El conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, ha comparegut aquest dimecres davant la Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Parlament dels Illes Balears per explicar els pressupostos de la Conselleria per a l’any 2024. Uns comptes que augmenten un 47 per cent respecte a l’exercici anterior, fins als 205.040.526 euros ―65.887.224 més que l’exercici anterior―, i amb un impuls històric a la transició energètica a les Illes Balears.
«Augmentam pressupost en pràcticament totes les àrees però, sobretot, impulsam la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic amb un pressupost històric de més de 150 milions d’euros, la qual cosa evidencia el nostre ferm compromís amb la lluita contra el canvi climàtic i els objectius de descarbonització», ha destacat el conseller.
Així mateix, ha explicat que els pressupostos de la Conselleria són la plataforma d’impuls per a la formació ocupacional, el suport a les empreses en totes les seves fases per al seu creixement i internalització i el reforçament de les polítiques industrials.
D’altra banda, el conseller ha aprofitat la seva intervenció per anunciar una partida de 400.000 euros per a la posada en marxa d’oficines de càrregues de treball en les quals patronals i sindicats donin compliment a l’acordat en el conveni d’hostaleria.
Per capítols, la Conselleria disposarà per a 2024:
- Secretaria General: 9.600.229 euros.
- Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic: 150.628.637 euros.
- Treball i Salut Laboral: 16.408.253 euros.
- Empresa, Autònoms i Comerç: 14.308.547 euros.
- Indústria i Polígons Industrials: 14.094.861 euros.
Quant als organismes autònoms comptaran amb:
- Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB): 125.136.938 euros.
- Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL): 5.024.365 euros.
Per la seva banda, les empreses públiques disposaran del pressupost següent:
- L’Institut Balear d’Energia (IBE): 36.166.608 euros.
- L’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI): 7.522.230 euros
Més de 150 milions d’euros per al major impuls a la transició energètica
La Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic gestionarà la major partida destinada a aquest capítol en la història de les Illes Balears:
150.628.637 euros, davant dels 81.332.521 de 2023, més de 69 milions de pujada.
L’explicació es troba en la partida per al Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB) al qual es destinen 90 milions d’euros, davant dels 16 milions dedicats en l’exercici anterior.
Cal recordar que el PITEIB és un pla d’acceleració de la transició energètica a les Balears i parteix de la necessitat de tenir en compte el fet insular en la lluita contra el canvi climàtic i la descarbonització del territori.
Així mateix, cal subratllar la pujada de la quantia per a la convocatòria del pla MOVES III fins als 10.826.878 euros ―en l’anterior exercici s’hi van destinar 5,9 milions― o els 5.400.000 euros per a la convocatòria de subvencions Fotopar (ajudes per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques), que en 2023 van rebre 4 milions.
D’altra banda, la Direcció General assumeix la competència de residus, l’objectiu de la qual és mitigar els impactes adversos sobre la salut humana i el medi ambient derivats de la generació i gestió d’aquests.
En aquest sentit, el departament comptarà el 2024 amb un pressupost de 9.377.998 euros ―davant dels 8.232.356 de 2023― destinats a convocatòries de subvencions de finançament d’instal·lacions i equipaments per a la prevenció, preparació per a la reutilització i gestió de residus o el teixit d’aliances entre els agents involucrats en la seva gestió, a més de campanyes de comunicació.
En qualsevol cas, el més destacable és la distribució del cànon de residus, que puja en 1 milió. «La implantació d’aquest cànon va en línia amb l’obligació d’un component d’incentiu de la prevenció de generació de residus que expressa la llei estatal de 2022», ha explicat el conseller.
Pressupostos desenvolupistes en l’IBE
L’Institut Balear de l’Energia (IBE) rep una partida de 36.166.608 euros per «desenvolupar l’exercici en un context en el qual la transició energètica és fonamental, tant per la crisi climàtica com per l’encariment dels preus de l’energia», tal com ha destacat el conseller.
