Bep Al·lès / Ciutadella – El mercat immobiliari de les grans propietats torna a viure un any d’efervescència, després d’un 2022 molt especial en molts aspectes i en el qual les empreses del sector van assolir xifres de facturació fabuloses. Durant l’any que estem a punt d’acomiadar el ritme de la maquinària immobiliària no ha frenat el seu pas. La voracitat d’aquest segment del mercat, amb operacions que es mouen, generalment, entre els 2 i els 4 milions d’euros, ha deixat tota la primera línia de costa del terme municipal gairebé sense un sol xalet per vendre. Tot el producte que duia temps al mercat a l’espera de compradors ha quedat literalment esgotat. Un dels casos més emblemàtics és el de sa Farola, on alguns xalets s’han venut a clients nacionals pel voltant dels 3 milions d’euros i on, a excepció d’un sol unifamiliar, que ja està, de fet, reservat, no hi queda una sola propietat a la venda. Sergio Ogazón, director de vendes de la immobiliària Lucas Fox, ho confirma: “No queda producte al mercat, ni tampoc n’hi ha de nou que el substitueixi. Hi manca oferta i la pujada de preus és generalitzada. Tot el producte que hi havia i que duia temps al mercat s’ha col·locat enguany per un preu d’entre el milió o mig i els tres milions d’euros. A mesura que surti nou producte com a resultat de les promocions que s’estan fent,assistirem a una nova pujada de preus”.
Joan Llonga, CEO de Fincas Llonga’s, corrobora que “les finques grosses s’han venut quasi totes. Als habituals mercats francès, anglès o nacional se n’han afegit d’altres, com el belga, o el sud-americà. De fet, ens hem trobat amb compradors xilens o argentins”. Algunes propietats emblemàtiques, com un xalet en primera línia de la platja de Son Xoriguer, han acabat, de fet, en mans de clients belgues, per 3,9 milions d’euros. La forta demanda ha excitat el mercat i, amb ell, l’especulació i la puja de preus. Malgrat tot, Llonga es mostra convençut que aquesta tendència a l’alça “continuarà”. La raó: “Menorca és un territori limitat, geogràficament, i tot el que hi ha al mercat es col·loca sense problemes”. Davant aquesta situació, els promotors, que treballen molts cops de la mà amb les immobiliàries, han optat per comprar propietats en mal estat, esbucar-les i fer noves promocions, que venen, en molts casos, sobre plànol, com ha passat amb un grup de xalets de Cala en Bosc. O a Cala Blanca, on s’estan aixecat dos nous habitatges unifamiliars damunt les roques, en primeríssima línia de costa, a un preu de mercat de 2,1 milions per unitat, i a on, recentment s’ha tancat una de les operacions més espectaculars de l’any, amb la venda de la parcel·la situada al costat del pub irlandès The Blarney Stone per 2 milions i mig d’euros.
Però, el preu de mercat, es correspon amb el preu final de venda? Aquest no és el cas, generalment, com confirma Sergio Ogazón. “Hi ha tot un seguit de propietats que podríem dir que han marcat aquesta tendència a la puja, com ha passat amb alguns xalets de Son Xoriguer, que han sortit a la venda per més de 3 milions d’euros. Aquestes pujes, però, no es corresponen en molts casos amb el preu final de la transacció, perquè s’ha de comptar també amb el descompte dels venedors. Aquest decalatge ens obliga a diferenciar entre el preu de publicitat, que sempre és entre un 10 i un 20% superior, i el preu de tancament de les operacions, que té en compte tots aquests altres factors”. El responsable de Lucas Fox creu que en el futur més immediat totes les promocions d’obra nova que es facin en aquest segment del mercat “quedaran reservades a una elit molt determinada, que és la que té aquest poder adquisitiu”.
Però no tot són flors i violes, i les immobiliàres són conscients que l’escalada de preus no és sostenible en el temps, malgrat la comparació amb altres indrets de les Illes, com Eivissa, faci concebre els professionals del sector, con Sergio Ogazón, la idea que “el preu a Menorca encara té recorregut”.
Enmig d’aquest escenari, el mercat francès, per exemple, que continua liderant les compres d’habitatges de luxe, “està començant a retenir-se una mica, davant el fet que cada cop el resulta més difícil trobar un producte atractiu”. “Als clients estrangers”, explica, “de cada cop els costa més donar una passa i arriscar la seva inversió”.
Però els francesos no són els únics compradors finals que acaparen el mercat. El club dels compradors d’aquestes propietats continua fent-se gran, diu Ogazón, amb la incorporació de clients nord-americans, canadencs i de països centreamericans com Mèxic, Colòmbia o Veneçuela. En el mercat europeu, on els clients alemanys es mostren més actius que altres anys, comencen a aparèixer compradors d’altres indrets de la Unió Europea, com els Països Baixos.
Tot plegat, dibuixa un panorama caracteritzat per la forta competència entre les immobiliàries, que lliuren una guerra sense quarter per les propietats més exclussives, i que ha excitat la creació de moltes més empreses, àvides d’aconseguir el seu tros del pastís.
Amb tot, aquest moviment especulatiu afecta més el mercat mitjà, on els habitatges unifamiliars que estaven topats amb preus d’entre mig milió i 600.000 euros, surten al mercat per un miió. Ogazón es mostra convençut, amb tot, que “el ritme especulatiu, el marcaran els propis mecanismes d’autoregulació del mercat. Per força, ha d’anar disminuïnt”.
