Itziar Lecea / Ciutadella – Antoni Moll, en Toni de La Marcona, prepara el Sant Joan d’enguany amb un preludi poètic. Així, el passat divendres va presentar a VaDllibres el seu primer poemari, “Regalims”. Un recull dels moments de la festa que ha confeccionat junt amb dos amics: l’escriptor Bep Joan Casasnovas, que l’ha ajudat en l’edició i n’ha fet el pròleg, i Tomàs Orell, que s’ha encarregat de les il·lustracions i la maquetació. Amb en Toni, posam paraules al Sant Joan de 2023.
El poeta cavaller, amic d’amics
VaDllibres s’ha omplert ràpidament de persones. Na Dolors Boatella, en la breu presentació dels convidats del primer divendres de juny, comenta que la festa és doble: per l’alegria de tenir un nou poemari menorquí entre les mans i perquè aquest llibret va, precisament, d’actes festius, alegres.
Minuts abans, però, ens recollim a un cantó del local amb en Toni, qui em diu que, en realitat, “Regalims neix de converses amb el meu amic Bep Joan Casasnovas, qui coneixia de l’existència dels meus poemes i em va animar a fer-ne un llibre. Però em va fer molt de respecte, perquè jo no em consider poeta, sinó ajuntador de lletres a les que els hi don un poc de ritme.”
Definicions personals de banda, assegura que, fa aproximadament un any, el projecte va començar “mig en broma, mig ensèrio, quan li vaig dir a en Bep Joan que arreplegaria el que tenia fet, i li mostraria, de manera que si ho veia publicador, ho faríem. Aquí va començar la feina de cercar a dalt es porxo el material que tenia fet, perquè fa moltíssims d’anys que escric, des que estudiava. El problema és que tenc un munt de material escampat per llibretes i papers. Una volta feta la feina de replec, li vaig dur a en Bep Joan. I la seva resposta va ser que ho havia de publicar. Així ens vam embarcar els dos en l’aventura de fer aquest recull de poemes, que no havia tornat a llegir, perquè som dels que escriu i guarda. Ell em va ajudar a fer-ne la revisió per adaptar els escrits a la norma i fer-ne una correcció adequada. Per exemple, el primer poema del llibre es diu “Festeig encara un culte”, però jo havia emprat el terme “rite”, que normativament no és correcte. Quan vaig tenir els poemes que volia publicar, en Bep Joan em va dir que donar-lis un ordre, però l’únic que tenia clar era quin havia de ser el primer i quin havia de ser el darrer. El primer és el “Festeig encara un culte”, i pel darrer volia fer una codolada, per desembafar un poc. És una manera irònica, satírica de dir disbarats, per descendir les emocions. Repassant vaig veure que tenia escrits, a través dels poemes, tots els actes de la festa.”
Posant imatges a les paraules
“Una vegada tenim la feina de correcció feta, va ser quan em vaig posar en contacte amb en Tomàs Orell, que és també amic, i li vaig plantejar de fer les il·lustracions i la maquetació”, comenta Moll.
“Totes les imatges que ha fet són de lliure elecció, manco dues. “Amor de festa”, la il·lustració de la qual és la famosa fabiolera de la rodona de davant Monte Toro, té la imatge d’aquesta dona, que, en realitat, no és fabiolera. Ella el que representa és aquell amor que trobes per Sant Joan, i el poema va sorgir arran de l’exposició d’aquesta obra escultòrica, que també és feta per un amic. La segona il·lustració que vaig demanar-li expressament a en Tomàs és un ull d’un cavall, d’una foto feta per un amic, a qui vam regalar-li en el moment de la seva jubilació. D’aquesta foto també vaig escriure un poema, que és el que acompanya aquesta imatge.”
Emocions compartides
Escrits que tenen més de 30 anys, però alguns també sorgits els anys de pandèmia, són els que conformen el recull dels 18 escollits. 18 moments que, en recuperar-los, Moll torna a reviure com en el moment en què van succeir.
“Supòs que el fet d’escriure és una manera d’expressar coses, igual que fem amb un diari. No només de Sant Joan, en tenc de molts de temes. Però concretament, de la festa, he volgut ajuntar els poemes baix el nom de Regalims perquè és allò que vessa de la festa, d’aquells aquests moments viscuts, i viscuts com a cavaller.”
Un cavaller que, fent capades, suma tots els anys que ha pogut sortir a la festa. “Fa 30 anys que surt a la colcada, sense haver tingut mai cap càrrec dintre de la junta de caixers, sinó sempre vivint la festa com a cavaller. Per jo, la festa, a banda de la bulla, són moments. I són moments viscuts a nivell molt íntim que ara compartiré amb tothom que llegeixi els Regalims. És la meva manera de viure i veure la festa, que no ha de ser la mateixa que pugui tenir el lector.”
Però, és realment tan diferent la manera que tenim tots de viure Sant Joan, els cavallers que venen del camp i els que l’esperam a poble? “És molt diferent. Són maneres de veure i viure una festa que no es poden comparar, sense voler dir que una sigui millor o pitjor. Sí que és cert que, persones que han llegit el llibre, m’han dit que s’han identificat amb alguns poemes, i eren gent de poble, no cavallers. Pel que dic, les sensacions que he pogut transmetre, fan que el lector s’identifiqui, que és el que trob més polit.”