Els principals objectius que es persegueixen són l’execució del Pla d’Autoconsum de la CAIB ―amb el desenvolupament de fins a 25 instal·lacions―, la redacció de projectes d’execució d’instal·lacions fotovoltaiques flotants en 7 basses de reg, l’execució de fins a 35 instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum compartit, l’execució d’un projecte demostratiu d’agrovoltaica en una parcel·la de Santa Eugènia, la posada en marxa de les primeres comunitats energètiques locals (polígon de Sant Lluís, polígon de Marratxí, Galatzó…) i la substitució de lluminàries convencionals per leds a edificis de la CAIB.
També se centra en la millora de la xarxa de càrrega de cotxe elèctric MELIB, el pressupost del qual passa de 120.000 euros a 467.449 euros.
Diàleg social i plans de conciliació i igualtat
Pel que fa a la Direcció General de Treball i Salut Pública, el pressupost de 2024 ascendeix als 16,4 milions d’euros, 6 milions més que el pressupost anterior.
D’aquests, el conseller ha remarcat la partida de 385.000 euros que no existia fins ara per a conciliació i igualtat, que va destinada a empreses de menys de 50 treballadors i que per tant no estan obligades a implantar el seu pla d’Igualtat. «Volem que totes les empreses comptin amb això i per això llançam aquesta partida de nova creació», ha destacat Sáenz de San Pedro.
D’altra banda, la Direcció General comptarà amb 11 milions de conferència sectorial després de la reassignació de partides. El conseller ha recordat que en pressupostos anteriors es destinaven tan sols 5 milions a aquest propòsit i al llarg de l’any s’havien de sol·licitar modificacions de crèdit al SOIB per seguir treballant. «Per això dotam aquesta línia amb 11 milions per adequar-la a la realitat. L’objectiu és donar ajuda per a la contractació de discapacitats a empreses».
Un altre dels eixos a destacar en treball és l’aposta decidida pel TAMIB ampliant el seu pressupost dels 1.430.000 euros fins als 1.780.000 euros.
Finalment, i com a mesura de foment del diàleg social en el conveni d’hostaleria i compliment de l’acord tripartit, la Conselleria destina una partida de 335.000 euros, quan l’anterior s’havia quedat en 143.000 euros.
Un total de 400.000 euros per a oficines de mesurament de les càrregues de treball
Sáenz de San Pedro ha aprofitat la seva compareixença davant la Comissió d’Hisenda i Pressupostos per anunciar una partida de 400.000 euros dins el pressupost de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), destinats a la posada en marxa d’oficines de mesurament de les càrregues de treball en el sector d’hostaleria.
«Hem replantejat l’estratègia reassignant els 400.000 euros del reforç de les inspeccions de treball en els mesos de juliol i agost a la creació d’oficines de mesurament de les càrregues de treball», ha assenyalat el conseller en al·lusió al Conveni d’Hostaleria, que obliga les empreses del sector a realitzar un mesurament de càrregues de treball.
«Destinarem una línia de subvenció de 400.000 euros per a sindicats i patronals ―federacions hoteleres, UGT i CCOO― perquè siguin ells els qui donin compliment a l’acord que van signar en el conveni d’hostaleria de reduir, mesurar i controlar les càrregues dels seus treballadors, començant per les cambreres de pisos».
En qualsevol cas, Sáenz de San Pedro ha anunciat «un canvi de paradigma» en les inspeccions. «L’anterior Govern se centrava en les sancions a empreses, nosaltres volem prevenir», ha apuntat subratllant la seva aposta pressupostària per les inspeccions de prevenció laboral per aturar la sinistralitat. «A les Illes Balears registram 358,2 accidents de treball de mitjana per cada 100.000 treballadors. És la taxa més alta del país i la reduirem incidint en aquestes inspeccions».
No obstant això, el conseller ha recordat que la tasca inspectora en l’àmbit de la contractació fraudulenta i el control d’horaris es va a mantenir «com fins ara: al llarg de tot l’any».
Més enllà d’això, Sáenz de San Pedro ha precisat que l’IBASSAL disposarà el 2024 de 5 milions d’euros, dels quals 250.000 estan compromesos de 2023 per fomentar la prevenció i la seguretat laboral. Per a 2024 la partida puja fins als 700.000 euros.
