Amics del Museu de Menorca ha presentat avui, 14 de juliol, les novetats de la campanya d’excavació 2023 a Torre d’en Galmés, la cinquena a la part nord del poblat. Entre el 3 i el 21 de juliol, l’equip està treballant en aquesta zona juntament amb estudiants de diferents universitats d’Espanya i voluntaris de Menorca. Simón Gornés, conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, i Eva Petrus, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alaior, han estat les autoritats presents. Els han acompanyat els directors del projecte, els arqueòlegs Carlos de Salort i Borja Corral, i la presidenta d’Amics del Museu de Menorca, Cecília Ligero.
El projecte d’excavació a Torre d’en Galmés està centrat en un conjunt d’espais domèstics i estructures annexes ubicades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots, testimoni de la fase d’ocupació més antiga de l’assentament. Des del 2021, s’estan excavant els nivells d’ocupació d’una d’aquestes estructures domèstiques, els més fèrtils quant a restes materials que varen pertànyer als últims habitants de l’estructura. Si bé ja s’han excavat diverses cases al poblat amb un patró ben definit, aquesta presenta una distribució i forma lleugerament diferent de les que s’han anat documentant.
Les diferents campanyes estivals en aquesta casa han estat marcades per recurrents troballes en forma de restes humanes que han estat exhumades per part de l’arqueòloga Elena Sintes. Ara mateix, aquestes estan en procés d’estudi i és impossible concretar res. Entre les cinc campanyes arqueològiques, s’han localitzat restes d’entre cinc i sis individus, el darrer aquest mateix any.
És evident que trobar esquelets humans dins d’un espai domèstic sense cap classe d’enterrament no és quelcom normal. Es tractaria de persones de diferents sexes i edats, el seu l’estudi específic farà possible afinar com i quan va ser l’episodi final de l’habitatge. Per el moment, a l’espera d’aquests resultats, només s’ha datat un dels esquelets trobats, indicant que va morir entre el 370 i el 201 a.n.e.
Cal dir que aquesta no és la primera vegada que Amics del Museu es troba amb aquest tipus d’episodis. Entre 2005 i 2010, a una de les cases de la part meridional del poblat, el cercle 7, també es va documentar un conjunt d’individus morts en circumstàncies anòmales en el segle III a.n.e. Aquestes dates marcarien l’abandonament de l’habitatge fins l’actualitat, amb l’excepció d’algunes freqüentacions puntuals que s’han d’analitzar amb més deteniment.
Vaixella indígena i sitjots
A més d’aquestes sorprenents restes humanes, s’ha trobat un conjunt molt interessant de vaixella indígena i púnica ebusitana. Recordem que durant els segles IV i III a.n.e. la quotidianitat de la vida dels menorquins estava marcada pels intercanvis amb els cartaginesos, especialment d’Ebusus, l’actual Eivissa.
També resulta molt interessant la troballa de diferents sitjots o dipòsits excavats a la roca i amortitzats, que estan en procés d’excavació i que podrien aportar molta informació de les fases d’ús més pretèrites de l’espai. Totes aquestes qüestions seran presentades a la jornada de portes obertes del proper divendres 20 de juliol, 19:30 h, a Torre d’en Galmés.
El projecte arqueològic d’Amics del Museu de Menorca és possible gràcies al finançament del Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament d’Alaior i els socis de l’associació. També compta amb el suport científic de Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bélgica, l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, entre d’altres.
