Itziar Lecea / Ciutadella – El passat dia 10 d’octubre es va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental. Són molts els camps en els quals el factor femení encara no s’ha acabat d’incorporar en la pràctica mèdica i tampoc en la investigació. Ho hem vist en casos recents, com la Covid. Per el número 8 de Nua, hem volgut donar una ullada a la salut mental tractada des de la perspectiva de la dona.
ESTIGMA, QUE VA EN DETRIMENT DE LA DONA
I, per aquest motiu, hem xerrat amb Maria Portella, neuropsicòloga clínica i doctora en Neurociències. Actualment, és la cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tot i que és menorquina. I la seva línia d’investigació principal és la depressió major per tal de trobar tractaments que siguin més eficaços i que millorin tots els aspectes que es veuen afectats amb aquest trastorn. “Ho fem amb diferents tècniques des de genètica, epigenètica, neuroimatge, neuropsicologia, etc”, comenta Portella, qui aquest any ha tret a la llum un estudi de la salut mental dels joves de Menorca, on les al·lotes surten mal parades.
I és que, la salut mental, és un estigma encara per la societat en general, no només per un grup concret de població. “Les problemàtiques més urgents són el reconeixement dels problemes relacionats amb la salut mental i la prevenció. Amb el reconeixement s’hauria de mirar de reduir l’estigma que suposa patir un trastorn mental. Hi ha molts factors que possiblement augmenten la vulnerabilitat de les dones a patir trastorns mentals. Aquests factors estan relacionats amb l’estructura biològica, així com amb experiències específiques com a dones a la societat”, comenta Portella, en referència a la major incidència d’aquestes afectacions entre el gènere femení.
COSES DE DONES
Però, per què aquesta diferència? “Des d’un punt de vista biològic, les investigacions mostren que els cervells de les dones són molt diferents dels dels homes, la qual cosa podria jugar un paper en la seva susceptibilitat a certs trastorns mentals. L’anatomia del seu cervell també pot fer que les dones i els homes experimentin els trastorns mentals de manera diferent. Per exemple, a causa de la connexió cerebral, les dones informen de nivells més alts d’empatia i comprensió emocional que els homes. Aquestes qualitats, tot i ser en general positives, estan estretament relacionades amb un empitjorament de la depressió, l’ansietat i el trauma.”
No només la biologia juga un paper important en la loteria de la salut mental. “Les dones també tenen experiències diferents de les dels homes en el seu trajecte vital. En general, les dones es troben contínuament amb expectatives i pressions socials que poden tenir un impacte negatiu en la seva salut mental. Les condicions econòmiques i socials desiguals contribueixen al major risc de depressió de les dones. Les experiències de vida negatives com la pobresa, la discriminació, la violència, l’atur i l’aïllament, així com estressors relacionats amb la reproducció sexual i la menstruació, la infertilitat i la pèrdua perinatal, també influeixen en la salut mental i el benestar de les dones.
UNA XARXA QUE MANCA
“Malauradament, no existeix una xarxa prou efectiva per a atendre tots aquests factors esmentats abans, i per tant ens trobem que les dones acaben patint més trastorns que sovint es cronifiquen”, comenta Portella. “Paradoxalment, alguns estudis apunten que les dones van més al metge, però els costa més ser diagnosticades, perquè sovint no se’ls pren prou seriosament o bé se’ls fan diagnòstics erronis, també en salut mental.”
Hi ha manca de professionals de la salut mental en el nostre sistema o persones que no s’atreveixen a reconèixer que tenen un problema? “Crec que és una combinació de les dues coses”, comenta Portella, “però també del fet que encara arrossegam un model mèdic androcèntric (basat en l’home), i la manifestació de moltes malalties és diferent entre homes i dones.”
El que queda clar és que el tractament ha de ser el més acurat possible i ha de comptar amb una xarxa social que pugui estalonar la persona afectada. “El més important és explicar-ho a qui sigui, no tenir vergonya i demanar ajut. Potser costarà trobar qui t’ajudi, però si el nostre entorn sap que patim, hi ha més opcions de trobar un camí.”
VISIBILITZACIÓ COM A PART DE LA CURA
“Aquests darrers anys s’ha fet un progrés molt important en la visibilització de la salut mental, però encara té molt d’estigma associat que dificulta que es posin els trastorns mentals en el mateix nivell de qualsevol altra malaltia o trastorn”, assegura Portella. “Encara costa faltar a la feina per anar a un grup d’intervenció psicològica, per exemple, mentre que per anar a rebre una sessió de quimioteràpia ningú no dubta de fer-ho.”
