El departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació del Consell Insular ha publicat l’”Estudi sobre la petjada de carboni del sector ramader a Menorca”, una extensa avaluació de les emissions de les diferents tipologies de ramaderia a l’illa encarregada amb l’objectiu de comptar amb informació en detall per a l’aplicació de polítiques públiques de foment del sector primari i mitigació del canvi climàtic.
L’estudi ha estat presentat en roda de premsa pel conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés, acompanyat de la consellera d’Economia i Serveis Generals, Maria Antònia Taltavull Fernández, i per un dels autors de l’estudi, l’enginyer forestal José Joaquín García García-Roldan.
El document fa una estimació de la petjada de carboni de tot el cicle de la producció de carn a l’illa amb dades del 2021 i 2022: les emissions del propi bestiar, les vinculades a l’agricultura necessària per a l’obtenció de farratge, la gestió de fems i l’ús de fertilitzants, o la petjada relativa a l’ús de maquinària, consum elèctric, transport o sacrifici de l’animal. Tot tenint en compte les característiques del sector a l’illa i proporcionant, per a cada part del cicle, dades
disgregades per tal de poder abordar mesures concretes.
Resultats
Entre els resultats de l’estudi, destaca la important diferència quant a emissions de CO2 de la carn produïda a l’illa respecte de la carn importada. Les dades, disgregades segons el tipus de bestiar, mostren que la carn de bestiar boví local genera 13,63 t eq CO2 per cada tona de carn comercialitzada, mentre que la carn de boví importada genera el doble, 27,03 t eqCO2 /t. En el cas del bestiar oví i caprí, la carn local genera 28,62 t eqCO2/t i la importada 39,23 t eqCO2 /t.
L’emissió associada a la venda de porcí local és quatre vegades inferior, de 3,57 t eqCO2 /t respecte de les 12,13 t eqCO2 /t de la carn importada. Per últim, la carn aviar, d’1,67 t eqCO2 /t en el cas local i 6,93 t eqCO2 /t en el cas de la carn de fora de l’illa. Així, en termes d’emissions netes de carboni, la comercialització de carn local representa la meitat d’emissions que la comercialització de carn importada.
Una altra de les conclusions rellevants de l’estudi ve relacionat amb la tipologia d’explotacions ramaderes a Menorca i les emissions i compensacions de carboni associades. Les emissions totals de CO2 de les finques agropecuàries menorquines, que compten amb terres de cultiu per a l’alimentació del bestiar, és de 306.154,84 t anuals. Aquesta xifra comptabilitza les emissions produïdes per la mateixa pràctica ramadera, la gestió dels cultius agraris i pels consums energètics vinculats.
Però els cultius de les explotacions menorquines també capten i acumulen part dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) que emet la mateixa explotació ramadera, a diferència d’altres territoris on la pràctica és més intensiva. La captura de CO2 dels cultius ramaders de Menorca ha estat calculada per l’estudi, amb un resultat de 229.612,34 t anuals. La capacitat de compensació dels terrenys agrícoles, per tant, no és suficient per pal·liar íntegrament les emissions de les explotacions ramaderes, però aquesta situació canvia radicalment en considerar la massa forestal associada a les finques, amb captacions de 324.392,26 t anuals.
Les dades a nivell macro de l’estudi, diferents de les que es poden obtenir observant cada finca individualment, demostren que la integració de la part forestal en la gestió de les finques és un element que esdevé essencial per minimitzar i fins i tot revertir la petjada de carboni de la ramaderia a Menorca. L’estudi confirma també els resultats extrets en el projecte LIFE+BOSCOS realitzat pel Consell Insular l’any 2013, que apunta que la capacitat d’absorció i
acumulació de carboni de les parcel·les forestals de les finques ramaderes insulars es troba per sota del seu potencial de captació, i que, per tant, hi ha un ampli marge de millora en la captació de carboni en aquestes zones.
El document també reforça els arguments per treballar per una fertilització raonada dels cultius, ja que aquesta pot representar un percentatge important de les emissions de carboni imputables a l’alimentació del bestiar.
El sector ramader, clau a Menorca
L’estudi demostra que el sector ramader no només té una importància estratègica en la configuració del territori de la Reserva de Biosfera de Menorca i la seva biodiversitat associada, sinó que també ho és en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Les característiques de les finques ramaderes de Menorca, amb mosaic agroforestal, esdevenen una gran oportunitat per minimitzar i fins i tot compensar les emissions del sector.
La reducció d’aquestes emissions passa, per tant, per integrar la gestió forestal sostenible a les finques, així com millorar la fertilització i la gestió de fems.
“La contribució de la ramaderia i el consum de carn a les emissions de gasos d’efecte hivernacle ha estat un tema que ha sorgit amb força darrerament en l’àmbit públic. Aquesta qüestió ha influenciat les polítiques públiques de foment de l’agricultura extensiva a nivell europeu, i ha tingut també incidència en l’opinió pública amb diverses campanyes d’àmbit general amb l’objecte, per exemple, de minimitzar el consum de carn. Ara, amb aquest estudi, tenim informació rigorosa de l’important paper que juga el sector ramader de Menorca tant en la sostenibilitat de l’illa com en la mitigació del canvi climàtic, i ens hem dotat d’una eina clau per al foment del sector primari, per al foment de la carn local i per comunicar a la població de forma clara quin és el seu paper com a consumidor”, ha declarat el conseller de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés.
Les dades de l’estudi, a més, confirmen el bon camí d’algunes de les decisions públiques presses en relació amb el sector ramader, com la capacitació i assessorament al sector que es duu a terme al centre de capacitació de Sa Granja, les campanyes de foment de producte local amb iniciatives com Agroxerxa i la marca Menorca Reserva de Biosfera o el programa de Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB), que reconeix les pràctiques sostenibles de les explotacions agroramaderes per la seva contribució a la recuperació i el manteniment de la biodiversitat i del paisatge rural tradicional menorquí, d’alt valor ambiental i cultural.
Aquest estudi ha estat encarregat en el marc de l’Estratègia Alimentària de Menorca amb l’objectiu que les dades puguin aportar noves línies d’actuació per a la segona fase d’aquest pla o reforçar les mesures ja incloses, entre les quals destacaria l’impuls sostenible del sector primari o la conscienciació del consumidor. L’Estratègia Alimentària de Menorca està contemplada en el Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca 2019-2025.
