Josep Portella / Alaior – Podria haver demanat a Josep Al·lès que aquest article es publicàs a la revista D Ferreries, però crec que el seu lloc és a El Iris. Ja veureu perquè. Diumenge passat, en plena jornada electoral, deixant l’activitat d’apoderat d’Unides Podem i Avançam per una estona, vam arribar fins a Ferreries. He de dir que era la nostra primera visita a Ferreries floreix. Encara perdura la bona impressió que vam rebre. Quina visita tan agradable! Quantes creacions per a descobrir! Quina manera de transformar un poble! Quanta creativitat i imaginació! Tots els carrers feien goig i et podies aturar a reparar un per un els detalls de les creacions florals o de colors. Però m’he de referir particularment al carrer de ses rondalles. A l’Indisidenter de la setmana passada vaig escriure sobre la difícil tasca de recuperar i fer presents les antigues rondalles menorquines en un món que cada vegada dona menys importància a les cultures locals. Per això em va sorprendre la forma que han tingut a Ferreries per situar rondalles i llegendes com a punt d’interès principal. Una vintena d’històries populars eren la base per a omplir el carrer de literatura popular. Amb cada rondalla, els creadors d’imatges vestien un muntatge que ens recordava, sense llegir-la, la història narrada: En Ciuronet, Es Pas d’en Revull, Sa núvia d’Algendar, Mestre Gelabert, Sa perdiu blanca, En Xoroi, i tantes altres. Unes composicions que entraven pels ulls tant a petits com a grans. És aquí on vull encetar un altre fet: la participació popular a Ferreries floreix. En la meva feina a l’ajuntament de Maó he tingut ocasió de viure a prop i des del primer any, la creació de Maó + flors, per cert, iniciativa que va ser d’un ferrerienc, Bartomeu Febrer. En el cas de Maó, l’empresa és possible per la dedicació de professionals del ram i decoradors, que reben una ajuda econòmica, per la dedicació de la brigada municipal, per les escoles i altres centres o entitats, i per un petit grup de voluntaris, però amb poca participació popular. A Alaior, en el seu Dies de flors, la participació de la gent encara és més esquifida. A Ferreries, en canvi, tot es basa en la participació voluntària dels vesins que s’arromanguen per a crear col·lectivament un convit a la convivència i a la vida de carrer. Pens que açò és encara més polit que els propis carrers transformats.
