Miriam Triay / Ciutadella – Fa qüestió de tres mesos presentàvem, en aquest mateix setmanari, la darrera obra de Nel Martí, Joan Timoner i Petrus (2023). Un llibre nascut del seu treball de recerca i investigació de més de tres anys. Com ja dèiem en l’article del 31 de març, l’escriptor ha portat a terme un procés de documentació i ordenació a partir del qual ha anat descobrint diferents entitats, temàtiques i personatges relacionats amb la primera obra nascuda d’aquest recull: El somni menorquinista (2021).
El passat mes de maig, i després de veure que hi havia molts camins per agafar i explorar, a més de difondre, l’escriptor i professor ciutadellenc va presentar L’Obra Cultural Balear de Menorca (1973-1982).
Com neix aquesta darrera obra?
L’objectiu és un poc el mateix que amb les altres obres que he publicat relacionades amb aquesta temàtica, El somni menorquinista (2021), Reinventar-nos per ser un (nou) país. El Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977) (2022), i Joan Timoner i Petrus (2023): recuperar i posar en valor la història del menorquinisme social, cultural i polític.
De fet, en els dos primers llibres nascuts del mateix procés d’investigació, ja parlava d’aquesta entitat, de l’Obra Cultural Balear de Menorca (OCBM). El que passa és que potser quedava diluïda per les altres temàtiques presentades, de més rellevància dins les obres en qüestió. Per açò, i amb motiu del 50 aniversari de l’OCBM, vaig considerar que aquesta també mereixia una publicació dedicada exclusivament a ella.
I un poc la idea principal segueix la mateixa línia: posar en valor una entitat que en aquests anys, des de finals dels seixanta fins als vuitanta, va tenir un paper molt important en la recuperació de la llengua i cultura pròpies, i en la defensa del territori. Aquesta darrera és, tal vegada, la part més desconeguda de l’entitat.
Què trobarà, idò, el lector en aquesta nova obra?
La història de l’OCBM, des dels seus inicis, l’any 1973, fins a la seva dissolució el 1982. Així com els tres camps que va abraçar la seva tasca i la dels seus integrants. Aquests són, a grans trets: l’activitat ateneística i cultural, ja que és una entitat que neix en el si de l’Ateneu de Maó. La sensibilitat ecològica i el mateix naixement del moviment ecologista menorquí. I, finalment, l’elaboració de l’Enciclopèdia de Menorca.
Quin és l’origen d’aquesta OCBM?
L’entitat mare, l’Obra Cultural Balear (OCB) va néixer a Mallorca el 1962. De fet, un dels seus fundadors va ser en Francesc de Borja Moll.
Però no va ser fins als anys setanta que un grup de persones de l’Ateneu, amb una certa sensibilitat cultural, van decidir crear una nova entitat que donés resposta a les preocupacions culturals, socials i ecologistes que tenien. Un nou ens que fos capaç d’abraçar i arribar a certs temes que, potser, l’Ateneu no podia.
Com que estem parlant d’uns anys en què encara hi havia franquisme, era molt difícil constituir una entitat nova. Per açò, van veure que el més senzill era crear una delegació de l’Obra Cultural Balear, a Menorca.
En aquest sentit, tot i ser formalment una delegació insular “a” Menorca, la realitat és que l’entitat gaudí d’una total autonomia respecte de Mallorca i que, als efectes de funcionament i presa de decisions, funcionà com l’OCB “de” Menorca.
Abans, quan parlava dels tres grans blocs que constituïen la voluntat i activitat de l’OCBM, ha mencionat que la defensa del territori era potser la part més desconeguda.
Sí, i segurament una de les més importants. Estem parlant d’una època en què el moviment ecologista actual que coneixem a Menorca, no existia. I si avui dia és una realitat és gràcies a l’OCBM. Una entitat on hi havia persones amb una gran sensibilitat ecologista, i a partir de la qual va néixer l’actual GOB.
És més, va ser l’OCBM que, davant el projecte de Shangri-La, que volia construir una urbanització residencial a l’albufera des Grau, va assumir l’oposició al projecte i la defensa del territori; va iniciar una mobilització per impedir-ho. I ho va aconseguir. Així, és gràcies a aquesta entitat, i a la seva labor poc coneguda, que es va aturar la destrucció del paratge que anys més tard es convertiria en nucli de la Menorca Reserva de Biosfera, actual.
I com ha sigut el procés de documentació en aquest sentit? S’havia fet abans algun recull o obra sobre aquesta entitat?
No, aquest és el primer llibre que tracta la institució com a tal. No hi havia cap recopilació. I pel que fa a la documentació, en realitat, estava molt dispersa. He hagut d’anar cercant publicacions antigues, a diferents diaris i revistes, com Lluc o Canigó. En les quals, de fet, escrivien integrants de l’OCBM.
A més del seu 50 aniversari, per què creu que era ara el moment de fer aquesta obra?
Es tracta d’una part de la història menorquina molt desconeguda. I, com dic, l’accés als diferents documents que en parlen, es pot complicar, ja que estan molt dispersos. És important, per tant, tenir-ho recollit allà mateix.
A més, que era el moment perfecte per poder recopilar fonts orals. És ara quan els vius poden acabar de concretar algunes de les coses que van passar. El primer president de l’entitat, l’arquitecte maonès, Joan Coll i Capó, encara ha pogut explicar i donar detalls testimonials sobre l’OCBM.
Finalment, per què es va dissoldre aquesta entitat el 1982?
L’any 1977 l’OCBM, de la mà del seu president, Josep Miquel Vidal, va iniciar la configuració de l’Enciclopèdia de Menorca. Coetàniament, part de l’activitat cultural de l’entitat ja l’havia assolida el Consell Insular; i l’activitat ecologista ja estava en mans del GOB. És per aquests fets que, finalment, el 1982, l’entitat decideix dissoldre’s, independitzant-se de l’OCB, i convertint-se en l’Obra Cultural de Menorca (OCM). Aquesta tenia com a objectiu principal, i gairebé únic, la creació de l’Enciclopèdia.
