Joan Pons / Barcelona – En quin espectre ideològic situaries un partit que va crear un grup terrorista que va segrestar, torturar i va cometre 27 assassinats per tal de combatre un moviment independentista violent; va tolerar la corrupció econòmica entre els seus dirigents; va prohibir que es parlessin les llengües pròpies del país al parlament nacional i mai ha demanat que es puguin fer servir en els de la Unió Europea; que va espiar els líders i rivals polítics il·legalment a través d’un programa de fabricació israeliana; que va atiar la Fiscalia de l’Estat contra rivals polítics d’un moviment independentista pacífic; que va incloure aquest moviment pacífic en una llista de terrorisme facilitada a Europool; que va canviar de posició amb respecte al conflicte que mantenen el Sàhara Occidental i el Marroc; que va provocar una matança cruel i indiscriminada i encara no quantificada de migrants a la tanca africana de Melilla; que va pactar amb el PP per tal d’impedir que governés la llista més votada d’una ciutat capital de província i que va estalonar l’article 155 de la Constitució impulsat pel PP de Mariano Rajoy (sí, el famós M. Rajoy dels papers de Bárcenas) que va propiciar una repressió despietada contra la població que encara continua, ara sota el mandat del partit que aquí hem analitzat? Extrema esquerra, esquerra, centre, dreta o extrema dreta? Segons el seu programa, aquest partit es defineix com a socialdemòcrata o sigui que practica la socialdemocràcia, una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d’una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per la distribució de la riquesa, i la regulació de l’economia segons l’interès general i l’estat del benestar. En aquest ideari on hi té lloc la tortura, el segrest, l’assassinat, l’espionatge, el racisme, el franquisme, la corrupció econòmica, la judicialització de la política, la discriminació de minories nacionals i lingüístiques, la repressió dels pobles? I ja que hem arribat fins aquí ens hem de fer una pregunta interessant. Superarà la repressió duta a terme per la socialdemocràcia la coalició entre la dreta o l’extrema dreta? O és impossible superar-la i el que patirem, si governen aquests darrers, serà una continuïtat menys legitimada i que tindrà com a contraprestació la unió dels demòcrates, dels veritables demòcrates, davant aquestes polítiques encara més despietades amb els dèbils? I és que allò que es dirimeix el pròxim 23 de juliol és el trànsit, com en la novel·la de Joseph Conrad En el cor de les tenebres, entre l’horror i el terror: “Vaig veure en aquella cara de vori l’expressió de l’orgull ombrívol, del poder implacable, del terror covard, de la desesperació intensa, sense esperança”. No són sinònims. Encara que tots dos termes provinguin del llatí, l’horror és el sentiment de repulsió profunda causat per una cosa terrible, espantosa o repugnant. En canvi, el terror va una passa per endavant i fa referència a una por extrema que fa tremolar. Tots dos mots s’escriuen igual en català que en castellà. Resumint. Si no formau part de cap minoria, ja sigui nacional, lingüística, sexual, racial, cultural, de gènere o de classe no heu de tenir por al canvi a pesar que la distància entre la realitat dels diferents significats pot ser brutal. I el meu consell. Anau a votar però anau-hi sense por. I, si formau part d’una d’aquestes minories esmentades, només passareu de Guatemala a Guatepeor o, per dir-ho en una manera més nostrada, us alliberareu del foc per caure a les brases perquè el senyor Kurtz fa temps que va guanyar.
