Ebenista Per Joan Pons i Pons

Joan Pons / Barcelona – Què és un pregó de festes? Primer de tot una convidada i, seguidament, ha de ser entretingut, per tant no ha d’avorrir, ha de justificar el convit i ha de donar unes claus subtils que il·luminin el camí, com aquells reguerons de calç que delimiten una via terrestre a la llum de la lluna. Tots aquests objectius van ser assolits durant l’excel·lent pregó de les festes de Sant Bartomeu protagonitzat per l’empresa Mobles Allès que l’any 2020 va fer cent anys. Va obrir el pregó en Miguel Allès, ja tercera generació de l’empresa, que va agrair les dues formacions antagòniques del consistori l’elecció. Va agafar el relleu el seu germà en Joan que va dur el pondo de l’acte flanquejat per en Miguel Àngel, na Rosa, en José -cosins i tots tres de la tercera generació- i en Fernando, l’únic supervivent de la segona. La primera va ser una lliçó d’emprenedoria i es pot afirmar que per culpa d’una pesseta va néixer Mobles Allès. En Miquel, de sobrenom Temo, feia feina en un taller de fusters i va demanar l’augment de tres a quatre pessetes. L’amo es va negar i va decidir obrir el seu propi obrador de fusteria. Aquest és el principi bàsic de l’emprenedoria. Reclames el que creus just, no t’he és concedit i, com que la fletxa ja ha estat llançada, prens la decisió valenta fruit  d’aquest desig de millora. Ho sabem gràcies a les notes que va escriure quan es va jubilar i que anava redactant a les oficines de la fàbrica mentre aquesta anava funcionant a un nivell molt alt. Una segona lliçó de gran valor. La modernització és imprescindible i inevitable però exigeix, com el diable, un preu. L’entrada de les màquines va suposar poder multiplicar per deu la fabricació de mobles que van passar de ser els bàsics de l’època (llits, cadires, taules, bancs, canteranos, tocadors…) a una gamma més àmplia i moderna arrelada en l’estil anglès del segle XVIII de la dominació britànica i inspirada en els prestigiosos ebenistes Chippendale, Sheraton o Heppelwite. El preu exigit per la modernització i el progrés van ser… els dits. O escapçats. O tallats de soca-rel com va succeir amb el fundador. El pregó va continuar amb anècdotes com ara el cuscussó de serradís, l’afició pel teatre i la música o el paper a l’ombra de la matriarca, Rosalia Pons; germana del meu avi matern Joan. M’agrada destacar sempre la importància de la redundància i la repetició en qualsevol activitat. En aquest sentit el pregó de Mobles Allès va ser modèlic tot donant veu, gràcies a la Intel·ligència Artificial, a la germana de la família Catalina, na Nina, que es va casar amb el sastre Cardona, fill de mestre Biel Cardona, el millor músic que ha tingut mai Ferreries i autor de la variació del jaleo de la nostra localitat. Igualment també va ser un encert la inclusió a través del director teatral i actor Damià Moll de les mencions a l’empresa del cronista local Antoni Camps, les projeccions de documents i fotografies antigues o de vídeos curts de la història i evolució de la fàbrica. En resum. Moltes veus per explicar l’èxit i l’exemple d’emprenedoria i treball en equip d’una de les empreses menorquines familiars més longeves i estimades de Menorca. “Som a l’any 2023 després de Crist. Tot el món occidental està dominat per la República d’IKEA. Tot? No! Un poblet resisteix, encara, a l’invasor, al centre de l’illa”. I que sigui per molts anys, Mobles Allès!

EBENISTA. El qui treballa el banús i altres fustes fines, especialment per fer-ne mobles.