.
A toc de tambor i fabiol
entrarà al born sa qualcada,
quan els caixers facin s’entrada
arranca sa música i es caragol,
crits i esclat de sa gentada,
Mare de Déu, quin serol!
Per ses voltes anar fent
que sa bandera ja està penjada,
Tambor i fabiol sempre present
marcant es pas de sa qualcada,
Venga bots i una arronsada,
mirau com recula sa gent!
Quina pena per als petits,
jo he viscut sempre Sant Joan,
hi haurà ciutadellencs enguany,
que tenen tres anys i no ho han vist,
però aquest fet tan trist
l’esborrarem aquest any.
Com que no vull esser cansat
millor deixaré d’escriure
i començarem a xalar i riure
per oblidar lo que ha passat,
que tot estava ben guardat
i Sant Joan el vull ben viure!