El Servei de Neteja de Platges del Consell Insular de Menorca està realitzant durant el mes de novembre tasques de retorn de posidònia a 9 platges de l’illa. Aquestes feines, coordinades pel Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, tornen la posidònia a les platges on havia estat retirada durant la temporada alta cercant garantir un equilibri entre l’activitat turística que es desenvolupa en aquestes platges i la seva conservació. Així, arenals com els de Binibèquer, Son Bou, Son Parc, Cala Blanca, Santandria o Platja Gran recuperen els munts de posidònia a primera línea per complir la seva funció de protecció de la platja.
Es tracta de platges on s’acumulen grans quantitats de posidònia, i que a la vegada suporten un gran nombre d’usuaris o s’hi desenvolupen serveis turístics com el lloguer de gandules, para-sols o patinets. Quan arriba la temporada estival, les restes d’aquesta planta es dipositen a zones habilitades a la part posterior de la mateixa platja, sense sortir així del seu sistema natural. Només en moments puntuals, quan no es disposa de prou espai a la platja per col·locar-la, es destina a usos tradicionals sense ànim de lucre, principalment amb finalitats agràries.
Els munts de posidònia retornats contribueixen a protegir la primera línia de mar durant l’època en què els temporals son més freqüents, de tardor a primavera. L’any passat, un total de 325 m3 de posidònia retirada durant la temporada alta van ser retornats per cobrir de nou la vora de la mar.
De les 130 platges, cales i punts de bany que gestiona el Servei de Neteja de Platges, es permet la retirada de posidònia de manera mecànica en unes 15 platges de l’illa, totes elles urbanes, i de manera excepcional en alguna platja natural amb serveis. A la resta de platges naturals, amb serveis o sense, la posidònia s’hi manté durant tot l’any, podent-se retirar només de manera manual en casos puntuals. Per poder fer la retirada de posidònia, el Consell Insular de Menorca sol·licita autorització cada any a la Direcció General de Medi Natural del Govern Balear, òrgan competent en la protecció d’espècies a les Illes Balears, aportant cada temporada les dades estadístiques de moviment de posidònia fets a cada platja, tant de retirada com de retorn.
Un 80% de la posidònia retirada és arena
Els estudis científics determinen que al voltant del 80% de la posidònia que es retira està format per arena. Si aquests munts de posidònia no fossin retornats, s’acumularia any rere any una disminució d’arena a la platja, contribuint a la reducció constant de la potència dels arenals i minvant la seva extensió.
La Posidònia oceànica es troba protegida com a espècie vegetal, però també ho està l’hàbitat que conformen els seus boscos. Aquesta protecció ve determinada tant a nivell europeu, com estatal i autonòmic. Té especial rellevància el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears, anomenat Decret Posidònia, el qual estableix mesures concretes de protecció de les praderies d’aquesta planta marina i de les restes que es dipositen a les platges. El decret estableix, segons tipologia de platja (urbana i natural, amb serveis o sense), les temporades en les quals es permet la retirada, així com la metodologia a seguir segons un manual de bones pràctiques per tal de reduir el màxim possible els impactes que es puguin generar.
La importància de la posidònia
La posidònia és una planta endèmica de la Mediterrània de gran importància per als ecosistemes litorals. Quan està viva, forma autèntics boscos submergits que donen refugi a nombroses espècies, algunes d’elles d’interès pesquer; produeix oxígen i captura CO2, essent una gran aliada en la mitigació del canvi climàtic; i protegeix la línia de costa de l’erosió, ja que amb els seu creixement en forma d’esculls ajuda a reduir la força amb què arriben les onades. Quant a les restes de posidònia mortes a les platges, no només protegeixen la costa dels temporals, sinó que nodreixen les platges de grans quantitats d’arena i proporcionen nutrients a les plantes que viuen als sistemes dunars.
