Itziar Lecea / Ciutadella – Ballarí, productor, creador, director… Són polifacètiques les facetes del ciutadellenc Joan Taltavull, qui, des de fa 12 anys, presenta una de les propostes culturals de l’estiu més refrescants. Pedra Viva, el festival de música i arts escèniques que va néixer a les pedreres de Líthica, arrodoneix la dotzena amb noves propostes -algunes molt d’aquí; d’altres, de molt enfora- i amb la confiança i la temprança de veure’s com una proposta consolidada i amb personalitat definida. De l’edició d’enguany, i amb un ull posat al passat a mode de reflexió, en xerram amb en Joan.
Dotze anys de festival no són pocs…
Déu n’hi do… Sí, crec que devem ser el tercer festival amb més trajectòria, després del de Joventuts Musicals i el Festival de Jazz. Açò vol dir que no és fàcil aguantar en cultura, però aquí seguim. És una fita, perquè és complicat dur amunt un festival que, a més, segueix creixent.
Ha estat una dotzena rodona?
En realitat, no va començar com a festival, sinó com a una proposta que va sortir de Líthica per anar a ballar amb la meva germana, na Carme Taltavull. El segon any, vam tornar. I al tercer, ja ens ho vam prendre una mica més seriosament, i vam muntar una associació sense ànim de lucre per poder professionalitzar-ho. L’any 2015 es va sumar na Mariona Carulla, que va ajudar a obrir el festival a un grup de mecenes que ens ha ajudat a créixer molt. A més, dependre només de la subvenció pública fa que sigui gairebé impossible fer feina, de manera que tenir una part de finançament privat assegura una mínima viabilitat. A banda que ens permet arriscar més.
Hem vist enguany com una proposta cultural de pes i amb públic, queia de la programació…
Sí, el Festival de Cinema de Menorca és un exemple de com les ajudes i la lentitud de l’administració poden anar en contra d’un projecte cultural. Per aquest motiu, a Pedra Viva tenim un sistema bastant mixt, amb un format que s’aguanta amb el finançament privat dels mecenes, les ajudes de l’administració i el que recaptem de les entrades, que representa més d’un terç. El pressupost de Pedra Viva va augmentant també, enguany hem sumat uns 40.000€ més, i és gràcies a poder comptar amb uns 80 mecenes i més de 20 empreses que estalonen el projecte.
Què atrau de Pedra Viva a tot un grup de persones que l’estalonen econòmicament?
És un festival molt honest, fem feina amb molt pocs mitjans, i tampoc tenim un estaló públic darrere, com poden tenir el Teatre Principal de Maó o el Teatre des Born. Crec que açò forma part del que els mecenes i les empreses veuen, empatitzant amb aquesta manera de fer feina, que a més va molt en la línia de gestionar els doblers de manera estricta i amortitzada. A més, també hi ha la part social del festival, que es valora molt. Tant els espais com les propostes artístiques, i les trobades que fem amb els mecenes, formen part d’aquesta branca més social del projecte.
Amb què ens sorprendrà el festival de 2023?
Tenim música, dansa, teatre, producció pròpia… Vam anticipar la programació amb dues propostes que expressen molt la nostra filosofia, com són el concert de Rufus Wainwright i Els Pirates. Intentam arribar a propostes molt “top”, però també incentivam les propostes fetes a casa. Ens agrada mesclar el poder dur a algú de l’altra punta del món i, a la vegada, arriscar amb producció feta a l’illa, incentivant la creació menorquina. Per aquest motiu tenim de tot: dansa vertical, contemporània, neoclàssica, música tradicional però avantguardista, música d’arrel amb una nova mirada, un musical…
Els Pirates
Exacte, que és, en certa manera, una espècie d’homenatge a Joan López Casasnovas, perquè ell va adaptar aquesta obra. Era una assignatura que ens quedava pendent, perquè no havíem fet mai teatre musical. A més, ens hi encaixa molt bé a l’espai on tindrà lloc, que és Torre Saura.
Uns espais que també estiren.
Sí, és un altre dels al·licients que ofereix el festival, l’anar descobrint nous espais i el diàleg que es crea entre la proposta artística i el lloc que l’acull. Cada espai convida a posar una banda sonora diferent, no volem que sigui un a més a més, sinó que tengui el seu protagonisme i que pugui lluir. D’espais nous, tenim la murada del port de Ciutadella, amb un espectacle de dansa vertical gratuït i obert a tothom. Ens estrenam enguany a Ferreries i Alaior, on encara no teníem presència. Així, hi ha un espectacle programat a la pedrera de Binicalsitx, i una altra al poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort. Afegim també el mirador de Cala Morell, com a novetat.
Pedra Viva presenta cada any una reflexió. Sobre què pensem, enguany?
M’agrada donar-li una càrrega conceptual, perquè quan preparam el festival, ens agrada donar-li un context que lligui el tot. I, enguany, és la transformació. Vaig veure el nombre 12, 12 mesos de l’any, com si fos un final d’etapa, un tancament. Per jo era realment una mort, però ho vam enfocar més cap a un final d’etapa, cap a una nova vida. És un final que ens convida a donar ales al festival, d’una manera molt més madura, més definida. Tenim una personalitat molt més marcada, sabem què volem i cap a on anam. D’aquí la transformació d’aquest 12.
Una transformació que també es veu en la nova imatge. Què ens en pots contar?
Sí, i cada any fem una cosa diferent. Per aquesta edició hem invertit en disseny més que altres anys. I vaig anar a cercar a aquest dissenyador, n’Isidro Ferrer, que té un premi nacional. La idea era plasmar el concepte d’una pedra que agafa vida, tot transformant l’objecte.
Fem un exercici de retrospecció. Pedra Viva és el que imaginaves fa 12 anys?
No té res a veure, ni em pensava que arribéssim a fer el que estem fent. De fet, el tercer any de la proposta, record que va venir un grup de música antiga de València i van dir a la presentació que en un parell d’anys, tindria un festival muntat. I així va ser.
