Les dones van notant els canvis en el seu cos a mesura que va avançant l’embaràs. La connexió entre el nadó i elles és directe a través de la sang, les hormones, les neurones, les sensacions… Però i els homes?
Quan es converteix l’home en pare? Quan es comença a sentir pare? En el moment en què es decideix iniciar la recerca? Quan la seva parella està embarassada? O quan ja té la criatura en braços?
La transició paternal és un procés multidimensional que converteix l’home en pare. És una crisis vital i evolutiva que implica renuncies, canvis en les prioritats de la vida i replantejar-se el guió heretat. La transició paternal té relació amb el que va ser, el que és i el que hauria de ser la paternitat per cada individu. Llavors, la transformació que fa un home per convertir-se en pare es veu influenciada per la cultura, la biologia, els rols de gènere, els tipus de personalitat, la situació del moment…
I el que més impacte tindrà en la persona és que pot comportar haver d’afrontar noves responsabilitats i modificacions dels rols dins la parella, haver de gestionar les pèrdues, els canvis d’oci o les expectatives no satisfetes fent que suposi certes dificultats per acceptar la nova situació.
La informació del que significa la criança pot ajudar a viure amb major tranquil·litat la transició. Tenir el coneixement del que suposa l’embaràs, el part i el postpart per la dona també serà un gran aliat per fer una millor acompanyament. I així com diu Laura Gutman: “El pare no ha de fer de mare, ha de donar suport a la mare en el seu rol de mare.”
