La consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, ha parlat del pes de les Illes Balears a Europa i dels reptes als quals s’enfronta el nostre arxipèlag en matèria social, econòmica i mediambiental, entre d’altres.
Antònia Maria Estarellas ha aprofitat la seva intervenció a la taula rodona sobre insularitat celebrada a Brussel·les en el marc de la Setmana Europea de les Regions i Ciutats per reivindicar la discontinuïtat territorial i la situació perifèrica que pateixen les illes i els arxipèlags que formen part de la Unió Europea. Una situació, ha explicat Estarellas, que s’ha agreujat per mor de les crisis provocades per la pandèmia de Covid-Sars19 i la invasió d’Ucraïna que amenacen d’ampliar la bretxa entre les illes i el continent en termes socials, econòmics i mediambientals.
Estarellas ha explicat que la insularitat afecta diversos àmbits. En el social, en la previsió de serveis essencials com l’educació, la salut, l’aigua, l’energia o les deixalles.
Pel que fa a l’econòmic, un dels grans reptes per a les Illes Balears és fer front als obstacles que suposa la lliure circulació de persones, professionals, béns i serveis. Les economies insulars depenen del transport marítim i aeri, amb costos addicionals de consums, béns de capital i mercaderies. La consellera de Presidència ha assenyalat que l’aïllament de Balears provoca una «major carestia de vida que es tradueix en una reducció de l’atractiu per a molts professionals».
Des del punt de vista mediambiental, Antònia Maria Estarellas ha posat en valor que les a les Illes Balears «tenim la sort de comptar amb ecosistemes endèmics rics» però ha afegit que són ecosistemes també «fràgils» per mor de les espècies invasores, l’augment de les temperatures i les menors pluges que amenacen la flora i la fauna endèmiques, i afecten negativament la feina dels nostres pagesos. A més a més, la consellera Estarellas ha explicat que les Illes Balears estan connectades només parcialment a les xarxes energètiques continentals i, per tant, necessiten sistemes de reserva costosos. Una problemàtica que ha dit «veiem resolta en part gràcies a la iniciativa de la Comissió Europea: Clean Energy for EU islands (Energia Neta per a les Illes Europees) que ens facilita la transició energètica». Antònia Maria Estarellas, però ha assegurat que això no és suficient perquè es tracta «d’excepcions». Les iniciatives europees, ha asseverat, segueixen sovint la regla One-Size-Fits-All, és a dir, d’enfocament únic enfront de la diversitat territorial (per exemple, quan es tracta del transport aeri o marítim, de la normativa de minimis o de les xarxes transeuropees de transport, d’energia i de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs).
Per tot això, Estarellas creu que cal revisar si les polítiques de la Unió Europea adrecen els reptes i les oportunitats de les illes de forma adequada. Enguany fa vint-i-cinc anys que es va aconseguir el primer reconeixement de la insularitat al Tractat d’Amsterdam i «des del Govern continuarem demanant per a les iniciatives europees una avaluació d’impacte per als territoris amb dificultats geogràfiques permanents, com ara les Illes Balears», ha assenyalat la consellera de Presidència i Administracions Públiques.
A la taula rodona celebrada aquest matí, Antònia Maria Estarellas ha coincidit amb l’eurodiputada Rosa Estaràs i l’eurodiputat francès Younous Omarjee, impulsor de la Resolució sobre Illes i Política de Cohesió aprovada al Parlament Europeu on s’establia un diagnòstic sobre els desavantatges que pateixen les illes a Europa i es sol·licitava a la Comissió Europea i a les institucions europees un tractament específic per tal de poder superar els desavantatges del factor insular.
