Itziar Lecea / Ciutadella – La història de na Cristina Quintana va molt lligada a la de la seva família. Més concretament, la que van escriure els seus avis i el seu pare, i que ella ha volgut seguir malgrat les dificultats. Després d’uns anys durs a causa de la Covid, l’única dona licorera a Menorca continua elaborant allò que més li agrada: el licor artesanal fet a l’illa. Amb ella descobrim les tres marques que la representen, Biniarbolla, Glop i Innat.
Innat, Glop, Biniarbolla…tot va començar quan, exactament?
Ens n’hem d’anar molt enrere per saber quan es va iniciar tot aquest projecte. Fins quan s’àvia, na Margarita Seguí, i l’avi, en Pepe Quintana, tenien una finca a l’Enzell, als peus del Toro. Ell, que era sabater, va fer contraban durant l’època de la guerra, com moltes altres persones. Tenien amistat amb en Romualdo, que era un capellà, un poc xamà, que vivia a dalt del Toro. En Romualdo feia infusions com a remeis, amb una base d’alcohol, que li subministrava l’avi, i que entrava a través de la finca de Binissaida des Barrancons. Així va ser com, quan en Romualdo es va jubilar, l’àvia es va quedar les seves receptes i va seguir fent els licors. Especialment, el licor de mandarina, que era molt popular.
Anys més tard, quan el meu pare va haver de tancar la seva empresa de calçat, va decidir seguir el camí iniciat pels avis, gràcies en part als arbres fruiters de la finca de Biniarbolla que duia el meu germà, al barranc des Rellotge. Açò era cap a finals dels anys 80. Així, el primer licor de mandarina que va fer va ser amb mandarines de l’hort de Biniarbolla, seguint la recepta tradicional que l’àvia havia pogut preservar d’en Romualdo. I que és la mateixa recepta que feim ara.
Quan entra vostè a l’empresa?
L’any 2014, quan mon pare es va jubilar. Quan vaig entrar, vam apostar per les ginebres, que sempre m’han agradat, i que començaven a tenir un bon ressò a causa de la pujada del món de la cocteleria. D’aquesta manera van néixer Glop i Innat. El 2017 vaig guanyar el premi autonòmic a millor ginebra de Balears. Al principi es va comparar molt amb el Gin Xoriguer, tot i que és del tot diferent, perquè és una ginebra prèmium. A finals de l’any 2019 vaig treure la ginebra rosada, perquè me la demanaven molt. Però el 2020 va canviar tot.
En quin sentit?
Amb l’arribada de la Covid vaig haver de tancar l’empresa i deixar de fer tant el gin com les herbes, que fèiem de manera tradicional, amb la recepta de sempre. Em vaig veure en la situació d’haver de vendre les marques per poder arrancar el negoci de nou i mantenir les receptes de l’àvia. Per açò ara fem les herbes de mandarina, i altres, i també feim les tres ginebres. Amb aquest canvi, i amb el vistiplau del nou propietari de tornar a fer els licors d’herbes a la manera tradicional, em va dir que li agradaria fer-ho amb el producte d’un amic que té una finca d’agricultura ecològica. La sorpresa va ser que era la mateixa finca de Binissaida per on l’avi entrava l’alcohol durant el segle XX i on l’àvia va fer les seves herbes. Així podem etiquetar els nostres licors com a fets amb herbes de l’hort des Barrancó de Binissaida. Tancam així el cicle que va començar amb la meva àvia i que he pogut seguir jo, a pesar de les dificultats que han suposat els darrers tres anys, des de la pandèmia.
Té la sensació de tancar un cicle, tornant als orígens?
Per jo ha estat com honrar la història de l’empresa i els orígens, que van ser l’àvia i el meu pare. Crec que si hagués intentat fer-ho així, no hauria sortit tan bé. Però estic molt contenta.
Com va ser la transició de tenir empresa pròpia a haver de treballar per altres?
Quan vaig conèixer l’actual propietari, tot d’una ens vam entendre molt bé, perquè fugim del que és la tendència de la indústria: automatitzar de cada vegada més. I noltros anam cap a l’altre costat: anam cap al procés artesanal, que li dona un caràcter al producte que, a més, es nota en la qualitat. Crec que s’hauria de recuperar aquesta manera de fer artesana i tradicional dels processos.
Es nota la tradicionalitat del procés en el sector de la licoreria a les Illes?
Puc dir com som de les poques dones a Balears que té el títol de licorera artesanal i l’única de Menorca. I en un parell d’anys em podré treure el de mestra licorera. És un procés que duu el seu temps, però crec que la gent valora de cada vegada més el producte artesanal, i també entén que és molt millor poder consumir producte de la terra i no dependre tant de la globalització.
Com a única dona licorera de Menorca, d’on ha sortit el coneixement per seguir i muntar de nou un negoci tan especialitzat?
Jo m’he format en el món de la licoreria perquè ho he vist tota la vida. He llegit molt, he investigat, he visitat altres empreses i laboratoris per veure quins processos fan… Però és un coneixement innat, en el meu cas. Sempre he estat molt curiosa, i crec que açò ha influït a poder crear productes nous, així com millorar els que tenim. Per aquest motiu he pogut pujar de qualitat les dues ginebres, tant Glop com Innat, i la rosada, que hem aconseguit ficar-les dintre del mercat de ginebres d’alta gamma.
