Albert Cadanet/Brussel·les – El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a apujar els tipus d’interès en 0,25 punts i els situa en el 4,5%, el desè increment consecutiu des de l’esclat de la guerra i en el nivell més alt des del maig de 2001. Malgrat les especulacions sobre una possible pausa, l’entitat ha optat per incrementar el preu del diner argumentant que la inflació continua sent elevada. Malgrat tot, la institució també assenyala que els tipus han tocat sostre i que aquests nivells contribuiran a reduir “substancialment” la inflació Segons les últimes dades publicades per l’Eurostat, la taxa a l’eurozona es va mantenir en el 5,3% a l’agost, lluny del màxim històric del 10,6% registrat l’octubre de 2022, però encara per sobre l’objectiu del 2% que persegueix el BCE.
A diferència dels anuncis anteriors, l’actualització dels tipus d’aquest mes de setembre era tota una incògnita. De fet, en la darrera roda de premsa que va oferir la institució, la presidenta Christine Lagarde va evitar avançar quina seria l’estratègia de política monetària de les següents reunions. L’única opció que es descartava era la d’un descens, però tant la “pausa” com un nou increment eren dues possibilitats sobre la taula.
El consell de govern del banc central ha optat finalment per un nou augment, tot i que en el comunicat publicat aquest dijous dona a entendre que no hi haurà noves pujades, almenys a curt termini. “Considerem que els tipus d’interès han assolit nivells que, mantinguts durant un període suficientment llarg, contribuiran de forma substancial a un retorn a la inflació objectiu”, assenyala. Alhora, apunta que les futures decisions asseguraran que el preu del diner quedarà fixat en nivells “suficientment restrictius i durant el temps que sigui necessari”.
A banda del tipus d’interès bàsic, la resta de tipus que controla el BCE també han augmentat en 0,25 punts. En el cas del tipus per als préstecs immediats, aquest s’eleva fins al 4,75%, mentre que el tipus que s’aplica a les entitats per dipositar diners al banc central puja fins al 4%. Els canvis es faran efectius a partir del 20 de setembre.
Per ara, doncs, el BCE segueix un camí lleugerament diferent del que va emprendre la Reserva Federal dels Estats Units (FED), que després de quinze mesos amb tipus a l’alça va optar per aturar la pujada i avaluar l’evolució dels preus en un context de política monetària restrictiva. No obstant això, en la seva última reunió celebrada el juliol, la FED va tornar a apujar el preu del diner després de comprovar que la inflació continuava en nivells elevats.
Revisió a la baixa del PIB
Més enllà de l’actualització dels tipus, el banc central també ha presentat una nova actualització de les seves previsions econòmiques per a l’eurozona, les quals ha revisat a la baixa. Segons els analistes de l’entitat, el PIB a la zona euro creixerà un 0,7% aquest 2023, dues dècimes menys respecte a les estimacions publicades el passat mes de juny.
En la mateixa línia evolucionen les previsions per al 2024, que preveu una millora de l’economia de l’1% (abans de l’1,5%). Pel que fa al 2025, el BCE també apunta a una rebaixa tot i que menys accentuada, passant de l’1,6% estimat en les darreres previsions a l’1,5% actual.
Pel que fa a la inflació, la institució presidida per Christine Lagarde apunta a una taxa mitjana del 5,6% pel 2023, dues dècimes més en comparació a l’última publicació. També augmenta la previsió pel 2024 (del 3% anterior al 3,2% actual) i pel 2025 baixa del 2,2% al 2,1%. Segons l’entitat, la revisió a l’alça pel 2023 i el 2024 “reflecteix principalment una senda més elevada dels preus de l’energia”.
Per altra banda, subratlla que les pressions inflacionistes subjacents -les que no tenen en compte el preu dels aliments i l’energia- continuen sent “intenses”, tot i que també matisa que la majoria d’indicadors “s’han començat a moderar”. En aquest sentit, els experts han mantingut en el 5,1% la taxa subjacent pel 2023 i han rebaixat en una dècima la variació prevista tant pel 2024 com pel 2025 fins al 2,9% i el 2,2%, respectivament.
