Bosco Faner / Ciutadella – Entremig de tantes converses que tots mantenim diàriament, algú em van demanar directament: “Em sabries dir qui ets?”. I la meva resposta, vivint uns moments de silenci, va ser: “Som un jo en procés, un jo no acabat. Sols et puc dir que som qui vaig fent passes per fer-me amb una resposta per a mi convincent sobre: Quin sentit té la vida, la meva vida? Què faig en aquest món? Sols et puc dir que pas a pas vaig trobant respostes que em convencen més i més”. M’explic.
La recerca de sentit, en el silenci que m’acompanya, m’és necessària. I fent camí, em trob amb una realitat, el misteri. El silenci és el ressò de fons que em descobreix el misteri. És l’oxigen que desperta el meu interior, la meva més profunda realitat. Per a mi, el silenci és el llenguatge que m’acompanya a la recerca de Déu.
Em sabries dir qui ets? El que puc dir és que som un jo en procés a la recerca de Déu. El camí de cap a Déu és un procés interior acompanyat d’una intel·ligència amarada de la saviesa del silenci. És un procés de contemplació per acabar com diu Sant Joan de la Creu: “En un no sabiendo y toda la ciencia transcendiendo”.
Des de aquesta experiència m’agrada dir i repetir que hem d’estimar i viure el silenci, que hem d’educar a favor del silenci. El silenci madura i desperta l’interior. Desperta el més profund de nosaltres mateixos, el més autèntic. Qui és indiferent o “passota” front la pregunta: “En sabries dir qui ets?”, cerca renous, activitats… Cerca oferir la seva atenció al que és purament exterior per apagar la inquietud que provoca l’interior. Artur Graf, poeta i crític literari, deia: “Les grans elevacions de l’ànima no són possibles sinó en la soledat i en el silenci”. En el fons vivim navegant en un oceà que provoca inquietud, silenci, sorpresa…
Crec, des de la meva experiència, que l’objectiu de la nostra vida és caminar amb esperit de recerca i essent amant de la interioritat, de la contemplació, del misteri que ens rodeja i ens penetra.
La gran Edith Stein, sempre va cercar més enllà de les aparences. Des de la psicologia i la fenomenologia no va marginar la presència del misteri i es va fer en les obres de santa Teresa de Jesús. La religió, com deia Herder, filòsof, té a veure amb la persona complerta i no sols en la seva raó.
Em sabries dir qui ets? Els humans som un misteri, vivim i fruim d’una realitat existencial que és oceànica, immensa, infinita. Per a definir-nos necessitam anar més enllà. I anant més enllà ens trobam fent camí amb la ciència, l’afectivitat, l’antropologia, l’art, la societat, la tècnica, la poesia, també la religió. Gràcies a tots aquests companys de camí vivim i anam descobrint que som un misteri.
En moments de canvis, de crisis, de culte a la superficialitat, com vivim actualment, ens convé fer-nos i educar-nos a favor del silenci. Sempre ens convé demanar-nos quina és la nostra identitat a fi de millorar la nostra vida i la nostra convivència.
