Accedir a un habitatge en propietat s’ha convertit en tot un repte per a una part important de la població espanyola. Les pujades de tipus d’interès han encarit les hipoteques, i la inflació creixent no ha fet més que reduir el poder adquisitiu dels ciutadans. Per això, arribats a aquest punt, són moltes les persones que es pregunten quan podran estalviar prou per adquirir el primer habitatge.
En aquest context, i prenent com a referència les estadístiques de l’Institucional Nacional d’Estadística (INE) en relació amb salaris (2021) i les dades més recents de compravenda (octubre del 2023), el portal immobiliari pisos.com revela que els espanyols haurien d’estalviar un 20% del seu salari durant un mínim de cinc anys per pagar l’entrada d’un pis estàndard de 80 metres quadrats en 15 de les 17 comunitats autònomes.
Les condicions d’entrada per sol·licitar un préstec hipotecari són, ateses les circumstàncies actuals, molt exigents per a la majoria dels joves. Aquesta realitat al voltant de l’habitatge en propietat és el que ha provocat, en gran mesura, que cada cop siguin més els espanyols que han de recórrer al mercat del lloguer, cosa que propicia l’actual tendència alcista dels preus”, afirma el director de Estudis i portaveu de pisos.com, Ferran Font.
A quines ciutats cal estalviar més per pagar l’entrada d?un pis?
En el seu estudi, el portal immobiliari assenyala les Illes Balears com la comunitat autònoma en què caldria fer més esforç per pagar una entrada d’un pis en solitari. Amb un preu mitjà de l’habitatge de 332.960 euros i un salari mitjà brut de 24.876 euros, un balear, estalviant un 20% del sou, cosa que suposaria 319,60 euros al mes o 3.835,22 euros a l’any, en necessitaria 16, 8 anys per reunir els 66.592€ inicials del préstec.
“Darrere de les Balears trobem, com és habitual, Catalunya i Madrid. En tots dos casos, malgrat situar-se el seu salari mitjà brut al voltant dels 27.000 euros anuals, haurien d’estalviar durant 10,3 i 13 anys, respectivament, per pagar una entrada”, comenta Font, que recorda que el temps real és “molt més gran ”, ja que “la situació actual i els elevats preus que trobem al mercat del lloguer obliguen que moltes persones, i en especial aquelles que viuen soles, dediquin mes a mes més del 30% recomanat del seu salari al pagament de la seva renda , cosa que redueix significativament la seva capacitat d’estalvi”.
En aquesta mateixa línia, Ferran Font matisa les dades recollides per pisos.com i recorda que “estem referint-nos a salaris mitjans, per la qual cosa hi haurà moltes altres persones, sobretot per sota de 25 o 30 anys, que cobrin menys i, per això tant, el temps d’estalvi serà molt més gran”.
A l’extrem oposat hi ha Castella-la Manxa (3,7 anys estalviant el 20% del salari anual) i Extremadura (4 anys) com les dues úniques comunitats autònomes on el temps necessari per reunir els diners per pagar una entrada es troba per sota dels 5 anys.
Darrere de les Illes Balears, Madrid i Catalunya, i davant de Castella-la Manxa i Extremadura, es troben, de major a menor nombre d’anys d’estalvi necessaris per pagar l’entrada d’un pis, el País Basc (10,7 anys) ), les Illes Canàries (8,6 anys), Andalusia (7,2 anys), Comunitat Valenciana (7,1 anys), Cantàbria (6,9 anys), Navarra (6,8 anys), Aragó (6,1 anys), La Rioja (5,9 anys), Astúries (5,8 anys), Galícia (5,6 anys), Múrcia (5,4 anys) i Castella i Lleó (5 anys).
“Aquesta realitat es veu reflectida en les darreres dades del Banc d’Espanya, que assenyalen com l’esforç que han de dur a terme les llars espanyoles per pagar els préstecs ha passat del 29,9% el 2020 al 38,9% el segon trimestre del 2023”, conclou l’expert.
