Josep Portella / Ciutadella –
En atenció a aquestes discussions anuals sobre si s’han de dir Festes de Gràcia o Festes de la Mare de Déu de Gràcia, he pensat que les podríem anomenar Festes de Maó, amb les que tothom hi estarà d’acord, però, alerta!, de Maó, de Mahó, de Mahón, ja que a les persones ens encanta discutir. Que faríem sense discutir per qualsevol insignificança? Maó, Mahó, Mahón. S’imaginen que a Ciutadella discutíssim si Ciutadella o Ciudadela? Bé, resulta que en aquests precisos moments en que vostè llig l’Iris, a Maó salten, boten, canten, beuen, s’abracen, suen, riuen, es besen, es troben, es perden, se cerquen, s’amaguen… fan el que solem fer tots en una festa, perquè a Maó és festa. A jo m’han convidat a comentar-la a IB3, i em fa gràcia, un ciutadellenc explicant i comentant les festes de Maó, que conec millor que les de Ciutadella, no debades he ajudat a organitzar-les durant 34 anys. Les de Sant Joan obren l’estiu i les de Maó el tanquen. Cert que encara hi ha quatre festes menors abans que arribi la tardor en el calendari, però les que tanquen realment el cicle gran són les de Maó. Hi veig una altra diferència fonamental: Sant Joan és masculí i Gràcia és femení. La circumstància de ser l’únic patronatge local major a Menorca femení no implica que siguin unes festes “feministes”, ja que dissortadament en açò no es diferencien gaire de la generalitat, però ens dona peu a rallar d’un Sant Joan ciutadellenc, encès, avalotat, enèrgic, arriscat… i una mare de Déu de Gràcia maonesa més mudada, de relació, de passeig, moderada, amable. Sant Joan és masculí, és el baptisme de Jesús, és un sant rural, és l’inici de l’estiu, el final de la sega en l’antiga societat rural, és la nit màgica. Gràcia és femení, és la mare que dona vida al Salvador, és una imatge urbana, el final de l’estiu, l’inici de l’escola. Fa quasi quaranta anys (Quadern de Folklore, 40) escrivia: “En els últims anys hi ha hagut una santjoanització de les festes dels pobles: neotradicionalisme, més important presència dels cavalls, redacció de normes i protocols. La tendència unifica els aspectes exteriors de les festes, però encara és possible descobrir elements tan diferenciadors com els que es dones a les dues ciutats més poblades de Menorca”.
