Miriam Triay / Ciutadella – Fa unes setmanes va sortir l’especial de Sant Joan d’aquest setmanari, on apareixien una sèrie d’entrevistes als caixers que conformen la Junta del bienni que finalitzam enguany. Entre aquestes, a la Capellana que ens haurà acompanyat durant dos anys, Antoni Fullana.
ANTONI FULLANA
Nomenat, per tant, caixer Capellà, Fullana ha ostentat aquest paper durant el popular bienni de quatre anys. Tanmateix, i per una sèrie de circumstàncies fora del seu abast i que ell mateix lamenta, finalment l’any passat no va poder sortir durant els dies de Sant Joan. I enguany, encara que presidirà els actes litúrgics, “veient que les forces ja no són les de fa quatre anys”, no el veurem xalar dalt cavall.
És per aquest mateix fet que, la Capellana titular de les festes, ha decidit delegar alguns dels actes en dos dels seus companys d’ofici. Aquests són Joan Camps i Josep Manguán. “De fet, vaig oferir-ho a tots els capellans de Ciutadella. I, finalment, sortiran ells dos”.
Així, des del setmanari, estant ja ben damunt les festes més esperades del poble de Ponent, hem pensat que, tot i conscients que Antoni Fullana és el vertader protagonista d’aquestes festes, no estaria de més saber també com viuen Camps i Manguán els darrers moments previs a Sant Joan.
JOAN CAMPS
Joan Camps, Capellana del bienni 2016-2017, demostra una gran afició i estima pels cavalls i per les festes de Sant Joan. L’any passat ja va substituir a Fullana quan, per motius de salut, finalment no va poder sortir dalt cavall els dies 23 i 24.
Camps ens ho conta així: “Des del primer moment en què Antoni Fullana va rebre la notícia que era nomenat caixer Capellà, ja em va demanar si el podria substituir en alguns dels actes. Però, finalment, vaig acabar suplint-lo en molts més dels previstos”. Així, i una vegada acabades les festes de l’any passat, Fullana ja li va comentar que volia tornar a comptar amb ell enguany.
“Per jo poder sortir dalt cavall, gràcies a Fullana, és tot un orgull. A vegades, però, me’n sent no-mereixedor, perquè és un paper molt representatiu de la festa. A més és en un poble que m’estim, i unes festes que visc molt”. I encara que, quan s’és titular de la festa, en el seu cas els anys 2016 i 2017, hi ha molts de preparatius a tenir en compte -tasca enguany de Fullana-, l’important és “fer disfrutar un poble que a la vegada et fa disfrutar a tu”.
De totes maneres, i si ens referim al paper que juga Camps per Sant Joan, no tot es resumeix en entrenar dalt cavall per donar el millor de si, sinó que també s’ha de recordar que és el rector de l’ermita de Sant Joan de Missa. Per tant, també ha de preparar-la per a les festes. “Des que en som el rector -el 2021-, encara no he rebut als caixers des d’allà, sinó que he arribat en cavall. És curiós”.
Enguany, per tant, tornarem a veure a Camps dalt cavall des del dissabte de Sant Joan, fins després de la Missa de Caixers. “Clarament, la Missa la presidirà n’Antoni Fullana, i jo la concelebraré i seré allà amb i per ell”.
Quan se li demana pel seu bienni, el primer que Camps destaca és “la sort que tenim de crear unes juntes que després es perllonguen en el temps”. Es tracta, a més, d’un bienni molt especial per ell, ja que “acabava de ser ordenat capellà, i d’arribar a Ciutadella, i record unes festes que no puc ni descriure”.
JOSEP MANGUÁN
Josep Manguán, Capellana dels biennis 1980-1981 i 2000-2001, demostra també una gran admiració pels cavalls i les festes. Quan Fullana va anunciar que no participaria a cavall en els actes de la colcada, i va oferir la possibilitat de substituir-lo, Manguán no s’ho va pensar. “Em vaig brindar perquè em feia molta il·lusió, crec que estic en acceptables condicions físiques per aguantar-ho i, al llarg de l’hivern, he mantingut amb una certa assiduïtat setmanal l’exercici eqüestre perquè em relaxa extraordinàriament”.
És més, i dos mesos després de les nostres festes patronals, Manguán també participarà en les de Sant Bartomeu. “Si he de sortir a Ferreries dos mesos després de Sant Joan -vaig pensar-, ja puc matar d’un tret dos pardals, i sortir també a Ciutadella, que és una passada per a qualsevol que li agrada viure la festa des del cavall”. Esdeveniments que s’han donat, i que li han ofert a Manguán l’oportunitat de poder sortir dalt cavall, no una, sinó dues vegades. I una d’elles en les festes del seu estimat poble.
En el seu cas, i tenint en compte quan surt Camps, Manguán començarà la seva tanda el dia de Sant Joan capvespre. “La convidada as Born, els jocs des Pla, les corregudes de Sa Plaça, i el caragol de Santa Clara constitueixen un conjunt cavalleresc espectacular i extraordinari”. Un honor, llavors, el que li ha fet Fullana, que no està pagat.
Si fa memòria dels dos biennis que ha pogut participar en la festa com a Capellana, afirma que guarda “un record inoblidable de les diverses experiències viscudes: dels companys de junta, de la preparació, dels diversos moments de la festa, de les cares de la gent, de molts detalls que una mirada atenta desvetlla… Especialment record les misses de caixers que vaig presidir”. Per Josep Manguán, així com per molts altres ciutadellencs, sinó la majoria, Sant Joan és molt més que una festa, i viure-la és un espectacle privilegiat. “Hi entren en joc els cinc sentits; no només els sentits que els grecs consideraven purs (la vista i l’oïda), sinó també el tacte, el gust i l’olfacte”.
Estem davant dos santjoaners, per tant, que viuen la festa d’una manera única, que xalen anant dalt cavall, i que gaudeixen de fer gaudir, un dels valors més importants de les nostres festes. Una celebració però, la de Sant Joan, que, com ja estem acostumats a sentir, “fa por que mori d’èxit, massificat i banal”. Unes paraules, les de Manguán -que ha pogut viure l’evolució de la festa, directament-, que no estan mancades d’esperança, “estic segur, però, que l’estimació de la festa estimularà trobar solucions valentes i encertades als problemes que han sorgit en els darrers decennis”.
Així, només queda dir-vos, de part de Manguán i Camps, que tingueu unes molt bones festes, i que enguany “sigui un Sant Joan de dalt de tot, amb aquella alegria autèntica que neix del cor i estreny els lligams de la bona convivència festiva. Un Sant Joan fidel i ben arrelat al passat que ens configura com a poble, però obert al present i creador d’un futur d’integració en la realitat plural i diversa en la qual vivim. Entre tots hem de fer possible un Sant Joan molt humà i nostre, és a dir, de tots”, comenta Manguán.
