En declaracions a la premsa, la consellera Jordà ha avançat que els dos governs han posat en marxa un grup de treball “per definir aquells punts en comú que ens ajudaran a donar resposta als nostres agricultors, ramaders i pescadors”. Jordà ha remarcat la importància d’aquest “eix mediterrani”, que posa en valor “tot el que ens uneix”. “Junts podem arribar més lluny”, ha insistit. La consellera d’Agricultura també ha destacat el model de governança que impulsa el Departament, basat en la cogestió. Un model que està essent guardonat i reconegut en el sector de la pesca i que ha estat premiat per la FAO.
En el mateix sentit s’ha manifestat el conseller Vicenç Vidal. “Hem de defensar les nostres diferències davant Europa. Som singulars. No poden tractar totes les regions per igual perquè l’agricultura no és igual. La realitat física, el clima, la terra, la tipologia d’explotacions, la cultura de com es fan les explotacions, son diferents. Aquest fet s’ha de recollir en la política agrària comuna”, ha afirmat. “Aquest eix mediterrani és un eix real i és un eix polític. Hem d’utilitzar aquesta força per defensar els interessos dels nostres agricultors, ramaders i pescadors. És importantíssim que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, que tenim aquesta mar que ens uneix, transmetem aquestes idees polítiques a l’Estat espanyol. Si no ho fem així, si hi ha un caràcter unificador, no es recolliran les nostres diferències i el nostre sector agrari hi perdrà”, ha conclòs.
En matèria de política pesquera, som a les portes d’un canvi històric i radical en el model de gestió de la pesca d’arrossegament, la més important pel que fa a la importància econòmica, tant a Catalunya com a les Illes. Un reglament comunitari en procés d’adopció estableix un règim de gestió basat en la limitació dels dies de pesca anuals, així com altres mesures tècniques i de conservació addicionals. En el marc de l’Estat, el sector d’arrossegament catalano-balear, junt amb el valencià, abasta el 80% del total d’aquesta flota al Mediterrani i tots dos governs comparteixen la mateixa visió sobre la seva gestió i el seu futur. Un futur que passa per mantenir les embarcacions actuals, tot evitant la pèrdua de més flota, i compensar la possible reducció de possibilitats de pesca mitjançant la millora de la comercialització i la recuperació dels recursos pesquers. En el 2017, la flota d’arrossegament balear comptava amb 38 embarcacions, amb unes captures de l’ordre de les 2170 t que van suposar uns ingressos de 14,7 milions d’€.
Tots dos governs han treballat estretament sobre aquesta matèria els darrers anys i han aconseguit influir de manera important en les propostes actuals, tant a l’Estat com a Brussel·les. Aquesta col·laboració s’estrenyerà encara més durant aquest any crucial de 2019, en què es decidiran els detalls concrets del nou model, que probablement entrarà en vigor el 2020.
Els dos consellers també han coincidit en la necessitat d’avançar en la cogestió pesquera, tot apoderant el sector per tal que sigui partícip en la presa de decisions locals.
A més, s’han acordat accions de col·laboració i d’intercanvi d’experiències en aspectes com el control de la flota, la protecció de la posidònia i la gestió de la pesca recreativa, entre d’altres.
A la reunió també s’ha parlat de sanitat vegetal. S’ha posat sobre la taula els avenços pel què fa la cerca de espècies resistents a la Xylella fastidiosa, el bacteri que afecta a les oliveres i altres plantes, detectat a les Balears des de 2016, i la problemàtica que suposa la retirada aquest 2019, per part de la Comissió Europea, dels productes fitosanitaris autoritzats fins ara per lluitar contra la plaga de l’escarabat morrut, que afecta les palmeres i que està estesa per tot l’arc mediterrani europeu. No existeix cap control natural que pugui mantenir les palmeres protegides. Per això, la consellera Jordà també ha demanat a la conseller Vidal fer un front comú amb el Govern Balear i la Generalitat Valenciana per demanar solucions al MAPA, ja que tots ells compten amb molts municipis amb palmeres.
