Eduard Riudavets / Ciutadella – En Matt espera la jubilació fent classes de conversa de castellà en un institut de l’oest d’Irlanda. Per Nadal viatja a casa d’una amiga i en baixar de l’avió s’endú per error una maleta que no es la seva. Quan descobreix l’equivocació ja és massa tard, i a dins hi troba un paquet que li posa el món cap per avall. És la nit de Nadal i ningú el pot ajudar. A partir de llavors en Matt se sent vigilat per la policia o pels propietaris de la maleta. O potser per algú altre? Les vacances nadalenques es convertiran en una cursa insensata i sense rumb contra tot i tothom.
He volgut començar aquesta ressenya traslladant íntegrament el resum argumental que se’ns ofereix a la contracoberta de llibre per aclarir, des del primer moment, una possible confusió. Tot llegint-lo podríem pensar que La nit del gall és simplement un thriller convencional en què el protagonista és víctima de les circumstàncies i es veu embolicat, a desgrat, en una perillosa intriga. No sé quantes novel·les s’hauran escrit d’acord amb aquest esquema, però de pel·lícules hollywoodianes n’hi ha un bon grapat.
Tanmateix, La nit del gall és més que això, molt més que això. Jordi Dausà es serveix de la fórmula clàssica per portar-nos més enllà, molt més enllà. Així ens trobem immergits dins una societat distòpica, però dibuixada amb elements ben presents en l’actualitat (des de menjars preparats servits a domicili als assistents virtuals, de la fal·lera per les mascotes als pop up publicitaris…).
Tot plegat crea una atmosfera inquietant, i alhora insòlitament còmica, en uns escenaris tan atrotinats com versemblants, gairebé identificables. De qualque estranya manera, ens reconeixem en la figura d’en Matt, les seves peripècies, per molt absurdes que puguin semblar, podrien ser les nostres, l’embornal a què va a parar podria ser el mateix que ens espera… Malgrat els continus tocs d’humor irònic que alleugereixen el relat l’efecte és pertorbador.
Un món supertecnificat, sotmès a vigilància constant, on el manteniment de la pròpia individualitat esdevé una mena de dissidència. Un món del qual en Matt renega, però que no pot obviar, fins que una maleta equivocada és el desencadenant que el porta, contra la seva inicial i acomodatícia voluntat, a enfrontar-s’hi.
Així el personatge anodí es converteix en una mena d’heroi matusser enmig d’un malson… Això no obstant, tampoc ara ens trobem davant el que podria semblar un tòpic argumental. Hi ha, sense cap mena de dubte, qualque cosa més que, com és lògic, no us puc desvelar.
Allò que sí que us puc comentar és que, després d’un primer capítol introductori que ens presenta una situació trepidant, la novel·la sembla amansir-se enmig d’un sopar nadalenc per, de sobte, accelerar convulsivament el ritme mentre la tensió va in crescendo fins al desenllaç, tan lògic com inesperat.
Ara m’adon que, engrescat en explicar-vos alguns aspectes de la novel·la, n’he oblidat un de fonamental. Malgrat estar escrita en tercera persona, les reflexions del protagonista són el veritable eix vertebrador, una mena de monòleg constant, entre nostàlgic i sarcàstic, que salpebra la narració. Acció, sorna i anàlisi, un còctel absolutament enlluernador.
Crec que he deixat clar quant de molt m’ha agradat La nit del gall, però per si de cas, i per continuar amb el que ja és gairebé un hàbit, vet aquí unes cites textuals en què en Matt se’ns explica:
“A vegades fantasieja com ho podria fer per tornar-se idiota i viure feliç la resta de la seva vida, però hauria de pouar molt avall…”
“Sempre ha tingut la sensació d’haver caigut en tots els paranys, i fins i tot d’haver-ne creat de nous per poder-se sabotejar millor i amb més gràcia i eficàcia.”
