Una pel·lícula d’aventures ha tornat posar d’actualitat aquest instrument astronòmic.
L’instrument es va trobar l’any 1901 al fons de la mar a la illa d’Anticitera entre Grècia i Creta.
Darrerament les noves tècniques d’imatge com radiografies de Raigs X i després TC (Tomografia Computeritzada) han permés avançar en les investigacions del funcionament d’una treintena d’engranatges interiors.
L’instrument està datat cap al 145 a. C, l’enfonçament del vaixell on es va trobar hauria estat cap al 65 a. C.
Està fet de bronze (aliatge de coure i estany) cosa que es nota pel color verdós típic de les estàtues de bronze per la formació de carbonat de coure i hidròxid de coure (malaquita i azurita).
S’ha pogut comptar el nombre de dents de cada engranatge per descobrir quins càlculs feien.
Les mides del fragment A que es troba al museu Arqueològic Nacional d’Atenes són de 18 x 15 cm.
Era una espècie de rellotge al qual es podia posar dates passades i futures per fer càlculs astronòmics. En la roda major es podia posar la data de 365 dies de l’any i també incloure 1 dia més cada 4 anys (any bixest).
Un altre engranatge tenia els signes del zodíac.
Un altre tenia el calendari de la Lluna amb el cicle metònic de 19 anys (o 235 cicles de la lluna) atribuït a Metón d’Atenes, un astrònom del segle V a. C. però que era conegut pels babilonis més antics.
CICLE METÒNIC: Són 110 mesos de 29 dies i 125 mesos de 30 dies. En total 6940 dies aproximadament. Igual a 19 anys de 365,25 dies.
L’instrument podia fer previsions d’eclipsis de Lluna i de Sol amb el cicle de Saros que preveu eclipsis semblants cada 223 cicles de la Lluna (encara que visibles des de llocs diferents de la Terra). També era conegut pels babilonis.
CICLE DE SAROS: Són 223 llunes plenes amn 42 eclipsis de Sol i 42 eclipsis de Lluna. Es repeteixen després de 18 anys 11 dies i 8 hores.
També hi ha engranatges amb l’eix lleugerement desplaçat per aconseguir velocitats variables com indicaven els epicicles que va introduir Hiparc de Nicea (190-120 a. C.) per explicar els moviments de la Lluna.
Un dels engranatge per calcular el cicle de l’apogeo i perigeo de la Lluna requeria 26,5 dents que no es pot fer. Però s’ha trobat un engranatge de 53 dents (doble que 26,5).
El mecanisme inclou plaques gravades amb noms de jocs atlètics de l’antiga Grècia (Nemea, Corinto, Delfos i Olimpia)
També apareixen a les inscripcions els noms del mesos.
No se sap qui el va construir ni quan. Hi ha indicis que apunten a Arquímedes de Siracusa (287-212 a.C.) però va morir abans de les dates de construcció del mecanisme.
Es tracta d’un mecanisme que requereix grans coneixements astronòmics i també molta habilitat en la construcció d’engranatges de tanta precisió.
