Miriam Triay / Ciutadella – Ángel Carmona (Jerez de la Frontera, 1979) és un periodista musical, presentador del programa matinal Hoy empieza todo a Radio 3, des del 2009. Treball pel qual ha obtingut el premi Ondas 2015. Però la seva manera de viure de i per la música va més enllà de parlar-ne. També és un apassionat de la guitarra, ha tingut diversos grups musicals; ha obert una escola de música a una favela de Rio de Janeiro, Leãozinho; i fa poc va començar amb les sessions de DJ en festivals i concerts. La música és la seva forma de veure i entendre el seu entorn. Des del setmanari hem tingut l’oportunitat de parlar amb ell.
Com neix aquesta passió i vocació per la música que viu a tants nivells?
De la passió i vocació per la guitarra. Instrument que toc des de fa molt de temps.
Els meus pares em van apuntar al Conservatori quan era petit. Però com no acabava de funcionar-me, em van posar un professor particular de guitarra. Ell va entendre que la meva forma de viure la música no es limitava ni era a partir de la lectura de notes. I de cop em vaig apassionar per aquest instrument de cordes.
A partir d’aquest moment, la música m’ha portat per tot arreu. A qualsevol lloc. Des de les meves relacions emocionals, fins a la meva feina, el nom de les meves filles… tota la meva vida té a veure amb la música.
I perquè se’n va anar cap al periodisme musical?
En aquest cas, Radio 3 és la clau, sense dubte. El meu amic, Miguel Ángel, em va ensenyar aquesta emissora. I jo vaig començar a sintonitzar amb ella i amb el que deien. I el que és més important, sintonitzar físicament el dial. Vaig començar a nodrir-me, adonant-me del molt que m’alimentava tenir informació musical al meu abast, i gaudir d’una àmplia gamma de gèneres. Llavors, la clau, sense dubte, és haver conegut la música a través de Radio 3.
En aquest sentit, què és ‘Hoy empieza todo’?
És la meva casa. És el lloc on he crescut, d’on m’he nodrit, i a on han passat, paral·lelament, algunes de les coses més importants de la meva vida.
Com diria, idò, que viu la música actualment?
De moltes maneres. Al llarg de la meva vida i trajectòria, he aprés que la música es pot gaudir a través de moltes vies diverses.
En un primer moment, la vaig voler experimentar a través de la seva expressió. He tingut diversos grups musicals. El darrer dels quals és Aloha Carmouna. Un projecte de cançons pròpies. L’últim del qual he format part. I m’ha servit molt haver estat en aquests grups. Sobretot per entendre com és la vida del músic, aquesta forma de viure la música.
Fa més de deu anys, juntament amb la meva estimada amiga Núria Dillán, vam decidir muntar una escola de música en una favela de Rio de Janeiro. Leãozinho, en aquest sentit, és una opció de vida per a nosaltres. És una modesta participació dins d’una ONG, on es donen classes de guitarra. També l’hem anada exportant a altres llocs, com Senegal. I és la major de les alegries que ens pot donar. Veure que creix i cada vegada abraça a més gent.
I ara fa poc que vaig començar a fer sessions de DJ en festivals i concerts. Que és, de fet, pel motiu que he vingut al Jazzbah. Aquestes són un element, per jo, encara a desenvolupar. Sempre he valorat molt la feina dels DJ, i jo som un mer ‘adjunta-cançons’. Però bé, de moment és una il·lusió amb la qual experiment. De fet, a les darreres sessions que he fet, ja els hi he incorporat un micròfon, per estar més a prop del que jo faig. I vaig parlant i dient coses entre i enmig de les cançons.
Al final, per jo, tot són vies diverses de viure la música. De trobar-te amb persones, conèixer, retrobar-te, aprendre… per jo, tot forma part del camí cap a la meta.
“El Jazzbah és una realitat activa en el món dels músics. És a dir, que es comenta molt. Per jo, per tant, poder anar-hi és més que un privilegi. Així ho he sentit, i viscut”.
Pel que sabem, és la primera vegada que venia a Menorca. Com va sorgir aquesta col·laboració amb el Jazzbah?
El Jazzbah és una realitat activa en el món dels músics. És a dir, que es comenta molt. Per jo, per tant, poder anar-hi és més que un privilegi. Així ho he sentit, i viscut. A més que m’encanten els llocs on reps una bona dosi d’amor, des del principi. I com a tal, tenia moltes ganes de poder venir i també donar amor al públic i al recinte.
A més que la relació amb els socis del local també ha sigut molt bona. Des del primer moment he estat en contacte amb en Francesc Marín, que m’ha ajudat a preparar l’actuació. Perquè jo, una cosa que tenc sempre molt clara, és que m’agrada molt fer gaudir a tothom, i que el resultat de la sessió ha de ser el que la gent vulgui que sigui. I per a açò, necessit diverses guies que m’ajudin a saber què espera, vol o necessita el públic. Tothom s’ho ha de passar el millor possible. Començant per jo, clar està. I no ho vull dir de forma egoista. Però si el qui fa la sessió s’ho passa bé, és més fàcil que la gent comenci a xalar amb el que li ofereixes.
La música, per a Ángel Carmona, és el món a explorar. Tant en el seu dia a dia personal, com en la seva trajectòria professional. Anar provant i descobrint les diferents vies i formes de viure-la i entendre-la que presenta. Des de músic, passant per periodista, fins a professor i DJ. Un gran professional que no deixa d’investigar què més li pot oferir la música que tant estima. Que no està quiet. I que, de ben segur, ens seguirà oferint sorpreses i noves vies al voltant d’aquest art.
