Joan Benejam Escanellas, primer tinent de batlle de l’Ajuntament de Ciutadella "Crec que un tercer pis a certes zones de Ciutadella no suposaria cap molèstia estètica"

Llorenç Allès / Ciutadella – Joan Benejam Escanellas (1976) és primer tinent de batlle de l’Ajuntament de Ciutadella. Nombre dos de la batllessa Juana Mari Pons Torres, Benejam serà l’encarregat de gestionar Hisenda, Urbanisme, Transparència i Patrimoni. Si bé creu que no se’l pot definir com l’home fort del govern municipal ni com la mà dreta de la batllessa, la seva experiència en gestió i en l’àmbit privat el converteixen en un dels pilars de l’equip que, en minoria, haurà de regir Ciutadella durant els propers quatre anys.

El PP i vostè ja han assumit que governen Ciutadella?
Ho vam assumir el primer dia, des del primer minut. A més, a l’endemà del ple de constitució ja vam celebrar el Dia des Be com a equip de govern, i per tant ho tenim més que interioritzat. Ara hem d’aterrar i veure com està tot, perquè ens pensàvem que estava millor del que hem vist. Hi ha coses que, en pocs dies efectius de feina, ja hem vist que estaven pitjor del què pensàvem…

Per exemple?
L’ampliació del polígon industrial, que pràcticament està com fa vuit anys. Llavors es va deixar amb un projecte d’urbanització fet, que al cap de pocs mesos va propiciar un ofici de deficiències per part del Consell, bàsicament per la recollida d’aigües pluvials. Es van posar a fer feina en aquest tema fa quinze dies, en el darrer mes de mandat. Durant vuit anys hem fet precs, mocions, preguntes, i sempre ens havien dit que era prioritari, i ara descobrim que no ha estat prioritari per res per als anteriors equips de govern. Jo puc entendre que les coses necessitin uns temps, que les administracions van lentes, que els informes tarden… Però que aquelles coses que depenen d’un mateix no s’executin, no ho entenc.

Gestionarà vostè Urbanisme, que ha estat l’àrea que més han criticat vostès des de l’oposició però també la que més controvèrsia ha generat en campanya entre els anteriors socis de govern.
En aquests dos darrers mandats l’Urbanisme s’ha assenyalat com el gran problema de Ciutadella, i ho és. També és cert que els ex socis de govern s’han acusat mútuament de la mala gestió de l’àrea. PSM i PSOE han governat junts, per tant les crítiques d’un cap a l’altre, per mi tenen molt poca credibilitat. Jo rep aquesta àrea amb il·lusió, perquè el primer dia ja em vaig donar compte que el problema d’urbanisme no és que faltin tècnics, que siguin millors o pitjors, que vagin més o menys saturats… El problema d’urbanisme és que no hi ha hagut prou coordinació. És cert que ha faltat personal, però fins fa poc eren tres arquitectes. Ara ens quedarem només amb un, tot i que prest se solucionarà aquesta situació. Però el tema de la falta de coordinació és evident. Quan em vaig reunir amb els tècnics per saber quina dinàmica duien i cada quant temps feien reunions de coordinació amb els polítics per informar de l’evolució dels diferents temes, em van dir que no feien cap reunió d’aquest tipus. Per tant, dins Urbanisme no hi havia ningú que comandés. Quan els tècnics tenien un problema, gairebé se l’havien de resoldre ells mateixos. Si els faltava personal, la responsabilitat del polític era resoldre aquesta situació.

“En pocs dies de feina ja hem vist que hi ha coses que estan pitjors del que pensàvem, com per exemple l’ampliació del polígon industrial, que es troba pràcticament igual que com la vam deixar fa vuit anys”

Vol dir que el problema era tant senzill com que faltava gent i no se’n va posar?
Tenim un arquitecte encarregat del sòl rústic, que és una matèria llarga i complexa que depèn molt d’altres administracions. Després, tenim l’urbanisme en sòl urbà, que podem dividir en dos àmbits: allò més normal, és a dir, que no depèn del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic (PECHA), i allò que depèn del Pla Especial, que és molt enrevessat. Per a l’urbanisme urbà, teníem fins ara dos arquitectes. És un problema d’organització, sense dubte, però també ha de quedar clar que en pocs mesos no podrem posar al dia tot allò que ara està endarrerit.