Així mateix, l’IBASSAL comptarà amb 100.000 euros destinats a actuacions preventives de salut mental vinculades al Pla d’Empresa Saludable que està impulsant el departament juntament amb la Direcció General de Salut Pública i la Direcció General de Salut Mental.
SOIB: 125 milions d’euros per a ocupació i formació
Quant al Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) el pressupost de tot el 2024 se situa en els 125.136.964 milions d’euros, que aniran destinats a la formació i qualificació dels treballadors.
Empresa, autònoms i comerç
Per la seva banda, la Direcció General d’Empresa, Autònoms i Comerç comptarà el 2024 amb un pressupost de 14.308.547 euros, que respon a la millora de la competitivitat de les empreses i autònoms i la dinamització el comerç enfortint-lo per als canvis socials dels propers anys.
Així doncs, es puja la partida per a promoció empresarial de 522.000 euros a 1.100.000, i el capítol d’internalització passa dels 600.000 euros de l’últim exercici al milió d’euros actual.
«L’objecte és afavorir que el comerç local pugui accedir a mercats internacionals per afavorir-ne l’expansió i el creixement».
D’altra banda, destaca el finançament de les cambres de comerç, que ascendeix dels 700.000 euros al milió amb la missió que desenvolupin les seves comeses puplicoadministratives d’acord amb la llei. A més, s’augmenta el seu pressupost perquè pugui dur a terme accions de foment i millora de la competitivitat del petit comerç.
Una altra de les mesures que veu créixer el seu pressupost enguany és la dels bons comercials, que passen d’1.100.000 euros a 1.500.000 euros. «Des d’aquesta conselleria seguirem incentivant la compra en el petit comerç, així com la seva modernització i digitalització», ha assenyalat Sáenz de San Pedro.
Més de 14 milions per a polítiques industrials
A la Direcció General d’Indústria i Polígons Industrials se li assigna una pujada de pressupost fins als 14,1 milions d’euros, amb l’objectiu de «millorar la competitivitat de l’activitat empresarial i el suport als emprenedors, donar suport a la creació i la consolidació dels projectes empresarials de les Illes Balears i fomentar la implantació de projectes industrials de nova creació o creixement i consolidació dels ja existents», en paraules del conseller.
Així doncs, augmenten les ajudes del Pla de Reconversió Industrial en 400.000 euros, que arriben als 3.400.000 euros davant dels tres milions anteriors. Així mateix, creixen les ajudes a la modernització productiva fins als 3.880.000 milions d’euros, com a clara aposta pel teixit industrial de les illes, «que necessita el suport de l’Administració», en paraules del conseller.
«Aquest suport també es tradueix en la designació d’una partida de 30.000 euros per al desenvolupament del cos normatiu de sòl industrial amb vista a la Llei de Polígons», ha destacat Sáenz de San Pedro. «Una llei destinada a marcar les regles del joc i impuls dels polígons industrials».
Destacar també els 288.000 euros destinats a ajudes a plans de digitalització, que prenen com a base consultories de competitivitat industrial en matèria de digitalització, internalització i sostenibilitat.
Quant a la secció dedicada a les pedreres, es reforça el departament duplicant el pressupost per contractar professionals del sector davant les dificultats existents per trobar treballadors. A més, se cercaran altres vies de contractació per a aquest reforç a través d’organismes autoritzats.
IDI: 7,5 milions d’euros per a l’Agència de Desenvolupament Regional
Finalment, l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI) gestionarà un pressupost de 7.522.230 euros per continuar impulsant l’activitat econòmica i empresarial a les illes amb criteris de competitivitat, sostenibilitat, reequilibri territorial i sectorial, facilitant als treballadors, emprenedors i empreses la informació, formació i assessorament, a més dels mitjans, per a la seva implantació, desenvolupament i creixement.
«Un dels nostres objectius és el rebranding de l’IDI en ADR (Agència de Desenvolupament Regional) per respondre a la realitat de les nostres illes», ha indicat el conseller. «S’impulsaran projectes de base industrial i es garantirà la presència a totes les illes, és a dir, es reforçarà a Menorca i es desenvoluparà a Eivissa».
