“S’haurà acabat que Menorca sigui l’illa de les prohibicions”. Aquesta va ser l’única referència específica a Menorca que va fer Marga Prohens en el seu discurs d’investidura. Per si algú no ho sabia, va deixar clar el que vol el Partit Popular per Menorca: acabar amb el nostre model.
La nostra illa és coneguda arreu d’Espanya i d’Europa per ser un dels indrets més ben conservats, una societat que hem sabut trobar un equilibri entre desenvolupament i protecció del medi ambient. Un medi únic, meravellós, que ens fa estar orgullosos a tots i totes de ser de Menorca.
Menorca no seria el que és sense normes. Unes normes que, a diferència de la gran majoria de destinacions turístiques, estableixen límits al creixement urbanístic. Sense aquestes normes, que tots i totes identifiquem amb el PTI de Joana Barceló, Menorca seria “una més”.
El temps ha donat la raó a Joana Barceló i tots aquells activistes i polítics que en els anys 90 i 2000 van aixecar els pilars que sostenen el “model Menorca”. I és que la conservació de Menorca no només ens fa sentir orgullosos als ciutadans i ciutadanes d’aquesta illa, sinó que, a més, ens diferencia com a destí.
Ara, després de la pandèmia de la Covid-19, el turista valora molt més a l’hora d’elegir un destí la conservació del medi i la possibilitat de ser en un entorn natural. Per tant, que el PP vulgui acabar amb les normes que protegeixen Menorca no només és un insult als menorquins i les menorquines, sinó que també és un tret al peu en el nostre desenvolupament. No voler normes com el PTI és no voler el que ens fa diferents i, per tant, competitius.
Però el PP no només està en contra del que hem aconseguit els darrers vint anys. També està en contra del que ha de ser el “model Menorca” en els pròxims vint: la transició a fonts d’energia cent per cent renovables.
A Menorca hem sabut protegir la nostra illa, però ens han faltat més esforços per a protegir el nostre planeta. En els darrers vuit anys sí que s’ha donat una primera gran empenta a la transició energètica amb l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic pel govern de Francina Armengol, la posada en marxa de nous parcs fotovoltaics i l’augment de l’autoconsum que la llei ha fomentat. L’objectiu de Menorca ha de ser accelerar la instal·lació de fonts d’energia renovables i assolir ser la primera illa 100% renovable. Hem de tornar a ser exemple en la protecció del medi.
Aquest objectiu no el complirem amb el PP. El 2019 ells ja es van desmarcar de l’Estratègia Menorca 2030, el programa finançat per la Comissió Europea (i aprovat, per cert, pel comissari Miguel Arias Cañete del mateix PP) que ens està ajudant a algunes illes europees a accelerar la transició energètica. Ara, els candidats del PP a les eleccions generals aposten per la gasificació de Menorca.
Sembla que la Guerra d’Ucraïna i la consegüent crisi energètica que pateix Europa no els ha fet reflexionar. Als socialistes, sí: tenim clar que la prioritat han de ser les renovables per acabar amb les emissions de CO2 a la nostra illa i, alhora, per a ser autosuficients i deixar de dependre de combustibles que venen de fora. El gas, que només reduiria en un 27% les emissions i que ve d’altres països, després de la Guerra d’Ucraïna ja no es pot veure com una solució.
Tant de bo que el PP de Menorca se situés en el 2023 i poguéssim treballar tots junts pel “model Menorca” del segle XXI, que és el que combinarà la protecció de l’illa amb el desplegament de renovables, l’expansió de l’autoconsum i el desenvolupament de bateries. Però el PP no hi ha estat mai al costat del “model Menorca”.
Per protegir la nostra illa i per fer-la avançar en la transició energètica necessitam un Govern d’Espanya socialista, com socialistes han estat els governs del Consell que han protegit Menorca. Al cap i a la fi, el Consell Insular que ha sortit del 28 de maig, supeditat als interessos de Marga Prohens, com hem comprovat amb el pacte d’investidura, i amb un conseller negacionista del canvi climàtic, segur que no ho farà.