Durant campanya, s’han fet diferents propostes per solucionar l’embut d’Urbanisme. Alguns han proposat càrrecs de confiança, i vostès han xerrat d’externalització. Quina és la proposta que duran endavant?
Hi ha una figura que seria important per l’àrea, que seria un gerent d’Urbanisme, per tal que les coses no depenguessin tant d’un regidor. Durant uns anys aquesta feina la van fer càrrecs de confiança, i aquesta és una figura que a mi no m’agrada, perquè en els darrers anys s’ha abusat molt d’aquest lloc. Un càrrec de confiança ben entès, amb perfil tècnic i no polític, pot ser una bona solució, però darrerament molts càrrecs de confiança serveixen per tornar favors a afiliats del partit, cosa que sembla que és el que volia fer el PSOE. Jo no crec que la solució ara passi per un càrrec de confiança. La meva aposta passa més per reforça l’àrea d’Urbanisme.

I externalitzar alguna tasca?
És una cosa que no inventam noltros. S’encarrega a una empresa la feina d’analitzar els projectes i presenten les conclusions a l’Ajuntament, per tal que els tècnics municipals ratifiquin aquests informes externs. S’ha de comptar amb la voluntat d’aquests tècnics per convalidar els informes, i és una qüestió que encara no he plantejat al departament d’Urbanisme.

Si compta amb la col·laboració dels funcionaris municipals, proposarà llavors aquesta externalització?
A Urbanisme ens trobam dos tipus d’expedients: els que venen endarrerits, i els que venguin nous a partir d’ara. Aquesta externalització seria una solució per aconseguir resoldre tots els assumptes endarrerits. Per tot allò que vengui nou, crec que amb les places actuals ben cobertes, pot ser suficient. Crec que amb tres arquitectes pot bastar. A més, hem de xerrar amb als arquitectes de Ciutadella per tal d’unificar criteris amb els arquitectes municipals, i així aconseguir que els projectes que entrin a l’Ajuntament no arribin amb tantes deficiències, i així alleugerir feina i terminis. I una altra proposta que es podria aplicar per agilitzar la concessió de la cèdula d’habitabilitat, que ja va posar en marxa el PP al Consell d’Eivissa, és facilitar que amb el certificat de final d’obra l’Ajuntament concedeixi a la vegada la cèdula. Açò agilitzaria tràmits i simplificaria la tramitació, cosa que estic convençut que és possible i sobretot recomanable en tots els àmbits.

Parlem del Pla General, que està pendent d’aprovació definitiva. Hi ha una feina tècnica feta i uns criteris marcats, sorgits d’un altre equip de govern. Seguiran vostès amb els mateixos criteris urbanístics, o introduiran modificacions a partir de la seva ideologia?
El Pla General està en una fase tant avançada que no tocarem ni una coma abans de la seva aprovació provisional. Després, amb calma i tranquil·litat ja podrem analitzar si a algunes zones de Ciutadella es poden introduir terceres alçades, o sigui, construir planta baixa més tres pisos més àtic. Però ara no és moment de revisar el pla que tenim damunt la taula, perquè voldria dir tornar molt enrere, gairebé quatre anys.

Per tant, seguiran l’actual tramitació…
Sí. Ara mateix Recursos Hídrics va reclamar el pla sostenible d’aigua, un document que s’està redactant, i que noltros intentarem aprovar inicialment al ple ordinari del mes de juliol. Després remetrem aquest pla a Recursos Hídrics, que després ho remetrà a Medi Ambient, i una vegada doni el vist-i-plau, ja resten informes menors, segons m’han dit.

“El problema d’Urbanisme és que no hi ha hagut coordinació. no hi havia ningú que comandés. Quan els tècnics tenien un problema, gairebé se l’havien de resoldre ells mateixos”

Per tant, el tema de les terceres alçades no ve contemplat al Pla General que vostès aprovaran. Si vostès són partidaris d’aplicar-les, ho introduiran a través d’una modificació puntual posterior?
Efectivament. Ha de quedar clar, però, que no xerram de posar una tercer alçada a tot Ciutadella. A les zones de nou desenvolupament crec que pot tenir cabuda, i no crec que estèticament ens molestés.

Parlem del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic (PECHA). Vostè és partidari de la seva revisió. En quin sentit?
El PECHA es va fer fa molts anys, el 1989, i no s’ha tocat per res. En aquell moment es va aconseguir protegir el gran patrimoni que tenim a Ciutadella, que és el nucli antic. Aquest objectiu s’ha de mantenir. Però ho hem fet tot tant restrictiu que s’ha fet molt complicat fer qualsevol cosa al nucli antic. Hem d’actualitzar el Pla. Per exemple, quan es va fer el PECHA no hi havia fibra òptica i ara en tenim. Què feim? Omplim el nucli antic d’antenes o deixam passar un cable de fibra òptica? Durant els darrers quatre anys la Comissió del Patrimoni Històric ha proposat iniciar l’actualització del PECHA, cosa que l’anterior batllessa va dir que no era possible per falta de tècnics a Urbanisme. Jo no hi estic d’acord, perquè tenim una comissió de patrimoni que ja pot fer feina amb aquelles coses tècniques en que estiguem d’acord, en alguns temes bàsics. S’han d’actualitzar també les fitxes dels edificis protegits. Necessitam un Pla Especial amb la mateixa filosofia de protecció, però adequat al segle XXI.

Quan parla de revisar el PECHA, vol dir ser més permissiu i menys proteccionista?
No. El Pla Especial no és clar, i l’hem de clarificar.

I permetre més usos i més diversitat de construccions?
No. Revisar vol dir que tothom que llegeixi el Pla entengui el mateix, cosa que ara no passa. No és el mateix protegir un palau que una casa de trast.

Fa uns anys es van voler transformar certes cases de trast d’alguns carrers del nucli antic en pisos, en habitatges més petits. Açò s’ha de permetre?
El Pla Especial no permet la divisió horitzontal a les cases de trast. La filosofia del nucli antic és la que és, i és la de cases, no la de pisos. I jo crec que ha de seguir així. El PECHA ha aconseguit mantenir l’essència del nucli antic i de Ciutadella, i açò no ho hem de perdre mai, simplement adaptar la normativa al segle XXI.

I què fem amb la proliferació d’hotels d’interior?
És una qüestió que s’autoregularà. No som partidari de limitacions, prohibicions i massa regulacions. El mercat es regula tot sol. Quan hi hagi prou hotels d’interior, ja no en proliferaran més.

Urbanísticament, com veu les dificultats que expressen els veïns del nucli antic per viure a al zona?
És comprensible. Cada vegada és més difícil aparcar, accedir, trobar els serveis… És molt difícil viure al nucli antic. Com diu una persona que integra la comissió de Patrimoni Històric, al final acabarem convertint el nucli antic en un parc d’atraccions, però si és que per fer una reforma el PECHA posa mil problemes i entrebancs, la gent acaba per desistir i anar a viure a un altre lloc amb més facilitats.

“Si el PP ha de fer renúncies per aprovar un pressupost, en farà, i si ens podem entendre amb tots quatre, millor que només amb un. Haurem de dialogar i molt i arribar a enteses. Jo crec que estarem d’acord en moltes coses”

Li demano ara per l’altra àrea que gestiona, Hisenda. Serà vostè, per tant, el màxim responsable d’aconseguir tirar endavant els pressupostos municipals en una situació de minoria política com la que tenen vostès a l’Ajuntament… Com ho farà?
Fent poble. Xerrarem amb PSOE, PSM, Ciutadella Endavant i Vox, els presentarem la nostra proposta i els demanarem què volen aportar, sempre que siguin coses realitzables i que no suposin un desquadrament econòmic. A partir d’aquí, si el PP ha de fer renúncies en farà, i si ens podem entendre amb tots quatre, millor que només amb un. Haurem de dialogar i molt i arribar a enteses. Jo crec que estarem d’acord en moltes coses.

No em negarà, però, que aquesta teoria té les seves complicacions…
Noltros estem disposats a entendre’ns amb tots sempre que els demés vulguin sumar. Estem disposats a cedir si un altre partit té una idea més bona que la nostra. No tenim cap problema.

El veig molt optimista…
És que ha de ser així, perquè sinó ens veurem forçats a prorrogar pressupostos i jo no vull fer-ho, ja que açò voldria dir no poder fer inversions. Si volem fer l’escola de música, per exemple, hem d’aprovar la partida pressupostària per fer-ho possible. En tot hi ha una part romàntica, però hem de tenir en compte que estem gestionant els impostos dels ciutadans. Hem de cercar l’eficiència. Per exemple, noltros esteim a favor de fer l’escola de música al costat dels cines, perquè creim que al costat de l’Oar implica encaixonar l’edifici i dificultar possibles ampliacions, i també és més dificultós per temes de mobilitat. Ara bé, si per aprovar els pressupostos hem de cedir i ubicar l’escola de música allà on volen altres partits perquè si no ho fem així corre perill un projecte tant necessari per Ciutadella com és aquest, cedirem. Açò es diu fer poble.